Flexió verbal del català
De Viquipèdia
La flexió verbal és el procés en què s'obté diferents formes d'un verb i els morfemes gramaticals que intervenen en la flexió, els morfemes flectius. En realitat, el que fa la flexió amb radical (nominal, verbal, adjectival...) és actualitzar-lo com a mot, és a dir, convertir una forma abstracta, emmagatzemada al lexicó, en un mot susceptible d'aparèixer en un enunciat lingüístic.
Taula de continguts |
[edita] Models de conjugacions verbals
En català hi ha tres conjugacions verbals. La vocal temàtica caracteritza el verb com a pertanyent a una conjugació, i en general apareix en l'infinitiu al costat d'una –r, que és la desinència d'infinitiu pròpiament dita. Existeixen cinc models de conjugacions verbals.
Conjugació | Vocal temàtica | Infinitius models |
---|---|---|
I | -a- | cant-a-r |
IIa | -e- | tém-e-r |
IIb | -e- | perd-r-e |
IIIa | -i- | serv-i-r |
IIIb | -i- | dorm-i-r |
Al model IIIb, pertanyent a la tercera conjugació, com dormir (conjugació pura), hi ha els verbs anomenats incoatius, com servir, que afegeixen un pseudomorfema (-eix- en Català central, amb moltíssima variació dialectal) en determinades formes. D'aquests cinc models, la gran majoria de verbs segueixen el primer o l’últim (cantar i servir).
Sovint s'identifica la conjugació dels verbs per l'acabament d'infinitiu, però hi ha uns pocs casos de verbs irregulars en infinitius, que es caracteritzen, precisament, per l'absència de vocal temàtica. Aquests casos són, per exemple, "dir" i "dur". Podem reconèixer la seva conjugació pel gerundi, on sí trobem la vocal temàtica.
Infinitiu | Gerundi | Vocal temàtica | Model conjugació |
---|---|---|---|
di + r | di + e + nt | -e- | II b |
du + r | du + e + nt | -e- | II b |
A continuació se'n recullen totes les formes d'ús general pels següents grans dialectes catalans: central (C), nord-occidental (N), rossellonès (R), valencià (V), valencià molt formal (VF), i balear (B). Cadascun d'aquestos presenten variacions en la morfologia verbal, i totes són considerades com a correctes i, per tant, part de la llengua normativa. Els verbs en cursiva són formes pertanyents a l'àmbit lingüístic específic de la seua àrea d'ús tradicional, mentres que la resta dels verbs són formes de l'àmbit general català, és a dir, se'n fan servir en dues o més àrees d'ús tradicional.
[edita] Verbs regulars
Model I | Model II | Model IIIa | Model IIIb | ||
---|---|---|---|---|---|
[edita] INFINITIU |
|||||
cantar1 | perdre | témer | patir | trair | dormir |
[edita] GERUNDI |
|||||
cantant | perdent | tement | patint | traint | dormint |
[edita] PARTICIPI5 |
|||||
cantat, cantada cantats, cantades |
perdut, perduda perduts, perdudes |
temut, temuda temuts, temudes |
patit, patida patits, patides |
traït, traïda traïts, traïdes |
dormit, dormida dormits, dormides |
[edita] INDICATIU |
|||||
Present | |||||
|
|
|
|
|
|
Perfet | |||||
|
|
|
|
|
|
Pretèrit imperfet | |||||
|
|
|
|
|
|
Pretèrit plusquamperfet | |||||
|
|
|
|
|
|
Pretèrit perfet | |||||
|
|
|
|
|
|
Pretèrit plusquamperfet anterior | |||||
|
|
|
|
|
|
Pretèrit perfet perifràstic | |||||
|
|
|
|
|
|
Pretèrit plusquamperfect anterior perifràstic | |||||
|
|
|
|
|
|
Futur | |||||
|
|
|
|
|
|
Futur perfet | |||||
|
|
|
|
|
|
Condicional | |||||
|
|
|
|
|
|
Condicional perfet | |||||
|
|
|
|
|
|
[edita] SUBJUNTIU |
|||||
Present | |||||
|
|
|
|
|
|
Pretèrit imperfet | |||||
|
|
|
|
|
|
Pretèrit perfet perifràstic | |||||
|
|
|
|
|
|
Perfet | |||||
|
|
|
|
|
|
Pretèrit plusquamperfet | |||||
|
|
|
|
|
|
Passat anterior perifràstic | |||||
|
|
|
|
|
|
[edita] IMPERATIU |
|||||
|
|
|
|
|
|
[edita] Notes
- La divisió amb un guionet en totes les formes indica els radicals, els temes dels temps, i els finals.
- Els verbs de la primera conjugació amb el radical en c, ç, g, j, gu, i qu abans del final, que comença en e, o i presenten les alteracions ortogràfiques qu, c, gu, g, gü, qü, respectivament: tancar, tanques; caçar, caces; furgar, furgues; rajar, rages; obliquar, obliqües.
- Els increments -eix, -ix, -isc, o -esc es troben a la majoria de verbs de la tercera conjugació (anomenats per això verbs incoatius). Les tres persones del singular, i la tercera del plural del present de l'indicatiu, del subjuntiu, i de l'imperatiu afegeixen -eix- entre el lexema i el morfema (o gramema). Els únics verbs que no el tenen són: ajupir, bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, eixir, escopir, esmunyir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pruir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tenir, tossir, venir, i els seus derivats (excepte: assentir, i dissentir). Mentir, consumir, resumir, brunzir, i mentir, poden ser conjugats de les dues maneres, però les formes incoatives són preferides. Lluir es conjuga de les dues maneres: sense els increments quan és usat en el seu sentit propi: emetre llum; i s'utilitzen els increments en sentit figurat: fer goig, fer-se veure, o tenir èxit. Paral·lelament, sortir es conjuga sense l'increment quan vol dir eixir i amb increment quan significa "produir efecte".
- Els verbs acabats en -re ometen la darrera vocal en les conjugacions del futur i del condicional, quan les desinències s'hi afegeixen.
- El participi pot concordar en gènere i nombre amb el complement directe.