Medicina
De Viquipèdia
 |
Articles relacionats amb Ciències de la salut |
La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa del diagnòstic i del tractament de les malalties per tal de mantenir o restablir la salut humana i també d'establir un pronòstic en cas de malaltia. En un sentit ampli, abasta la ciència i la prevenció i guariment de les malalties humanes. De tota manera, hi ha teràpies i tècniques relacionades amb la salut que no se solen considerar estrictament com a medicina (per exemple, la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la infermeria i podologia), ja que en aquest cas es tracta de disciplines consolidades dins de les ciències de la salut.
La medicina té dues vessants: la primera, com a ciència o àrea de coneixement; la segona, com a aplicació d'aquest coneixement (professió mèdica).
Taula de continguts |
[edita] Història de la medicina
El naixement de la medicina es dóna quan l'home conscientment es proposa curar malalties. A l'origen de qualsevol civilització, enlloc de buscar les causes de la malaltia interrogant al malalt, es busquen a forces sobrenaturals o esperits. Als rituals s'empren de forma empírica tòxics, plantes,... l'acció dels quals serveix per a reforçar la seua autoritat. En aquest estadi màgic la medicina poseeix una funció eminentment social: restablir la puresa de la comunitat mitjançant el càstig o la curació de la malaltia.
Antigament, a Egipte, la medicina era patrimoni de les castes sacerdotals i revestia el caràcter de pràctica medicoreligiosa. A Mesopotàmia, la malaltia s'interpretava com a intervenció de mals esperits. Els Vedas, de la Índia, tenen descripcions superficials de nombroses malalties epidèmiques conjuntament amb els sortilegis per a curar els malalts i la pràctica de la cirurgia, tant plàstica com curativa. A la Xina, a l'any 3000 aC ja hi havia un gran desenvolupament de pràctiques mèdiques empíriques, com l'acupuntura.
A l'Antiga Grècia destaquen els texts d'Hipòcrates, considerat pare de la medicina. A aquests texts s'aborden malalties des de perspectives naturalistes. És aquí quan, per primera vegada, deixen d'admetre's les intervencions de forces divines a la producció de malalties. L'escola alexandrina també va deixar grans llegats a la medicina.
L'Antiga Roma va desenvolupar les escoles i figures mèdiques d'origen grec sintetitzant i superant alguns treballs hel·lènics.
L'herència grega és conservada durant l'Edat Mitjana i transmesa principalment per traduccions fetes per àrabs i perses, que van completar moltes observacions gregues i van crear Escoles de Medicina i hospitals, que assentarien les bases dels moderns estudis universitaris. Destaca entre ells el metge àrab Avicena.
El Renaixement fou un període caracteritzat pel conflicte entre l'autoritat dels antics i l'observació directa en contacte amb la realitat, manifestant-se en primera instància a l'anatomia. Destaca la figura de Vesali i les seues aportacions a l'anatomia.
A partir de la segona meitat del segle XVII i durant el XVIII, la informació existent es va fent més precisa, ordenada i completa. El microscopi marca una fita fonamental a la biologia. Apareixen nous plantejaments, com ara la generació espontània, la preformació i l'epigènesi. Comença a constituir-se una primera etapa positivista. Apareixen concepcions enfrontades com ara la mecanicista o iatromecànica i la vitalista o iatroquímica a la fisiologia.
El segle XIX representa històricament el segle de la clínica i la fisiologia, en el context de la revolució industrial. Es desenvolupen al màxim els mètodes d'exploració clínica. La noció de l'evolució, la definitiva fonamentació de la teoria cel·lular, el coneixement de la natura i la fecundació, influeixen a la biologia en general, aconseguint un gran desenvolupament també a la fisiologia. El laboratori a la investigació mèdica obté una prominent importància durant la segona meitat d'aquest segle, amb el rigor científic i l'amplitud aconseguida per la microbiologia.
Es consoliden diverses especialitats, ajudades per las adquisicions cientificotècniques i les necessitats socials que van sorgint. La cirurgia, aconsegueix un gran desenvolupament per la introducció de l'asèpsia i l'anestèsia.
Durant el segle XX es profunditza el desenvolupament de les tècniques d'exploració, diagnòstic tractament, amb els rajos Röntgen, la radioteràpia, i l'aplicació de distints radioisòtops. També es fan notables avanços al camp de l'electrònica, amb la invenció de l'electrocardiografia i l'electroencefalografia. Noves disciplines es van desenvolupant, com ara la genètica, l'endocrinologia i la bioquímica.
La era de la quimioteràpia comença amb el descobriment de la primera sulfamida. Per altra part, al descobriment de la penicilina seguirà el de molts altres antibiòtics.
La cirurgia, continua també el seu avanç, aconseguint el desenvolupament de la cirurgia toràcica i del sistema nerviós. A més, el descobriment dels grups sanguinis fa que les transfusions sanguínies deixin de ser perilloses.
[edita] Materies bàsiques
- Anatomia: és l'estudi de l'estructura física dels organismes.
- Citologia: estudi de la cèl·lula en condicions fisiològiques.
- Histologia: estudi dels teixits en condicions fisiològiques.
- Anatomia patològica: estudi de les alteracions morfològiques que acompañen a la malaltia.
- Bioètica: és el camp d'estudi que comprèn la relació entre la biologia, la ciència la medicina y l'ètica.
- Bioestadística: aplicació de l'estadística al camp de la medicina en el sentit més ampli. Els coneixements d'estadística són essencials en la planificació, evaluació i interpretació de la investigació.
- Biofísica: és l'estudi de la biologia amb els principis i mètodes de la física.
- Biologia: ciència que estudia els èssers vius.
- Bioquímica: estudi de la química en els organismes vius, especialment l'estructura i funció dels seus components.
- Embriologia: estudi de les fases inicials del desenvolupament d'un organisme.
- Farmacologia: és l'estudi dels fàrmacs i els seus mecanismes d'acció.
- Fisiologia: estudi de les funcions normals del cos i el seu mecanisme íntim de regulació.
- Genètica: estudi del material genètic de la cèl·lula.
- Història de la medicina: estudi de l'evolució de la medicina al llarg de la història.
- Patologia: és l'estudi de les malalties en tots els seus aspectes, és a dir, enteses com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes.
- Psicologia mèdica: estudi des del punt de vista de la medicina de les alteracions psicològiques que acompanyen la malaltia.
[edita] Pràctica mèdica
La pràctica de la medicina combina la ciència i les humanitats. La ciència i la tecnologia proporcionen proves tangibles per a solucionar malalties i problemes sanitaris de grans poblacions. Les humanitats també són necessàries, perquè tant la intuició com el bon judici clínic són crucials per a determinar tant el diagnòstic com el tractament correcte de cada pacient.
La relació metge-pacient s'estableix quan un individu amb un problema de salut busca l'ajuda del metge (també s'estableixen altres relacions similars amb altres professionals sanitaris com ara els fisioterapeutes o les infermeres. Com a part d'aquesta relació, el metge ha de:
- Desenvolupar una relació cordial amb el pacient.
- Reunir dades (història clínica i exploració física, que combinarà amb proves complementàries)
- Analitzar i sintetitzar aquestes dades, i així elaborar un diagnòstic.
- Elaborar un plan de tractament (continuar amb les proves, teràpia, observació, seguiment,...).
- Seguir aquest plan de tractament i alterar-lo segons les millores del pacient.
La relació entre metge i pacient es documenta a la història clínica, que també serveix com a document legal a moltes jurisdiccions. Així, en cas d'haver de determinar la responsabilitat legal en cas de judici (per negligència médica, per exemple), aquest document serà crucial, donat que allí es registra tota la informació del pacient (preguntes que li fa el metge, proves complementàries, tractaments, evolució,...).
[edita] El sistema sanitari
La medicina es practica mitjançant el sistema sanitari, que és un sistema legal, financier i de credencials establit per un govern. Les característiques de cada sistema sanitari tenen un efecte molt significatiu en la forma en què es practica la medicina a cada territori.
L'àrea que més influencia la pràctica mèdica és la financiera, donat que defineix qui paga el cost de la sanitat i de quina forma es paga als professionals sanitaris. Els sistemes sanitaris es divideixen, segons la seua financiació, en:
- Sanitat basada en el mercat. Un exemple n'és el sistema sanitari dels EUA.
- Sanitat pública universal. És el cas de la sanitat a Espanya i a molts altres països de la UE. Aquesta sanitat pública pot permetre o no un sistema privat paral·lel, segons el cas.
[edita] Especialitats mèdiques i quirúrgiques
- Anestesiologia
- Acupuntura
- Al·lergologia
- Anàlisis clíniques
- Anatomia patològica
- Cirurgia
- Cirurgia cardiovascular
- Cirurgia general i digestiva
- Cirurgia maxil·lofacial
- Cirurgia pediàtrica
- Cirurgia plàstica i reparadora
- Cirurgia toràcica
- Neurocirurgia
- Dermatologia medicoquirúrgica i venereologia
- Electroradiologia
- Geriatria
- Hidrologia
- Histopatologia
- Homeopatia
- Immunologia
- Medicina del treball
- Medicina estètica
- Medicina esportiva
- Medicina familiar i comunitària
- Medicina intensiva
- Medicina interna
- Hematologia
- Cardiologia
- Nefrologia
- Pneumologia
- Gastroenterologia
- Reumatologia
- Oncologia
- Endocrinologia
- Medicina legal i forense
- Medicina natural
- Medicina nuclear
- Medicina preventiva i de salut pública
- Neurofisiologia clínica
- Neurologia
- Obstetrícia i ginecologia
- Odontoestomatologia
- Oftalmologia
- Otorinolaringologia
- Pediatria
- Psiquiatria
- Radiodiagnòstic
- Rehabilitació
- Sexologia mèdica
- Traumatologia i cirurgia ortopèdica
- Urologia i andrologia
[edita] Enllaços externs
- Col·legis de metges
- Catalunya
- País Valencià
- Illes Balears: (castellà) Illes Balears
- Andorra: Andorra
- Catalunya Nord: (francès) Conseil departamental des Pyrénées-Orientals de l'Ordre nacional des médecins - Consell departamental dels Pirineus-Orientals del Col·legi Nacional de Metges
 Principals camps de les Ciències de la Salut |
|---|
| Ciències del laboratori clínic | Educació Física | Farmàcia | Fisioteràpia | Infermeria | Logopèdia | Medicina | Nutrició | Odontologia | Optometria | Podologia | Psicologia Clínica | Teràpia Ocupacional | Salut Pública | Veterinària |
