La Valletta
De Viquipèdia
La Valletta (en maltès i anglès Valletta) és la capital de Malta. El petit municipi, situat a 35º54'N i 14º31'E, té una extensió de 0,55 km² i una població de 7.048 habitants segons el cens de l'any 2000 (6.748 segons l'estimació del 2006).
Taula de continguts |
[edita] El nom de la ciutat
El nom que li van donar els cavallers hospitalers fou Humilissima Civitas Valletta, «humilíssima ciutat de la Valletta». Tanmateix, amb la construcció de les fortificacions amb els seus bastions, muralles i torretes, juntament amb la bellesa dels edificis barrocs que esquitxen els seus carrers, fou coneguda com a Superbissima entre els governs d'Europa. En maltès és coneguda col·loquialment com a Il-Belt, «la Ciutat», semblantment a com els mallorquins denominen la capital, Palma.
[edita] Història
La fundació de la Valletta és deguda al gran mestre de l'orde de Sant Joan, Jean Parisot de la Valette, el 28 de març del 1566; l'Orde –que durant molt de temps fou qui va governar la ciutat i tota l'illa– va decidir de fundar una nova ciutat a la península de Scebberras després del setge de Malta del 1565, amb l'objectiu de fortificar la posició de l'Orde a Malta que, efectivament, va acabar afermant els cavallers hospitalers a l'illa. El pla de la ciutat fou projectat per Francesco Laparelli, mentre que molts dels edificis més importants foren obra de Gerolamo Cassar. La Valletta, doncs, és una trama urbana que mostra un bon nombre d'edificis del segle XVI i posteriors, tot i que la majoria es van construir a l'època dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem, també anomenats cavallers hospitalers o cavallers de Malta.
Després dels Cavallers i del breu interludi d'ocupació francesa, la següent fase d'expansió urbanística de la ciutat es va esdevenir sota l'administració britànica. Es van eixamplar les portes de les muralles, es van enderrocar i tornar a aixecar edificis i es van fer construccions i equipaments cívics de nova planta. Ara bé, la ciutat i la seva infraestructura va patir seriosos danys durant els bombardejos aeris de la Segona Guerra Mundial, dels quals destaca la destrucció del majestuós teatre de l'òpera bastit a l'entrada de la ciutat al segle XIX.
[edita] La ciutat
La península de la Valletta, voltada pels dos ports naturals de Marsamxett i el Gran Port, és el port principal de Malta, amb els molls de descàrrega situats a Marsa; al Gran Port s'hi ha construït recentment una terminal de creuer vora l'antiga muralla de mar i els magatzems construïts pel gran mestre Fra Manuel Pinto de Fonseca.
La ciutat conserva diversos edificis d'importància històrica, com ara la Cocatedral de Sant Joan, antiga església conventual dels Cavallers, al carrer de la República; l'Alberg de Castella, amb el despatx del Primer Ministre, als bastions; l'antic Palau del Gran Mestre, avui seu del Parlament maltès i del despatx del President, a la plaça del Palau tocant al carrer de la República; el Museu Nacional de Belles Arts, al carrer del Sud; el Museu Nacional d'Arqueologia, al carrer de la República, i les mateixes fortificacions, construïdes pels Cavallers per protegir la ciutat dels atacs per mar. La Valletta ha estat nomenada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Hi destaca el gran nombre d'esglésies, 22 en total, la més antiga de les quals és la de la Mare de Déu de la Victòria. Hi ha també el Teatre Manoel (un dels més antics d'Europa), uns quants cafès històrics i un bon nombre de restaurants, bancs, hotels i oficines governamentals. La ciutat disposa d'uns jardins públics amb magnífiques vistes sobre el Gran Port i les ciutats veïnes.
Les festivitats d'origen religiós tenen molt de predicament a la Valletta, entre les quals la festa major per Sant Pau (10 de febrer), juntament amb la Pasqua, Sant Domènec, Sant Agustí, la Mare de Déu del Carmel i Santa Rita.
La Valletta té un suburbi, Floriana, que es va bastir fora muralla, on viu la majoria de gent que no es pot permetre una casa a la ciutat. Una altra àrea per a gent amb pocs recursos la trobem dins les mateixes muralles de la Valletta: es tracta del barri del Manderaggio o il-Mandraġġ, a la dàrserna on segons el projecte original de l'Orde s'hi havia d'avarar l'armada. Com que mai es va tirar endavant el projecte, el Manderaggio fou ocupat per gent desnonada i s'hi va començar a construir de manera anàrquica, amb carrerons foscos i insalubres. Parcialment demolit a la dècada del 1950 per edificar-hi una zona residencial, el Manderaggio encara és un barri de pobra qualitat de vida, si bé molt millor que abans.
[edita] Demografia
La població de la Valletta ha anat disminuint amb els anys, i actualment s'ha reduït aproximadament a un terç del màxim poblacional que va arribar a tenir. El procés es va veure fortament accelerat després de la Segona Guerra Mundial arran del desenvolupament dels suburbis fora muralla que van comportar el trasllat de molta de la gent de la capital, que amb tot continua essent el centre de l'activitat comercial i administrativa de l'illa.
[edita] Transport
El sistema públic de transport terrestre de Malta, compost tan sols per autobusos (actualment no hi ha ferrocarril), té la Valletta com a centre radial des d'on s'organitzen totes les rutes de l'illa, amb l'estació d'autobusos situada a les portes de la ciutat. El trànsit dins de la Valletta està restringit, i alguns dels carrers principals són destinats exclusivament als vianants, restricció que es vol anar aplicant a tot l'interior de la ciutat.
[edita] Govern municipal
L'alcalde de la Valletta és Paul Borg Olivier, que encapçala l'Ajuntament des del 1999. Borg Olivier pertany al Partit Nacionalista (PN), adscrit al Partit Popular Europeu, que té majoria al Consell municipal.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial de la ciutat (anglès) (maltès)
- VisitMalta.com - la Valletta (anglès)
- Mapa de la ciutat amb les principals atraccions i centres culturals (anglès) (francès) (alemany) (italià)
