Llautó
De Viquipèdia
El llautó és un aliatge de coure i zinc. És més dur que el coure, és dúctil i es pot forjar en planxes fines.
Antigament s'anomenava llautó a qualsevol aliatge de coure, en especial el realitzat amb estany. És possible que el llautó dels temps antics estigués fet amb coure i estany, el que coneixem avui per bronze.
L'aliatge actual es va començar a utilitzar cap el segle XVI. La seva mal·leabilitat varia segons la seva composició i la temperatura, i es pot barrejar amb altres metalls, fins i tot en quantitats mínimes.
Alguns tipus de llautó són mal·leables només en fred, altres només en calent, i alguns no ho són a cap temperatura. Tots els tipus d'aquest aliatge es tornen trencadissos quan s'escalfen a una temperatura pròxima al punt de fusió.
Per obtenir llautó, es barreja el zinc amb el coure en gresols o en un forn de reverber o de cubilot. Els lingots es laminen en fred. Les barres o planxes es poden laminar en barretes o tallar-se en tires susceptibles d'estirar-se per fabricar filferro.
Segons la utilització a que estigui destinat, el llautó té una composició química diferent. N'hi ha de molts tipus. Alguns exemples són els següents:
- Llautó (Cu63/Zn37): 63% de Coure + 37% de Zinc
- Llautó (Cu70/Zn30): 70% de Coure + 30% de Zinc
- Llautó de forja:
- Llautó per a mecanitzat:
