Port
De Viquipèdia
Un port és una estructura natural o artificial on a més d'estar arrecerats els vaixells, s'hi poden fer les operacions d'embarcament i desembarcament.
Taula de continguts |
[edita] Classificacions dels ports
[edita] Segons l'origen
- Natural: Quan que les condicions naturals del relleu permeten aquest funció sense gaires intervencions constructives. N'és un bon exemple el port de Maó a Menorca, considerat un dels millors ports naturals de la Mediterrània.
- Artificial:És el més comú, Està construït per l'home amb obres d'enginyeria.El port artificial generalment és obert, és a dir, amb un accès permanent tot i les petites oscil·lacions de la marea. També pot ser tancat quan és mantingut per un sistema de rescloses.Els primers ports artificials són deguts als fenicis i als egipcis. En temps antics amb la navegació a vela els ports s'utilitzaven poc i es preferia fondejar els vaixells ja que no oferien prou seguretat i facilitat d'accès. Amb l'introducció dels vaixells de vapor es va deixar d'utilitzar el sistema tradicional de transportar les mercaderies amb les barcasses i es van utilitzar els ports de manera completa que ja estaven construïs més sòlids i segurs.
[edita] Per l'ubicació
- Marítim:Generalment són els més importants i els que compten amb més serveis
- Fluvial: En els rius que són navegables
- Lacustre: En els llacs que són navegables
[edita] Per la seva funció
- Pesquers: El port pesquer necessita a més de les funcions habituals d'un port d'altres encaminades a la conservació de la pesca com fàbriques de gel, frigorífics, congeladors, processament del peix etc.
- De refugi: En temps antics tenien molta importància, actualment tant les embarcacions com els ports són més segurs i no calen ports de refugi específicament.
- Comercial: El port comercial sol estar dividit en seccions segons els productes. El moll d'inflamables està convenientment separat de la resta per raons de seguretat.
- Militar: Anomenat aleshores Base Naval
- Esportiu: El port esportiu és el de més recent construcció i de gran proliferació a la Mediterrània, fins el punt d'ocasionar sovint la destrucció de les platges de sorra i de la vegetació marítima com els alguers
