Ramon Berenguer III

De Viquipèdia

Ramon Berenguer III el Gran ( Rodés, Roergue 1082 - Barcelona 1131 ), Comte de Barcelona i Girona (1097-1131); Comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131); Comte de Provença (1113-1131) i Comte de Cerdanya (1118-1131).

Taula de continguts 1 Antecedents 2 Núpcies i descendents 3 Política amb els sarraïns 4 Política mediterrània 5 Política occitana

[edita] Antecedents

Nasqué l'11 de novembre de 1082 a Rodés sent fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, i la seva esposa Mafalda de Pulla-Calàbria, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona.

L'assassinat del seu pare pocs dies abans del seu naixement va causar una greu commoció, aprofitada a l'exterior pel vescomte de Besiers, Bernat Ató, per posessionar-se de Carcassona i Rasès, mentre que a l'interior es produïen divisions i enfrontaments que van finir el 1086, quan el seu oncle Berenguer Ramon II el Fratricida, considerat instigador de l'assassinat, va acceptar la tutoria del nebot i el compromís d'associar-lo al govern.

Amb la marxa del seu oncle a Terra Santa, vers el 1097, va començar a poder regnar en solitari.

[edita] Núpcies i descendents

L'any 1103 es va casar amb Maria Díaz de Vivar, filla d'El Cid. D'aquest matrimoni tingueren dues filles:

• la infanta Maria de Barcelona, casada amb Bernat III de Besalú
• la infanta Ximena d'Osona (1105-?), comtessa d'Osona, casada el 1107 amb Bernat III de Besalú, comte de Besalú, i el 1117 amb Roger III de Foix, comte de Foix.

L'any 1106 es va casar amb Almodis de Mortain. D'aquesta unió no tingueren fills.

El 3 de febrer de 1112 es casà a Arles amb la comtessa Dolça de Provença, filla de Gerbert de Gavaldà, vescomte de Millau, Gavaldà i part de Carlat i de Gerberge de Provença, comtessa de Provença. Tingueren cinc fills:

• la infanta Berenguera de Barcelona (1108-1149), casada el 1125 amb Alfons VII de Castella
• l'infant Ramon Berenguer IV (1113-1162), comte de Barcelona i príncep d'Aragó pel seu matrimoni amb Peronella d'Aragó
• l'infant Berenguer Ramon I de Provença (1115-1144), comte de Provença
• l'infant Bernat de Barcelona (1117)
• la infanta Estefania de Barcelona (1118-d1131), casada el 1128 amb Centuli III de Bigorra i el 1130 amb Ramon II de Dax
• la infanta Mafalda de Barcelona (v1120-d1157), casada amb Guillem de Castellvell
• la infanta Almodis de Barcelona (1126-d1164), casada amb Ponç de Cervera, vescomte de Bas

[edita] Política amb els sarraïns

Les seves relacions amb els sarraïns van ser molt hostils. Com que volia estendre el seu domini pel llevant peninsular, va atacar Tortosa el 1095 i Amposta el 1097 sense èxit.

El seu matrimoni amb Maria Rodrigo de Vivar li hauria pogut donar el domini de tota la zona llevantina, si els almoràvits no haguessin interferit en els seus propòsits. Aquests van ocupar València i, amb les seves ràtzies, van arribar a saquejar els castells d'Olèrdola i Gelida el 1107 i amenaçar Barcelona el anys 1114 i 1115. Però Ramon Berenguer III no es feu enrere per això i va impulsar el repoblament d'Olèrdola vers l'any 1118 i el Tarragonès, des de l'any 1118. Així mateix, va col·laborar amb Pedro Ansúrez i Guerau Ponç, vescomte d'Àger, en la conquesta de Balaguer, l'any 1105. Va estimular el repoblament de les Garrigues vers el 1119 i pressionà sobre Lleida, que també era cobejada per Alfons I el Bataller.

Per milorar la defensa de les fronteres va introduir els ordres millitars de l'Hospital (1109) i del Temple (1123-1126), al qual es va afiliar el 1130.

[edita] Política mediterrània

Va ser el primer sobirà català que prengué en consideració la idea de realitzar expedicions vers les Illes Balears. Així doncs, el 1114 va realitzar unes expedicions més piràtica que de conquesta, dutes a terme contra les illes de Mallorca i Eivissa per una flota d'embarcacions pisanes, provençals, llenguadocianes i catalanes sota la seva direcció.

A fi d'enfortir les relacions entre els pobles cristians de la Mediterrània occidental i obtenir el suport del pontificat per a la seva política de lluita contra l'Islam, va fer un viatge per mar cap a la Provença i Itàlia el 1116, i signà tractats amb els genovesos i sicilians el 1127.

[edita] Política occitana

El primer objectiu que intentà fou recuperar Carcassona i Rasès, si bé s'hagué de conformar amb el reconeixement de vassallatge que li féu Bernat Ató el 1112. Molt més decisiu (després de la mort de Maria Rodrigo de Vivar, el 1105) fou el matrimoni amb Dolça de Provença el 1112. Aquest matrimoni permeté a Ramon Berenguer III incorporar al Casal de Barcelona el domini sobre Millau, Gavaldà, Carlat i la Provença.

Amb aquestes incorporacions el Casal de Barcelona irrompia amb força a Occitània, on van començar tot seguit les disputes amb els comtes de Tolosa per l'hegemonia. Els primers desacords foren resolts per un tractat de repartiment de la Provença el 1125.

La preeminència indiscutible de Ramon Berenguer III a Catalunya es féu ben perceptible el 1111, quan va recollir l'herència del seu gendre, el comte Bernat III de Besalú; el 1117 quan heretà del seu parent, el comte Bernat I de Cerdanya; i el 1128 quan va rebre l'encomanació del senyor de la vila i batllia de Perelada. Amb ell, el Comtat de Besalú s'integra definitivament al comtat de Barcelona. Convertit en el líder indiscutible els catalans, va donar a la ciutat de Tarragona i la seva comarca al bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, per a qui va obtenir la dignitat arquebisbal i aconseguí així, finalment, la independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes.

Segurament a ell, als jutges de la seva cort i als seus consellers, entre els quals hi havia el mateix bisbe Oleguer, es deus la definitiva compilació dels Usatges, on el comte de Barcelona és present com un líder supracomtal.

El cronista Enric de Pisa, que va narrar l'expedició a Mallorca, va veure i descriure Ramon Berenguer III com el monarca d'un poble, que anomena català, procedent d'una pàtria que denomina Catalunya, mots que apareixen per primera vegada escrits en aquest sentit.

Precedit per: Ramon Berenguer I amb Berenguer Ramon II	Comte de Barcelona amb Berenguer Ramon II 1097–1131	Succeït per: Ramon Berenguer IV
	Comte d'Osona 1097–1107 1111–1131	Succeït per: Ximena d'Osona
Precedit per: Bernat I	Comte de Cerdanya 1118–1131	Succeït per: Ramon Berenguer IV
Precedit per: Dolça I	Comte de Provença 1113–1131	Succeït per: Berenguer Ramon I