Gilan
De Viquipèdia
Gilan es una regió del nord-oest d'Iran, a la costa de la mar Càspia.
Els primers pobladors foren els Gels o Geles (Gelae). Avui dia els seus habitants es diuen Gilak i parlen un dialecte particular.
La regió històrica anava entre el riu Čalus al sud (sud-est) i seguia una línia cap al nord paralela al Pulu-rud, fins a la regió de Talish o Talishtan. La frontera nord es va establir al riu Astara quant el país Talish va passar a Rússia el 1813 en virtut del tractat de Gulistan.
La costa oriental es la mar Càspia, en un total de 225 km. Les regions muntanyoses del sud del país formen una subregió anomenada Daylam. El riu Safi-rud marcava la divisió entre les dos parts del país: el Biyapish o Biya Pish (la part oriental territori que fou poblat antigament pels Amardis) i el Biya Pas (part occidental, que fou poblada antigament pels Gelis).
La regió que te uns 14.000 km2 fou dividida al segle XIX en 5 districtes després reduïts a 4. El temps de la segona guerra mundial tenia prop de mig milió d’habitants (gilaks, perses, talish, jueus, armenis i gitanos).
La capital històrica fou Dulab (no localitzada) i després Fuman i Lahidjan. A partir del segle XVI la capital va passar a Rasht, nom que va prendre la divisió administrativa el 1938 (districte de Rasht) integrat en una regió (Canton = Ostan) amb altres districtes mes al sud.
El país fou independent sota caps locals durant el període aquemènida, selèucida, part, sassànida i al inici del Califat. Després del 800 els alides es van refugiar al país i van establir la dinastia de Nasirwan. El país va estar nominalment subjecte a [Ziyàrides], Buwàyhides, Kakúides i Seljúcides, però per l'història interna cal dirigir-se a la única publicació exhaustiva al respecte "Les dinasties locals del Gilan i del Daylam" de Rabino di Borgomale. Gilan fou atacat pels russos de Kiev vers el 913 o 914, en un atac per mar.
El 1307 el Il-Khan Oldjeytu i va imposar la seva sobirania però la dinastia local es va mantenir. A la part occidental els madhhabs hanbalites i els madhhabs Shafiites i el madhhab del historiador Kuran al-Tabari es van imposar, mentre els zaidites es van mantenir al est. La dinastia Kar Kiya es va imposar a Lahidjan i va exercir l’hegemonia a la regió fins el 1592 quant fou sotmesa pels safàvides. El 1650 la dinastia fou abolida i el territori sotmès directament a l’administració central. El 1724 la regió fou cedida a Rússia però fou retornada a Pèrsia el 1734.
El 1917 els Djandjali es van revoltar a la regió i el 1918 es va proclamar la República soviètica de Gilan però el 1921 fou ocupada pels perses de Reza Shah.
