Història moderna d'Armènia
De Viquipèdia
Durant els últims anys d'existència de l'Imperi Otomà (1915-1922) una gran proporció d'armenians que viven a Anatòlia moriren com a resultat del que s'anomena freqüentment el Genocidi Armeni, que és contemplat per la major part d'historiadors occidentals i armenians com una matança massiva realitzada per l'estat. Les autoritats turques, si més no, mantenen que les morts foren el resultat de la guerra civil, a més de les malalties, la fam i les morts causades en ambdós bàndols. La majoria d'estimacions de nombre d'armenians assassinat va de 600.000 fins a 1.500.000, i aquests fets són commemorats tradiconalment el dia 24 d'abril. Els armenians i molts altres països arreu del món han estat intentant trobar el reconeixement oficial dels fets com un genocidi.
Després d'un breu període d'independència en una república armeniana pròpiament dia, establerta després de la Revolució Russa, Armènia va ser reincorporada dins de l'òrbita soviètica des del 1922 fins al 1936 com a la República Socialista Federada Transcaucàsica i del 1936 a 1991 com a la República Socialista Soviètica d'Armènia. El 1991 aconsegueix la independència. Tot i això, el conflicte militar que havia iniciat amb Azerbaijan l'any 1988 (amb raó de la possessió d'un territori de majoria ètnica armeniana dins de l'estat d'Azerbaijan anomenat Nagorno-Karabakh) no va tenir esclats violents fins el 1994 quan es va decretar una treba, les forces de l'exèrcit armenià van prendre possessió de Nagorno-Karabakh i dels districtes del voltant d'Azerbaijan. Les economies dels dos països implicats han resultat molt damnificades per l'absència d'una ressolució pacífica.
 |
Aquest article sobre història és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
