Verb
De Viquipèdia
Un verb és una paraula que expressa l'acció que rep o realitza el subjecte. És l'única paraula imprescindible en una frase.
Taula de continguts |
[edita] Conjugació
Pot conjugar-se en català segons diversos aspectes:
- persona: primera, segona o tercera
- nombre: singular o plural
- mode: indicatiu, subjuntiu o imperatiu
- temps: present, passat, futur (amb variants)
- veu: activa o passiva
- aspecte: perfectiu o imperfectiu
- gènere (només els participis): masculí i femení
Segons la conjugació pot haver-hi verbs regulars o irregulars.
[edita] Complements i adjunts
Els verbs van acompanyats de tot un seguit de sintagmes, que poden ser complements o adjunts.
Els complements són els sintagmes exigits pel verb, és a dir, són els sintagmes que un verb necessita per a construir una frase gramatical i amb sentit. Per exemple, el verb comprar exigeix dos complements: un subjecte i un objecte directe.
Els complements més habituals són:
- Subjecte
- Objecte directe
- Objecte indirecte
- Complement preposicional
- Predicat secundari regit (antigament anomenat "complement predicatiu")
Els adjunts són sintagmes que acompanyen el verb i aporten informació addicional, però no imprescindibles perquè la frase tingui sentit i sigui gramatical.
Els adjunts més habituals són:
- Lloc
- Temps
- Companyia
- Instrument
[edita] Tipus de verbs
[edita] Atributius
Segons el tipus de predicat, hi ha verbs copulatius i predicatius (encara que alguna gramàtica admet també els semicopulatius o semipredicatius).
- Els verbs copulatius o atributius són els que no aporten cap significat a l'oració i funcionen com a simples nexes entre el subjecte i el predicat secundari. Els verbs que clàssicament s'han categoritzat com a copulatius són ésser i estar, tot i que de vegades poden funcionar com a predicatius i que, de vegades, altres verbs també funcionen com a atributius.
[edita] Predicatius
Els verbs que no exigeixen un subjecte s'anomenen verbs impersonals. A les llengües romàniques, els verbs impersonals es conjuguen en tercera persona del singular. Llengües germàniques com ara l'anglès o l'alemany opten per plenar el buit deixat per l'absència de subjecte amb partícules com ara it (anglès) o es (alemany). Exemples: ploure, caler.
Els verbs que exigeixen un objecte directe s'anomenen verbs transitius. L'agent del verb (és a dir, qui executa l'acció expressada pel verb) rau en el subjecte, i el pacient (això és, qui rep l'acció expressada pel verb) rau en l'objecte directe. Exemples: menjar, mirar.
Els verbs que no poden anar acompanyats per un objecte directe s'anomenen verbs intransitius. N'hi ha de dos tipus:
- Verbs intransitius inergatius. Exigeixen un subjecte amb funció d'agent. Exemples: treballar, telefonar.
- Verbs intransitius inacusatius. Exigeixen un subjecte amb funció de pacient. Exemples: arribar, caure, esdevenir. Són precisament els verbs que en italià, francès, alemany o holandès utilitzen el verb ésser com a auxiliar de les formes verbals compostes en lloc del verb haver. En català, el subjecte d'aquests verbs es pot pronominalitzar amb en (Arriben tres vaixells / N'arriben tres), cosa que no passa amb els intransitius inergatius.
Els verbs que exigeixen un objecte directe (amb funció de pacient-objecte) i un objecte indirecte (amb funció de pacient-persona) s'anomenen verbs ditransitius. Exemple: donar.
Els verbs que necessiten dos subjectes s'anomenen recíprocs. En català, aquests dos subjectes poden coordinar-se amb la conjució "i" o amb la preposició "amb". Exemple: Jo i la Maria vam ballar a la festa, Jo amb la Maria vam ballar a la festa (registre més col·loquial).
Els verbs reflexius necessiten que el subjecte faci d'agent i de pacient, exigint així dos complements. El pacient s'expressa mitjançant un pronom feble adherit al verb, que generalment es categoritza com a datiu possessiu. Exemple: rentar-se.
Finalment, hi ha verbs, anomenats pronominals, que necessiten l'addició un morfema per a ser conjugat. Exemple: penedir-se.
[edita] Quadre resum dels tipus de verbs
| Tipus de verb | Subjecte | Pronom feble | Objecte directe | Objecte indirecte |
|---|---|---|---|---|
| Impersonal | No n'hi ha | |||
| Transitiu | Agent | Pacient | ||
| Intransitiu inergatiu | Agent | No n'hi ha | Pacient | |
| Intransitiu inacusatiu | Pacient | No n'hi ha | ||
| Ditransitiu | Agent | Pacient (objecte) | Pacient (persona) | |
| Recíproc | Agent 1 + Agent 2 | |||
| Reflexiu | Agent = | = Pacient | ||
| Pronominal | Cal per a la conjugació |
