Radiofreqüència
De Viquipèdia
S'anomena radiofreqüència o ones de ràdio (RF) la part de l'espectre electromagnètic en què les ones electromagnètiques es poden generar mitjançant corrent altern aplicat a una antena i tradicionalment s'han utilitzat per a la comunicació. Tota aquesta banda de freqüències molt extensa, que abasta aproximadament dels 3 Hz als 300 GHz, es subdivideix en diverses bandes més específiques:
| Banda | Sigles | Banda UIT | Freqüència Longitud d'ona |
Usos |
|---|---|---|---|---|
| Freqüència extremadament baixa | ELF | 1 | 3–30 Hz 100.000 km – 10.000 km |
|
| Freqüència superbaixa | SLF | 2 | 30–300 Hz 10.000 km – 1.000 km |
Comunicació amb submarins |
| Freqüpencia ultrabaixa | ULF | 3 | 300–3.000 Hz 1.000 km – 100 km |
|
| Freqüència molt baixa | VLF | 4 | 3–30 kHz 100 km – 10 km |
Comunicació amb submarins, balises d'allaus, pulsímetres sense fils |
| Freqüència baixa | LF | 5 | 30–300 kHz 10 km – 1 km |
Navegació, senyals temporals, radiodifusió AM d'ona llarga |
| Freqüència mitjana | MF | 6 | 300–3.000 kHz 1 km – 100 m |
Radiodifusió AM d'ona mitjana |
| Freqüència alta | HF | 7 | 3–30 MHz 100 m – 10 m |
Radiodifusió AM d'ona curta i ràdioaficionats |
| Freqüència molt alta | VHF | 8 | 30–300 MHz 10 m – 1 m |
Radiodifusió FM i televisió |
| Freqüència ultraalta | UHF | 9 | 300–3.000 MHz 1 m – 100 mm |
Televisió, telèfons mòbils, LAN sense fils |
| Freqüència superalta | SHF | 10 | 3–30 GHz 100 mm – 10 mm |
Dispositius microones, telèfons mòbils (W-CDMA), LAN sense fils, radars més moderns |
| Frequència extremadament alta | EHF | 11 | 30–300 GHz 10 mm – 1 mm |
Radioastronomia, radiorelés de microones d'alta velocitat |
Notes:
- Per sobre de 300 GHz, l'absorció de la radiació electromagnètica per l'atmosfera terrestre és tan gran que l'atmosfera és opaca a freqüències superiors. L'atmosfera torna a ser transparent a l'infraroig proper i el visible.
- Les bandes SHF i EHF sovint no es consideren part de l'espectre de radiofreqüència, sinó de la banda de microones.
Cal remarcar que les ones són sensibles als obstacles més grans que la seva longitud d'ona (difracció); per tant, com més gran sigui la longitud d'ona, més fàcil serà la propagació del senyal i més fàcilment podrà superar els obstacles. Nogensmenys, per a aplicacions com els radars convé utilitzar ones de longitud més curta, per poder detectar objectes més petits. La part alta de l'atmosfera anomenada ionosfera té un efecte parcialment reflector sobre les ones de ràdio més curtes, el que permet llur propagació malgrat la curvatura de la Terra; les ones de ràdio més llargues, en canvi, no pateixen aquest efecte.
| Espectre Electromagnètic
Radiofreqüència | Microones | Infraroig | Espectre Visible | Ultraviolat | Raigs X | Raigs Gamma Visible: Roig | Taronja | Groc | Verd | Cian | Blau | Indi | Violat |
