Ais de Provença
De Viquipèdia
|
|||
| Mapa | |||
|---|---|---|---|
 |
|||
| Informació | |||
| Departament | Boques del Roine | ||
| Regió |  Roine-Alps |
||
| Superfície | 186,08 km² | ||
| Població | 134.222 (1999) | ||
| Densitat | 721 h/km² | ||
| Alcalde | Marysse Joissains-Masini | ||
| Pàgina Oficial | |||
Ais de Provença (Ais de Provença [ˈajs de pʀuˈvɛⁿsɔ] en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat d'Occitània (França), situada al departament de les Boques del Roine, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
[edita] Història
Era un antic poblat gàl·lic, fou conquerit (123 aC) pel procònsol romà Gai Sexti Calví, i l'anomenà Aquae Sextiae. Màrius hi vencé els teutons (102 aC). Fou assolada pels visigots (445), pels francs, pels longobards i pels musulmans (731). Fou arquebisbat (des del segle VI).
Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, tant dels casals de Barcelona com dels d'Anjou; Jaume I hi anà el 1241 per signar-hi el contracte matrimonial entre Ramon VII de Tolosa i Sança de Provença, amb la intenció de mantenir-hi el predomini, però, malgrat tot, prevalgué el domini francès.
Fou seu del parlament provincial de Provença des del 1501 fins a la revolució del 1789. Durant el s XIX fou un dels centres del Felibritge.
[edita] Curiositats
El monument més important és la catedral de Sant Salvador, on es troben el baptisteri del s V, amb cúpula renaixentista, el claustre, del s XII, i el campanar, dels ss XIV-XV; els batents de la porta principal són una obra mestra de l'escultura en fusta del començament del s XVI; a l'interior es conserven el tríptic del Buisson Ardent de N. Froment (s XV) i una col·lecció de 26 tapissos flamencs (1511). La urbanització moderna de la ciutat començà al s XVII; d'aquesta època daten la via principal, anomenada Cours Mirabeau, l'església de Santa Magdalena, on es conserva la taula central del tríptic de l'Anunciació d'Ais, del s XV, el pavelló Vendôme, la font dels quatre dofins i diversos palauets dels segles XVII i XVIII. El taller de Paul Cézanne conserva records personals del pintor.
