La Vall d'Uixó

De Viquipèdia

La Vall d'Uixó
Localització
Municipi de la Plana Baixa
Gentilici	Valler Vallera
Població (2005)	35.610
Superfície	67,10 km2
Densitat	456,18 hab/km2
Altitud	118 m
Nuclis de població	1
Coordenades	39° 49’ 27” N 0° 13’ 42” W
Predomini lingüístic històric	Valencià
Partit judicial	Nules

La Vall d'Uixó, també coneguda com Vall-Llarga, Vall del Duc o, rònegament, La Vall, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà. La Vall d'Uixó està situada al sud de la província de Castelló. A 25 km de Castelló de la Plana, i a 45 km de València. Aquesta ciutat compta, segons el cens de l'any 2005, amb 35.000 habitants, la qual és la tercera ciutat més gran de la província després de Castelló de la Plana i Vila-Real.

Actualment, la Vall d'Uixó, és governada pel Partit Socialista Valencià amb alliança amb Esquerra Unida i Els Verds. Sent l'alcalde Josep Tur.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Monuments 3.1 Monuments civils 3.2 Monuments religiosos 4 Enllaços externs

[edita] Geografia

La Vall d'Uixó es troba situada a 8 kilòmetres del Mar Mediterrània, enimg d'una vall als estreps de la Serra d'Espadà i a 118 metres sobre el nivell del mar. El que la fa gaudir d'unes condicions climàtiques típiques d'auqesta costa. Amb hiverns suaus i estius calorosos. La temperatura màxima s'aproxima als 35 ºC mentre que la mínima es situa entorn als 3 ºC. La taxa puvliomètrica és de 509,51 m³. La Vall d'Uixó és rodejada pels pobles d'Almenara, Artana, Alfondeguilla, La Llosa, Moncofa, Nules i Xilxes; i també amb la ciutat de Sagunt, ja en la província de València.

[edita] Història

La seua història es remunta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'aquesta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en aquesta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nord d'Àfrica, com ara els Zenete i els Bautasy. Tanmateix s'hi crearen gran nombre de poblats. Les tropes de Jaume I ocuparen la vall el 1238, a la qual cosa va seguir una rebel·lió dels musulmans, assolint amb això una carta de població que respectava la religió, els usos i els costums islàmics. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i la resta a jurisdicció directa de la Corona. Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins arribar als ducs de Sogorb que perderen el domini sobre aquest amb l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el segle XVII s'hi formaren dos nuclis de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Rere l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realitzar una repoblació del mateix amb gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la guerra de Successió es va inclinar pel partit de Felip V, per la qual cosa rebria alguns privilegis. Fou escenari d'enfrontaments bèl·lics durant les guerres carlines. El progressiu augment dels dos municipis (ambdós comptaven amb parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a assolir el 1926 el títol de ciutat.

Hi destaquen les coves de Sant Josep, riu soterrani navegable, que s'ha convertit en un important focus d'atracció turística. S'hi conserva l'aqüeducte romà, situat en l'interior de l'urbs, reformat pels àrabs. També cal destacar-hi l'església arxiprestal de l'Assumpció -segle XVIII-, de grans proporcions, impressionant portalada barroca. La seua indústria més important es la del calcer, que a partir del 1920 potencià la família Segarra. Quant a la seua demografia, romangué pràcticament deshabitat rere l'expulsió dels moriscos, no recuperant-se la seua població fins el segle XVIII (1.895 habitants (vallers) el 1715). A partir d'aquesta data, mantindria un progressiu creixement fins l'actualitat, molt major durant el franquisme a causa de la immigració: 5.400 habitants el 1974 i 29.095 en 1994 El seu terme és de 68,2 km².

[edita] Monuments

[edita] Monuments civils

• Torre de Benizahat (carrer Nostra Senyora de l'Assumpció). És l'única torre existent en l'actualitat, en l'interior del nucli urbà. Va ser construïda en època medieval, segurament islàmica.
• Necròpolis romanovisigòtica (barri de la Unió). És una necròpolis recentment excavada. Es van trobar vuit fosses amb les restes de 66 individus, pertanyents als segles VI i VII dC.
• Ciutat Ibèrica de la Punta d'Orley (a la partida la Punta). Són les restes d'una ciutat, la denominació antiga del qual no ha pogut ser identificada. Va ser excavada en part. Restes de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles pertanyents a diverses èpoques.
• Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia (a la carretera de Sant Josep, al final del nucli urbà). L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en època romana i utilitzat fins a mitjan del segle XX. Va patir diverses reparacions en època medieval. Es troba complet des del seu origen, en la Font de Sant Josep, encara que emmascarat en part per construccions modernes. Junt amb ell, un altre aqüeducte d'època medieval, forma un conjunt hídric que mou dos molins contigus.

[edita] Monuments religiosos

• Església de la Mare de Déu de l'Assumpció (plaça de la Mare de Déu de l'Assumpció). Acabada de construir l'any 1791, és l'emblema de la ciutat, sent el campanar l'altura més alta.
• Església del Sant Àngel (plaça del Sant Àngel Custodi).
• Ermita de Sant Vicent Ferrer, del segle XVII (plaça Sant Vicent). Construïda segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
• Ermita de La Sagrada Família, del segle XVIII (paratge de Sant Josep). Junt amb ella es trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.
• Ermita de Sant Antoni, finals del segle XVII (en la partida de Sant Antoni). Anualment rep una romeria el dia de la festa del sant.
• Ermita del Sant Crist del Calvari, del segle XVIII (en el barri Carbonaire). Ermita amb taulellets de L'Alcorà d'eixa època, en la seua façana.
• Ermita de la Mare de Déu del Rosari (barri del Roser, en la part central d'un dels cascos històrics). És una de les ermites més antigues de la ciutat. Restaurada recentment.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.