Usuari Discussió:CarlesVA
De Viquipèdia
[edita] Benvinguda
Benvingut/da a la Viquipèdia i al Coneixement lliure. A la Portada, hi ha un apartat anomenat Viquipèdia on trobaràs informació per a un inici més fàcil :-)
Aquesta és la teva pàgina de discussió, que et servirà per rebre missatges d'altres col·laboradors. Per contestar, no ho has de fer a la teva pàgina de discussió sinó a la pàgina de discussió de l'usuari que t'ha escrit. A més, tens la teva pàgina d'usuari, on hi pots posar les teves dades, interessos, etc.
Disposes de la taverna, on posar-hi els teus dubtes, suggeriments o comentaris. Pots signar en les discussions amb el penúltim botó de dalt de la barra d'edició.
--Joanjoc (discussió) 14:20 4 jul, 2005 (UTC)
[edita] Noms àrabs
Hola, He vist que estàs fent un molt bon treball amb la transcripció de noms àrabs!
Però tinc un dubte.
Si tenim Al·là, per què Abd-Al·lah? No hauria de ser Abd-Al·là?
Com diuen, la ignorància és atrevida.
--Viktor 19:04 13 jun, 2005 (UTC)
i "ya puestos"... per què Abd-Al·lah (o Abd-Al·là) i no Abd-Ul·lah (o Abd-Ul·là, o Abdu-l-lah, o per l'estil)... en teoria la hamzat-ulwasla d'Al·là no s'hauria de pronunciar com la damma d'Abd(u)? (en teoria eh? ja sé que la paraula Al·là ens dóna moltes sorpreses als neòfits) --Guillem(☺☻) 19:51 13 jun, 2005 (UTC)
Viktor, bona observació. Tanmateix, es tracta de dues formes diferents, Al·là seria una catalanització de la paraula àrab الله que, en canvi, cal transcriure en català com Al·lah. Per tant, la primera forma seria una adaptació, la segona una transcripció. Així, quan volem fer servir el nom que els araboparlants donen a Déu, diem Al·là (tot i que personalment prefereixo traduir-ho per Déu, però aquesta és una altra qüestió), en canvi si transcrivim un nom (com és el cas de l'exemple que tu dones) on apareix la paraula Al·lah, aleshores cal transcriure-ho Al·lah. Altra qüestió seria si volguéssim catalanitzar el nom Abd-Al·lah, que podria prendre la forma Abdul·là o Abdal·là o Abd-Al·là. En aquest sentit cal tenir present que els musulmans catalans medievals feien servir com a nom Abdalà o Abdal·là, més que no pas Abdul·là, i potser fora bo que en català modern recuperéssim aquesta forma pròpia medieval.
En relació al que comenta en Guillem, tens tota la raó quan dubtes sobre la idoneïtat d'escriure Abd-Al·lah amb A. De fet, si us fixeu, els musulmans no-arabòfons i, menys però també d'un temps ençà, els arabòfons que es diuen Abd-Al·lah, acostumen a transcriure el seu nom com Abdullah. Això, com molt bé apunta en Guillem es deu al fet que la vocal inicial del mot Al·lah no es fixa, sinó que ve determinada per la vocal (declinativa) del mot anterior. Des d'aquest punt de vista, si escrivim el nom en nominatiu, com seria lògic, i si tenim en compte que Abd en nominatiu esdevé Abd(u), aleshores caldria escriure Abd-Ul·lah. Ara bé, és un convencionalisme fermament establert a la majoria de llengües europees vocalitzar l'article (i en el cas de la paraula Al·lah, al és "la resta" d'un article, deixem, però, aquest aspecte de moment aparcat) amb /a/. Així quan trancrivim el nom de la ciutat de Medina, s'escriu al-Madina, per exemple, o al-Mansur per Almansor, el cèlebre cabdill andalusí. En el cas de la paraula Al·lah cal afegir que sóc partidari de respectar la forma Al·lah per tal que es percebi millor que aquest nom està format pels mots Abd i Al·lah. De fet, purísticament, caldria trancriure'l Abd-al-Lah o, declinat o amb irab, Abdu-l-Lah, però aleshores es perd el referent a Déu que us comentava.
Salut
--CarlesVA 11:34 28 jun, 2005 (UTC)
- Pels articles "en construccio": posa-hi {{inacabat}}" al principi.
- Si vas a la plana d'un usuari, a les eines (esquerra) hi ha una opcio "Envia correu electrònic a aquest usuari"
- L'arbre de categories: Se que existeix pero no el se trobar. Pregunta-ho a la taverna.
Salut, Xevi 18:43 29 jun, 2005 (UTC)
Hola, ja veus com la he liat a la taverna per contestart-te. El que volia dir-te és: al final de cada article pots afegir [[]] i al mig Categoria:Llengües, per exemple (ho poso per separat perquè no m'ho torni a fer!) Entens? com si fos un enllaç intern però posant Categoria: al davant. El sofwatre fa coses rares, deu ser cosa del canvi de versió.... --barcelona 13:47 4 jul, 2005 (UTC)
[edita] Txeroqui > cherokee
He canviat d'opinió per què m'he tornat més rigorós, escèptic i metodista. Si cada viquipedista adapta els mot extrangers al seu parer, per molts coneiximents que tinga açò podria transformar-se en un autèntic caos. Hem de basar-nos en elements com el diccionari del GEC i en cas de no existir haurem de deixar el neologisme tal i com ens l'hem trobat fins que l'IEC accepte el terme en el seu diccionari. A mi no m'agradava el mot cherokee entre altres coses perquè sóc lexicològicament un anglòfob, no m'agraden les incorporacions angleses al nostre vocabulari i per aixó vaig decidir catalanitzar el mot. Però qui sóc jo per emetre este tipus de judicis. En definitiva que vaig cometre un error i he decidit d'arreglar-lo
—Ludor 19:13, 21 nov 2005 (UTC)
[edita] Nom de llengües no normatius
He vist que has afegit noms de llengües que no figuren al GEC, no els vaig llevar ja què no savia exactament les raons per les quals ho havies fet, però els hi vaig afegir un asterisc.
Jo fins ara només ho feia amb article que ja havien segut creats, cosa que a hores d'ara, per poder mantindre un criteri de coherència, neutralitat i per no anar més lluny del què està acceptat pels científics i erudites, el que faria seria reanomenar l'article i senyalar que l'ortografia no era correcta.
Per tant crec que si no existeix al GEC simplement el què hem de fer és col·locar el terme anglès (què normalment és el què adaptem) per a sevir d'enllaç per a la creació d'un nou article.
Ja me diràs el què!
Nota: A partir de demà ja no seré per ací. Tornaré l'1 de gener.
Ludor | ? 21:42, 30 nov 2005 (UTC)
[edita] Superíndexs
Hola, ja t'he respòs a la Taverna, però per si de cas també t'ho deixo aquí:
Per obtenir lletres superindexades es pot fer utilitzant el codi <sup>...</sup>. D'aquesta manera es poden introduir superíndexs,com aquest, per exemple. Suposo que és això el què demanaves.
--Oersted 10:39, 7 des 2005 (UTC)
[edita] Llista de llengües del món i superíndexs
Hola!
He vist què has tret el codi <br> de la columna SIL, jo el què volia és que la columna no fora tant gran per a no llevar protagonisme a les altres columnes, és el què anomene tipografia, encara que no sé si és exacta esta terminologia, el què compta és què la columna acapara molt de lloc per a la informació que conté, inclús crec que es deuria determinar l'ample de les altres columnes, què siguen iguals per als noms i una mica més petites per als codis, i què totes les taules de cada lletra tinguen el mateix ample. Què et sembla?
En quant al que et diu Oestred sobre el superíndex (és català açò?) hi ha una plantilla què t'evita tant de codi, és: {{sup|text}} (amb 8 caràcters, fas el mateix què amb 11, i no repeteixes el mot sup, què a mi em dona molta ràbia repetir-me! he he!), un exemple texttext-sup, també pots subindexar amb {{sub|text}}: texttext-sub.
Pasqual · * 16:47, 18 gen 2006 (UTC)
Ei! que no m'has contestat al motiu de perquè has tret el codi <br> que jo habia inclós per a fer més estreta la columna ni a canviar el format de les columnes per a que tots els quadros tinguen la mateixa mida! Pasqual · * 21:07, 23 gen 2006 (UTC)
A sigut una confusió degut a que he mirat l'últim canvi hagut a la meua discussió que corresponia a una conversa posterior a la teua i per tant no m'apareixia el teu missatge. Pasqual · * 21:18, 23 gen 2006 (UTC)
[edita] Re:llista de llengües del món (10:14, 24 gen 2006)
- No vaig pensar en dir-t'ho, però a la llarga la columna amb el nom en anglès s'haurà d'eliminar. Ho sento, aleshores potser caldrà refer les proporcions.
No em suposa cap problema, amb un editor extern ho faré molt ràpid, serà simplement qüestió de cercar i substituir (no sé la terminologia en català per a reemplazar)
- Per altra banda, a tu t'agrada més aixi?
M'agrada l'homogeneïtat de les dimensions, quant al seu aspecte es pot millorar.
- No trobes que quan hi ha molts codis SIL queden excessivament grans les files? Finalment, aquest codi és imprescindible? És solament curiositat. Per cert, què vol dir?
Sí, un exemple, el quitxua, però si vas a la Wiki en anglès (hi ha exemples més clars però ara mateix é l'unic que recorde) veuràs que ja estan insertant eixos codi en les mateixes taules per cada idioma. Que la fila quede descompasada no ho veig tant disbaratat com quan passa amb la columna, una solució què es solia ferr en impremta és reduir la mida de les lletres:
| Nom de l'idioma | Nom nadiu | Nom de l'idioma en anglès | 639-2 | 639-1 | SIL |
|---|---|---|---|---|---|
| quítxua | Runa Simi | Quechua | que | qu | qud, quh, qxo, qux, qvi, qul, qwh, qvl, inb, qug, quk, qvp, qxl, qvj, qus, qvm, qva, quw, qws, qub, qxh, qvw, qwc, qur, qvz, qwa, quz, qve, quf, qvo, qvc, qxa, qxp, qxr, inj, quy, qxw, qvs, cqu, qvn, qxu, qup, qvh, qxt, qxn |
Encara que les dimensions de la fila són les mateixes...
- Què significa?
No sóc massa experimentat per dir-t'ho, jo pense que és un intent de catalogar totes les variants d'un idioma com a unitat pròpia independentment de si pertanyen a la mateixa llengua. Les diferències entre llengua, dialecte i variants no han estat mai ben clares i què jo sàpia fins ara cad lingüista té el seu propi criteri, per tant a mi no em sembla tan mala eixa decisió. Però no sé si és l'última finalitat de crear tant de codi. Nosé si amb aixó t'he repós a la teua pregunta.
Pasqual · * 11:08, 24 gen 2006 (UTC)
Sí, supose que hi ha un poc de tot el què dius en la voluntat de codificar tanta cosa, també els suposa més feina, cosa interessant si vols prolongar eternament i rebre subvencions per poder treballar en alguna cosa que t'agrada. És més fàcil convencer a la gent que tal llengua són en realitat tres o quatre idiomes què dir que el anglès que es parla a l'Índia, Austràlia, als EUA i a Gran Bretanya i països africans no és el mateix i per tant es necessita una Bíblia per a cada variant... (Però això és el meu punt de vista.)
Pel cas de l'àrab, en canvi, està ben clar que l'àrab que ensenyen a l'escola i el que parlen i divulguen els mitjos de comunicació no té res a veure en el què parla la gent del carrer. Sempre s'ha dit que, per exemple, en el mateix Cairo no es parla la mateixa variant segons zones, de manera que resulta difícil la comprensió entre habitants de la ciutat. Sembla ser que l'àrab oficial de molts països és el mateix que el de fa segles, es a dir, àrab clàssic amb el que es va escriure el llibre sagrat de l'islam. En canvi l'arab ha continuat una evolució similar a la que es produiria amb el llatí i és comparable a dir que làrab dels mitjos de comunicaió oficial és com si a nostaltres els nostres es dirigiren en llatí.
Però llavors de quin codi m'estàs parlant? del significat de SIL? Perdona però per certes coses sóc una mica duret Pasqual · * 12:07, 24 gen 2006 (UTC)
[edita] Els noms dels Reis
Hola, a principis d’aquest mes vaig encetar una discussió sobre els noms dels reis de la Corona d’Aragó en la que tu vas participar en alguna ocasió. Ara ha passat un temps i la discussió s’ha parat, per això he fet una proposta final de la que m’agradaria que donares la teua opinió, o que la esmenares si ho creus necessari. Una vegada decidim açò, pense que ens hem de centrar en l’elecció d’un criteri per als Austries i els Borbons. Gràcies. --Andarella 13:33, 24 gen 2006 (UTC)
PS: Els present missatge ha estat enviat als usuaris Llull, VRiullop, Historiadorvalencià, Gcm, CarlesVA i Joanot Martorell.
[edita] Els codis
significa no break space o siga "un espai sense nova línia". Pots veure alguna informació a Apunts pràctics, però del que parlen és dels codi HTML, no dels wiki, encara que també es poden emprar ací. La seua funció és insertar un el caràcter buit d'un espai, jo el fique per a senyalar que la casella està buida.
Per a obligar un salt de línia s'utilitza el codi <br>.
Pasqual · * 15:47, 24 gen 2006 (UTC)
[edita] L'àrab
El què et deia sobre l'àrab és el què he sentit i llegit en diverses ocasions. Hui he anat a la biblio teca perquè m'enrecordava d'un llibre de consulta que vaig gastar per un treball, sobre l'àrab: Diccionario Espasa de las lenguas del mundo.
En eixe llibre és escrit:
- Dos grandes familias relativamente homogéneas agrupan a los distintos dialectos: la magrebí y la oriental (Egipto, Siria, Líbano, Irak, Palestina, Jordania). Se dice q la dialectalización del árabe impide la intercomprensión de sus hablantes pero es menos cierto para los hablantes cultos. Los países árabes se sirven de llamado árabe literal que es una variedad más cercana al Corán que los dialectos utilizados por los medios de comunicación. Y aunque en esta forma culta se mantienen las diferencias de pronunciación según el país, sirve para unificar la lengua y desarrollar su cultura.
- Se conocen diversos dialectos del árabe vulgar o coloquial, pero varían bastante según el lugar de donde proceden sus habitantes. Esos dialectos difieren del árabe normativo y también lo hacen entre sí en pronunciación, vocabulario y gramática; por lo general reciben el nombre de las grandes zonas geográficas q lo hablan, así se clasifica como norteafricano, egipcio, y del Golfo Pérsico. Dentro de esta clasificación, también hay diferencias ente los hablantes urbanos, rurales y nómadas. No se entienden entre sí quienes no han sido escolarizados por vivir en zona aisladas que existen el en mundo árabe, aun cuando sean hablantes de la misma variedad.
- Los hablantes de tales dialectos suelen comunicarse en el de mayor prestigio de todos ellos, que es en las últimas décadas el árabe coloquial de El Cairo. Ha gando éste un alto grado de aceptación aupado por su utilización en el cine. Algunos dialectos árabes se han desarrollado en variedades escritas y en usos privados (obras de teatro, ¿¿¿no entenc el que he copiat??? , canciones...) Sin embargo sólo el maltés, el árabe hablado en la isla de Malta, ha alcanzado el estatus de lengua literària independiente.
Com pots comprobar en eixe cas no es tractava d'un simple punt de vista, com per el tema del SIL sinó d'una opinió ben documentada.
Pasqual · * 19:43, 24 gen 2006 (UTC)
Se m'oblidava, encara que no n'estic ben segur els fons dels que es beneficiarien els traductors de bíblies serien de l'Esglèsia, no de cap institució pública, almenys tant directament. Em base en la seues declaracions, tant del SIL com de PROEL, no és que ho diguen però fan mostra d'una fe que per a mi en un camp científic és una mica sospitosa. Pasqual · * 21:25, 24 gen 2006 (UTC)
Deuràs perdonar la meua insistència, però voldria conèixer el teu punt de vista sobre el text de l'àrab que et vaig deixar. Personalment opine que s'ajusta a la realitat, però hi ha coses que no concorden amb el que em diuen altres parts. D'una banda he sentit més d'una vegada el que em dius tu sobre l'arabitat i el sentiment d'unitat, però també havia sentit dir que, per exemple al Marroc, on tinc coneguts europeus instal·lats, em diuen que la tele no parla la llengua del poble, cosa que contrasta amb el mateix text que t'havia reproduït on diu allò de: Els països àrabs es sirveixen de l'anomenat àrab literal que és una varietat més propera a l'Alcorà que els dialectes utilitzats per els mitjos de comunicació.
Pasqual · * 11:24, 30 gen 2006 (UTC)
[edita] Judeocatalà
Mira la discussió de l'entrada judeocatalà. T'animes a fer una recerca amb mi? Vilallonga 15:33, 14 feb 2006 (UTC)
- Merci company! Quan pugui miraré de recuperar la definició que en feia l'Enciclopèdia catalana, qui la signa i penjaré alguna síntesi. Fins aviat, Vilallonga 17:25, 14 feb 2006 (UTC)
[edita] Papes
La justificació és ben senzilla, no es diu "tal papa", sinó "papa tal". Els reis no són comparables, no n'hi ha cap -que jo sàpiga i si n'hi ha es treu- que es digui "tal rei" sinó "tal de tal lloc". No ens podem inventar l'ordre de les paraules.
El problema de la distinció es resol com en qualsevol altre cas mitjançant pàgines de desambiguació. Primer es posa un sol nom en la pàgina, i si ens n'adonem que hi ha dos articles que podrien tenir el mateix nom es desambigua. Així tenim Jordi, Alfons II, Pere III, Jaume I o Miró. Llull · (vostè dirà) 12:25, 6 abr 2006 (UTC)
- L'ordre que esmentes no tenen importància tenint en compte com funciona el cercador. No té utilitat funcional, tan sols estètica. No pots esperar que la gent endevini la teva construcció arbitrària de qualsevol concepte i la posi exactament igual al cercador, sinó que has d'intentar moure la gent cap a la pàgina adient. Per això hi ha les pàgines de desambiguació. Per norma general, en els noms es prefereix posar noms fluids i no parèntesis ("província de tal" en comptes de "Tal (província)" ja que toques la geografia), de manera que el criteri segueix essent el mateix. L'ordre "Tal X papa" no és correcte per què no és l'ordre habitual de la parla, criteri que ha guiat en la composició de tots i cada un dels títols dels articles. L'afegitó "papa" només serveix per desambiguar, de manera que no cal posar-lo davant d'un bisbe quan només n'hi hagi un amb la seva designació ("Tal X d'Urgell" i no "Bisbe Tal X d'Urgell"). Caldrà posar "bisbe" només quan sigui el criteri que serveixi per diferenciar-lo d'un altre títol que tingui les altres parts idèntiques. De la mateixa manera es podrien diferenciar dos nobles que només es diferenciïn en quin és exactament el seu títol. Llull · (vostè dirà) 16:14, 6 abr 2006 (UTC)
[edita] Batalla de Las Navas de Tolosa
Per defensar una acusació de neutralitat, caldria que l'argumentessis.--Paco ✉ 23:31, 8 abr 2006 (UTC)
[edita] Núpcies, descendents i els errors
Merci per corregir-ho, ara m'hi posarè també per comprobar els errors i a veure els que falten. La rapidesa i l'internet no són bones conselleres. --Gcm 17:10, 18 abr 2006 (UTC)
[edita] Columna SIL
A la llista de llengües del món em sembla que la columna dels codis SIL està trencant l'estètica i impedint la legibilitat fent de l'article una cosa desproporcionada i visualment desagradable. Et propose una cosa, perquè no dediquem una pàgina sencera només per al codis SIL en els casos de enumeracions kilomètriques de codis de llengües. A més amb el temps es podrà enllaçar cada codi amb un article que hi haja dedicat a la llengua corresponent. Per exemple per a les llengües afroasiàtiques la cosa podria quedar així:
| llengua/grup de llengües | codi SIL |
|---|---|
| llengües afroasiàtiques (altres) | kna, mlj, gza, mfx, mkf, kbr, cie, ank, bod, sok, kxh, muy, vem, pip, kot, kof, tdk, jie, jrt, dab, hna, hia, anc, msv, kcx, xmj, daa, cuv, tur, mcu, moy, bwo, mlr, gid, mfi, hod, cky, mvh, myo, cra, mcw, dwa, kcs, mje, gnd, kai, udl, grd, tsh, bso, hed, hwo, say, sur, ziz, nnc, mou, auo, mug, kkr, ngs, piy, dzd, ngw, bdn, kbz, kso, bhs, trj, mif, ksq, ngi, fie, kul, twc, mxu, kvi, zaz, ckq, cla, gdw, bcw, kvj, dme, sze, scw, zay, mar, mmf, mfl, ngx, gew, kpa, oyd, gek, nbh, tak, tgd, sor, gis, tmc, mcn, mfj, kks, saa, zua, mdx, kqx, mqb, amf, zuy, moz, bcq, swy, ldd, dbp, chp, dot, gez, pol, lme, myf, bvf, kil, jmb, kqp, hig, mfh, ker, mew, lln, btf, kir, mpk, bxq, mxf, gwn, aiz, zah, zim, meq, dgh, bur, maf, nnn, glo, wji, mpi, pbi, gdk, swq, pcw, ckl, ubi, bde, mtl, kuh, hoz, gmo, glv, mse, xmd, tax, kqy, gab, mah, noz, zul, mdy, kvf, gdf, jaf, ndm, jim, mlw, afa, mmy, nmi, giz, sir, mub, dbb, ktc, tng, bbt, bvh, bst, nja, aal, mpg, bxe, bdm, bux, mfk, bta, ter, bam, mfm, jeu, jnj, gaa, bol, gde, juu, gou, fli, mes, bid, tan, suk, gdu, hya, gea, bva, jmi, she, ajw, jia, dim, tal, kwl, doz |
Per descomptat que a la llista de llengües del món podria seguir apareixent el codi SIL d'aquelles llengües que no en tingueren més de set (la xifra és dicutible) i per als altres casos es deixaria un enllaç cap a la pàgina on hi figuren tots. –Pasqual · bústia 18:09, 25 abr 2006 (UTC)
- Aixó també reduiria el tamany de la pàgina que era és de 76 K dels qual 36 estan emprats en llengües (i grups) de la L. –Pasqual · bústia 18:51, 25 abr 2006 (UTC)
- En pots veure una mostra més extensa a una pàgina de proves meua. –Pasqual · bústia 12:07, 26 abr 2006 (UTC)
- Bé, en un principi sí que pretenia que fora només una llista complementària, per descomptat que no pensava llevar els grups de llengües de l'article de la llista llengües del món, i el que volia era redirigir cap a esta nova pàgina per a aquelles llengües i grups de llengües que tingueren més de set o huit codis.
- Però supose que per a que tinga caràcter d'article hauré d'incloure tots els codis. Per cert com és millor anomenar aquest nou article Llista de codis SIL, Lista de codis ISO/DIS 639-3 o Llista de codis ISO 639-3 o els afegim tots tres i els redirigim cap al principal, quin? —Pasqual · bústia✍ 14:39, 26 abr 2006 (UTC)
- En pots veure una mostra més extensa a una pàgina de proves meua. –Pasqual · bústia 12:07, 26 abr 2006 (UTC)
[edita] Codis diacrònics i llengües mortes
He observat que per als codis ISO 639-2 diacrònics no hi ha cap codi SIL corresponent, tampoc en tenen les llengües extingides, supose que no haurien de constar el la llista de codis SIL, oi? —Pasqual · bústia✍ 16:00, 26 abr 2006 (UTC)
- OK! Jo ja he acabat la llista. He eliminat les llengües que es repetien (fanti i twi --> àkan; moldau --> romanès, valencià --> català) caldrà afegir els comentaris que els acompanyaven, com que la llista és sobre els codis no sembla prou lògic repetir-los i els he col·locat a l'entrada principal. Abans de publicar-la tinc un dubte, eliminem aquelles llengües que no tenen codi? O sia les llengües mortes, les artificials i els codis especials indeterminats, etc. Jo no crec que siguen útil i poden prestar a confusió que aparega el nom, però vulleguera la teua opinió... –Pasqual · bústia✍ 10:32, 27 abr 2006 (UTC)
-
- Hola, ja he penjat la pàgina com a llista de codis ISO/DIS 639-3. Ja em diràs que n'opines, fes els comentaris pertinents a la pàgina de discussió corresponent i els canvis que tu cregues oportuns. –Pasqual · bústia✍ 23:32, 27 abr 2006 (UTC)
[edita] Llista SIL i Llista ISO/DIS 639-3
He diferenciat les dues llistes (llista SIL i llista ISO) pel que he comentat a la discussió de la llista SIL. També he redirigit cap a la llista SIL aquelles llengües (de la llista de llengües del món) que comptaven amb més de set codis (es a dir, a partir de huit codis).
- Si has de fer alguns canvi fes ho sempre a la mateixa pàgina (digam que a la de la llista SIL i jo m'encarregaria que apareguera a l'altra).
- Supose que la nota:
Amb cursiva s'indiquen (provisionalment) els codis de l'edició de 2000 (14a = SIL), que encara no s'han cotejat amb l'edició de 2005 (15a = ISO/DIS 639-3)ha d'apareixer a les dues llistes, oi? - Crec que els codis SIL són en majúscula, canvie els de la llista SIL de minúscula a majúscula?
Estaré atent. –Pasqual · bústia✍ 22:30, 3 mai 2006 (UTC)
- OK dubte resolt, les majúscules s'empraven fins a la 14a edició.
- L'enllaç cap a pàgina de la llista de llengües del món està posada en les dues llistes al final en la secció vegeu també, el que faré és afegir un enllaç al principi i proveir també l'índex amb un enllaç a la secció l'esmentatda secció.
- Ah! tb afegiré eixa nota, i si m'expliques com realitzar eixa tasca de cotejar també m'hi fiquaré!
–Pasqual · bústia✍ 10:58, 4 mai 2006 (UTC)
- Sisplau, digues-me com he de comparar les dades ISO amb les SIL? Es que has tret els codis de la pàgina oficial dels ISO i vols comprobar que estiguen a la dels SIL? –Pasqual · bústia✍ 09:51, 5 mai 2006 (UTC)
[edita] Àrab monetari
Bon dia i bona hora. Com que veig que estàs molt versat en temes aràbics, t'agrairia que et miressis els articles sobre monedes (dins la Categoria:Monedes) referents al món àrab. Jo he intentat anar-hi afegint sempre el nom àrab de la moneda i la fracció, i altres com el del banc central del país en qüestió. Pel que fa a la transcripció catalana, com que no sé àrab sinó que només el sé llegir (igual com sé llegir rus però no sé rus, o sé llegir grec però no sé –gaire– grec), estaria bé que hi donessis un cop d'ull, sobretot pel que fa a l'accentuació, ja que no sé mai quina és la vocal tònica. I si hi veus qualsevol error, evidentment, no t'estiguis de corregir-lo. Jo ja m'esforço a anar fent les transcripcions correctament pel que fa al grec (cosa facilíssima, ja que sempre escriuen l'accent) i el rus (que de tant en tant també trobes amb la vocal tònica accentuada, si bé no sempre), però amb l'àrab no me'n surto. No cal dir que si saps de qualsevol recull en línia de mots àrabs comuns i propis accentuats tal com han d'anar, t'agrairia que m'ho fessis saber. I res més per ara. Bon profit i bon cap de setmana. –Enric, 13:10, 19 maig 2006
[edita] Àquila II i Ardabast
Molt ben observat!. Jo també hovaig veure i vaig canviar la taula a Àquila II (vaig substituir Ardabast per Ardó). Jo no vaig posar la taule al article Ardabast (com pots veure al historial) i suposo que el qui la va posar va confondre el fet de ser FILL i renunciar als drets a la corona (als drets succesoris s'enten, ja que no en tenia d'altres), amb el fet de la succesió efectiva.
A mi aixó de les taules i els interwiki se'm escapa una mica, soc un desastre tant en català com en informatica (quant jo era jove no hi havia res d'ambdues coses). Si un dia tens un moment em pots dir on puc trobar les intruccions per l'interwiki, que no les ha sabut trobar o al menys del que he trobat, no entenc la finalitat, doncs al article no surt la referencia en pantalla ni a la versió catalana ni a les altres (generalment l'anglesa). Potser es per a les busquedes, però quant surt com a resultat 9.386 d'una busqueda a Google no té massa utilitat i suposa gastar moltes energies, així que suposo que té una finalitat millor que se'm escapa i quant fés un article les posaria, encara que com hauras observat el meus articles no solen ser traduccions, van per lliure. Aixó sona a ¡que traduzcan ellos!, pero la veritat es que procuro posar articles que no son a cap de les versions o, si hi son, aportar alguna novetat perquè sinò els catalans ho tenim cruu perque ens consultin de fora, i així he comprovat que es segeuixen perque alguns articles que poso, he observat que han servit per actualitzar o per corregir altres pagines extrangeres (per exemple les regnal chronologies o els statesmen).
Un altra cosa, aprofirant: jo faig la transcripció dels noms àrabs segons les instruccions de l'Enciclopedia del Islam (Brill, Leyden, NL) en versió francesa (hi ha també versió anglesa). On son les normes per fer-les en català? O son les mateixes? M'he adonat que els francesos ens copien als catalans en casi tot i a mes les seves normes son just a l'inrevès que en castellà.
Bueno, res, gracies per la paciencia. --Jolle 15:56, 6 jun 2006 (UTC)
- No hi veig contradicció ja que es parla de lluites politiques i no militars, però tens rao que hauria estat millor utilitzar l'expressió "conflicte politic entre sirians i iemenites" (la lluita per ocupar el govern i els principals càrrecs). Munusa crec que només era valí de la Frontera Oriental, i en general està assumit com a personatge diferent (Abadal i Levi Provençal amb seguretat pero l'esmenten altres), la llegenda mes aviat es refereix al amor passional amb la seva dona, que això ves a saber si era real o no. Ara mateix estic vivint fora de la meva casa habitual i no tinc les fonts a la ma, pero em sembla que son a un llibre de Sobrequès, que esmenta l'historiador arab del que les treu. Sobre Gedhi ben Zayan es només un nom d'un cap militar, no crec que sapiga res de la seva personalitat. A EI 1ª que es la que hi ha a la BNC no hi surt perquè als meus apunts de fa 20 o 30 anys està en blanc sense biografia, i la EI 2ª la tinc a casa, pero no crec que surti tampoc. De totes maneres tu rectifica el que creguis convenient, no t'estiguis, que des que jo vaig fer els apunts han canviat moltes coses i algunes de les teories d'Abadal o Levi han quedat superades per nous fets que a la millor jo desconec.
--Jolle 12:07, 8 jun 2006 (UTC)
[edita] Nou missatge fantasma
He tingut que llevar una antiga signatura meua i et deixe este missatge per que sinó no sabries a la primera perquè reps un avís de missatge nou sense tindre'n. –Pasqual · bústia 21:18, 28 ag 2006 (UTC)
