Làmia (mitologia)
De Viquipèdia
En la mitologia grega, Làmia era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang.
L'origen del seu mite es troba en una donzella anomenada Làmia (o també Síbaris), filla de Bel (o bé Posidó) i de Líbia. Làmia es va unir amb Zeus, per lo que va ser castigada per Hera, esposa de Zeus, fent que el fill de Làmia morís. Aquesta, presa de la desesperació, es va amagar en una cova per ocultar la seva pena. I allà es va quedar fins que es va convertir en un monstre. Envejosa dels nens de les altres dones, els espiava per atacar-los i menjar-se'ls, sobretot en els moments en què no estava borratxa.
Hera també va maleir Làmia a no poder dormir, ja que quan tancava els ulls només veia la imatge del seu fill mort. Zeus li va concedir el do de poder treure's els ulls de les conques i tornar-se'ls a posar.
La història sobre la seva mort és una mica confusa però sembla que va ser morta per Euribat, fill d'Eufem, que la va llançar contra unes roques, fracturant-li el crani. Just en el lloc on va morir hi va sorgir la font de Síbaris, que donaria nom a una ciutat italiana fundada pels Locres.
Durant molts anys, el seu mite va anar evolucionant. En l'Antiga Roma, el seu nom es feia servir per espantar a les criatures. Durant el Renaixement se la representava amb cos de serp i cap i pits de dona. Algunes vegades es parla també de làmies (en plural).
|
