Limigants
De Viquipèdia
Limigants (llatí limigantes) foren uns esclaus revoltats que es van constituir en nació vers el 337.
Els 334-337 els sàrmates aliats als vàndals de Visumar, van atacar l'imperi. Constantí va enviar contra ells al rei got Geberic que els va derrotar i humiliar. Els derrotats van recórrer a donar armes als esclaus però aquestos es van revoltar contra els seus amos i van fer fugir als sàrmates i vàndals, passant alguns al servei de Geberic, altres retirant-se als Carpats i altres al servei de Roma (uns 300.000 foren establerts a Panònia, Tràcia, Macedònia i Itàlia, dispersos).
Els esclaus armats es van dir limigants. El seu centre fou Peterwardein (Petrovaradin), al nord del Danubi, i eren d'ètnia sàrmata i iazígia i van formar una marca fronterera que no va estar sota domini roma, limitant amb Panònia i Dàcia
Son esmentats per Amià Marcel·lí que no els hi dona cap nom, només servents. El nom "limigans" apareix a la crònica de Jeroni (Chronicon Hieronymi) on també es diu que els amos foren anomenats arcaragants (arcaragantes). Altres teories suposen que de la seva condició i nom de "servents" (servus) va venir el nom dels serbis.
