29 04
From Wikipedia
Ol dé 29 04 al è ol dé de post 119 ( 120 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 247 dé a finí l'an.
Ul dí 29 04 al è ul dí da pòost 119 ( 120 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 247 dí a finí l'an.
| AVR | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tücc i dí | ||||||
Cuntegnüü |
[redatá] Nom del dé in diferenc dialecc
[redatá] Aenimenc
1153 - Siurana (ol Priorat): Ramon Berenguer IV al completa la conchesta del valiat, ol darér redòt moro al Principat.
1708 - Puigcerdà (la Cerdanya): i tröpe borbòniche i ocüpa la éla (guèra de Sücessiú).
1429 - Guèra di Cent Agn: Zoana d'Arch la s·cèpa l'ases di Angles a Orleans.
1672 - Guèra FrancoOlandesa: Luís XIV de Fransa al ocüpa i Paes Bass.
1770 - Jame Cook al ría a Austràlia.
1945 - Segonda Guèra Mondiala: rendissiú de l'esèrsit Todèsch d'Itàlia.
1945 - Berlin (Zermania): Adolf Hitler e Eva Braú se i spusa.
1945 - Holocaust: ol camp de concentrassiú de Dachau al è liberat per i tröpe Nord-americane.
1970 - Guèra del Vietnam: I Stacc Ünicc e Vietnam del Süd i invaad Cambodja per finí col Viet Congh.
2004 - Nöa York (SÜA): ol Consej de Seguressa di Nassiú Ünide al apröa d'estend ol mandat de la missiú de la MINURSO al Sàhara Ossidental con la intensiú de forsá l'apröassiú del plà Baker.
2004 - Faluja (l'Iraq): i Stacc Ünicc i pata con la resistensa sunnita la fí del ases de la sità, che al a causat la mort de 7 o 8 sentenér d'Irachià; al era comensat ol 05 04 e i tröpe eStadünindenche se i en retirarà l'indomà.
2005 - Líban: con la retirada di tröpe síriese sa la finiss l'ocüpassiú de chèst paes dürada 29 agn.
2006 - [[La Havana] (Cuba): Evo Morales, president de Bolívia al sotascriif l'adesiú del paes al tratat internassiunal cognossit come Alternativa Bolivariana de les Amèriques (ALBA).
[redatá] Nassimenc
1863 - Alexandria (Esit): Konstantin Kavafis, pueta Grech.
1863 - San Francisco (Califòrnia, SÜA): Wiliam Randolph Hearst, editur Nord-americà.
1893 - Walkerton (Indiana, SÜA): Harold Clayton Urey, chémegh Nord-americà e Premi Nobel de Chémega.
1899 - Washington D.CH. (Distrecc de Colúmbia, SÜA); Duke Elington, mösegh de jazz.
1901 - Tokio (Zapú): Hirohito, imperadur de Zapú.
1907 - Viena (Àustria): Fred Zinnemann, produtor e diretur de sínema Austro-Americà.
1917 - Nöa York (SÜA): Celeste Holm, atura Nord-americana.
1930 - Dinan (Fransa): Jean Rochefort, atur Franses.
1957 - Londra (Regn Ünit): Daniel Day-Lewis, atur Britàneghh.
1958 - Santa Ana (Califòrnia, SÜA): Michele Pfeiffer, atura Nord-americana.
1970 - Las Vegas (Nevada, SÜA): Andre Agassi, tennesta Nord-americà.
1970 - Boston (Massachusetts, SÜA): Uma Thurman, atura Nord-americana.
[redatá] Necrolòse
1380 - Roma (Itàlia): Santa Caterina de Siena, religjusa italiana.
1933 - Alexandria (Esit): Konstantin Kavafis, pueta grech.
1951 - Cambridge (Regn Ünit): Ludwig Wittgenstein, filòsof Austro-Angles.
1980 - Los Angeles (Califòrnia, SÜA): Alfred Hitchcock, diretur de sínema Angles.
[redatá] Feste
Festa locala de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme
Santoral Catòlich
Santa Caterina de Siena, religjusa e Dotora de la gesa
Sant Ramon de Fitero, abat
Sant Robert, abat
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
