Disc dur
De Viquipèdia
Un disc dur és una part del maquinari de molts dels ordinadors actuals. És un dispositiu de memòria secundària on s'hi emmagatzema grans quantitats d'informació en la superfície magnetitzada d'uns discs que giren a gran velocitat.
Les característiques principals d'un disc dur són; la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants Gigabytes (GB) a centenars de GB; i la seva rapidesa en retrobar/esborrar/escriure les informacions.
[edita] Descripció general
El diseny corrent d'un disc dur consisteix en un eix que aguanta un o més d’un disc circular pla, anomenat platter, que giren a una gran velocitat. El disc dur utilitza aquests discos per a emmagatzemar la informació. Cada un d'ells té dues superficies llises i magnètiques que formen nítids camps magnètics, i és allà on es guarden totes les dades. La informació és escrita al disc a altíssimes velocitats mentre gira passant pels Disk read-and-write heads (capçals de lectura/escriptura), que estan situats molt a prop de les superfícies magnètiques del disc. La superfície canvia la seva magnetització degut al capçal. La informació gravada als discs durs pot ser rellegida per un sensor magnètic magnetoresistent (MR) que és part de la mateixa estructura del capçal de lectura/escriptura. El sensor detecta els fluxos magnètics que provenen dels transistors quan passen per sota seu, a través d'un petit canvi de la resistència elèctrica dels sensors MR, i això és convertit per mitjans electrònics en un feix d'1 i 0 (codi binari)
Hi ha un capçal de lectura-escriptura per cada superfície de disc magnètic a l'eix, aguantats per un braç comú. El braç mou els capçals en un arc (més o menys radial) a través dels platters mentre ells es mouen, permetent a cada cap accedir a gairebé tota la superfície del platter.
L'electrònica associada al disc dur controla el moviment del braç i la rotació del disc, i permet llegir o escriure el disc dur, depenent de la demanda del controlador de disc (sistema que permet a la CPU entrar en contacte amb el disc dur). El firmware modern és capaç de programar eficientment lectures i escriptures de les superfícies del disc i reparar-ne sectors que eventualment poguessin fallar.
A més, la majoria de fabricants de discs durs i plaques mare avui dia recolzen la S.M.A.R.T, un sistema per mitjà del qual es poden predir imminents errors de disc, alertant l'usuari per mirar de prevenir pèrdues d'informació.
[edita] Sistemes del protecció
Gairebé tots els discs durs porten un sistema de protecció hermètic que el protegeix de la pols, condensacions i altres formes de contaminació. Els capçals de lectura/escriptura estan en un "air bearing", que és un coixí d'aire només algunes micres per sobre de la superfície del disc. La superfície i l'entorn interior del disc han de mantenir-se immaculats per mirar de prevenir l'acumulació de brutícia a l'espai entre els capçals i el disc.
El sistema de protecció consisteix en posar aire a pressió a dintre del disc per ajudar els capçals a mantenir-se a la mateixa distancia de la superfície del disc quan aquesta gira. Un disc dur necesita certa quantitat d'aire a pressió per operar correctament. La connexió del disc amb l’exterior i la pressió es fa mitjançant un petit forat en el sistema de protecció (més o menys ½ mm de diàmetre), normalment amb un filtre de carboni a l'interior (filtre de respiració). Si la pressió de l'aire és massa baixa, no hi haurà prou espai per al capçal i aquest no estarà a la alçada adient, causant el risc que es trenqui i s'origini una pèrdua d’informació.
