Almansor
De Viquipèdia
Abi Amir Muhammad (940-1002), conegut com Almansor, ألمنصور (al-Mansor bi-Allah, el victoriós amb déu), fou un líder militar i polític del Califat de Córdoba.
Va neixer a Torrox el 940.
Començà la seva carrera política com a escrivà i secretari del cadi (jutge) Ibn al-Salim. Posteriorment va ser administrador de Subh, esclava i favorita del califa Alhakén II, passant després a ser l'administrador del primogènit del califa, Abd al-Rahman, que va morir als 8 anys. Aleshores passà a ser l'administrador del jove hereu Hisham II.
Almansor estrenyé relaciones amb la família califal a través de la seva amistat amb la sultana Subh. Començà a gastar els doblers de les arques reals i va ser acusat de malversació. Sembla que gràcies a un amic ric, que li deixà els doblers, va poder quadrar els comptes del palau. Com a desgreuge l'anomenen cap de polícia urbana, convertint-se així en un gran dignatari d'Al-Andalus.
A la mort d'Alhakén II, Hisham II sols tenia 11 anys, per la qual cosa el govern quedà en mans de la seva mare Subh de Navarra i del primer ministre, Yafar al-Mushafi.
Almansor va ser anomenat visir el 978 i començà a enfrontar-se a Yafar al-Mushafi. General dels exèrcits, Almansor conseguí el poder el 981, amb el vist-i-plau d'Hisham II. A la pràctica, va governar tot sol des del 981 fins al 1002. Protegí les lletres i les ciències, especialment la medicina.
Des d'aleshores les seves expedicions enfortiren el seu poder per damunt el del califa, al que dominà, i feu tremolar als regnes cristians. Entre els anys 978 i 1001 va realitzar 52 campanyes, que afectaren tant el nord de l'Àfrica com a tota la península ibèrica:
- 981 - Zamora (Zamora)
- 985 - Barcelona
- 987 - Coïmbra
- 988 - Sahagún i Eslonza
- 997 - Santiago de Compostel·la
- 999 - Pamplona
- 1002 - San Millán de la Cogolla
A la campanya de Barcelona arrasà la ciutat de Manresa.
A l'estiu del 997, atacà Santiago de Compostel·la, després que el bisbe Pedro de Mendoza evacués la ciutat. Va cremar el temple prerromànic dedicat a Sant Jaume, respectant el sepulcre. Això permeté la continuïtat del Camí de Sant Jaume. La llegenda conta que els presoners cristians carregaren les campanes del temple de Sant Jaume fins a Còrdova, i sembla que dos segles i mig mes tard tornaren a l'esquena de presoners musulmans.
Demostrà la seva brutalitat també a la cort califal. Almansor va lluitar contra el seu sogre Gàlib, principal militar del califat que havia conquerit Arnedo i Calahorra. Segons les cròniques, en Gàlib va morir per un cop rebut a la batalla que els enfrontà el 981 i n'Almansor ordenà "escorxau-lo, ompliu la seva pell de cotó i crucificau-la a la porta de l'alcàsser cordovès, i colocau-ne el cap ficat a una creu".
Va morir a causa de les ferides rebudes a la batalla de Calatañazor (juliol del 1002), posiblement el mes d'agost, però es desconeix el lloc exacte, ja que a la seva biografia es confon a vegades l'història amb la llegenda. Alguns autors assenyalen Medinaceli como el lloc probable de la seva mort.
Abans de morir nomenà succesor el seu fill Abd al-Malik, el que generà una guerra interna entre els succesors d'Hisham II i els de n'Almansor.
