Ultraviolat

De Viquipèdia

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor a la llum visible i major a la dels raigs X. El nom significa «més enllà del violeta» (del llatí ultra), ja que el violeta és el color visible amb la longitud d'ona més curta. La seva longitud d'ona va aproximadament des dels 400 nanòmetres fins als 15 nanòmetres.

Es pot subdividir en UV proper (380–200 nm), UV llunyà o de buit (200–10 nm; FUV o VUV) i UV extrem (1–31 nm; EUV o XUV). Quan considerem els efectes de la radiació UV sobre el cos humà i l'ambient, s'acostuma a utilitzar una classificació diferent: UVA (380–315 nm), també anomenada «ones llargues» o «llum negra»; UVB (315–280 nm), també anomenaa «ones mitjanes»; i UVC (< 280 nm), també anomenada «ones curtes» o «germicida». En diverses tecnologies també s'usa el concepte UV profund o DUV que es refereix a longituds d'ona inferiors a 300 nm.

El Sol emet radiació UV en les formes UVA, UVB i UVC però a causa de l'absorció per part de l'atmosfera terrestre, el 99% dels raigs ultraviolats que arriben a la superfície de la Terra són del tipus UVA. La radiació UVC no arriba a la terra perquè és absorbida per l'oxigen i l'ozó de l'atmosfera. La radiació UVB és parcialment absorbida per l'ozó i arriba a la superfície de la terra.