Castèl Nòu d'Arri
From Wikipedia
| Chest artícol al è scricc in koiné orientala, ortograféa ünificada |  |
 Nota: La pàgina la gh'a büsögn də mejurameent də cuntegnüü o də stiil: |
Castèl Nòu d'Arri (Fransés: Castelnaudary, Català: Castell Nou d'Arri) al è un cümü Occità del stat Franses, sitüat ent el despartimènt Fransés de l'Auda (Fr.Aude) e la resú Fransesa de Lenguadòc-Rossejú (Fr. Languedoc-Roussillon, Cat. Llenguadoc-Rosselló). En Lombart al sunaress come Castèl Nööf d'Ari.
Castèl Nòu d'Arri s'al taca a l'andega proensa del
Lauragais, (cal trobar el nom occità)
cüna del catarism. La éla a l'è cognussüda pel sò Cassolet, da che a l'è la capitala mondiala e pel sò Grand Bassí, important port söl Canal del Mesdé.
Cuntegnüü |
[redatá] Aministratif
- còdes postal : 11400
- còdes INSEE : 11076
- 11 600 abitanc
- 4 772 ètar
- Altitüden média : 165 m
[redatá] Eràldega
Template:Blas
Template:MB
[redatá] Monümenc
- El Grand Bassí
Sö la domanda di abitanc de la éla, Pierre-Paul Riquet, conseitur del Canal del Mesdé (alura Canal Royal du Languedoc), e François Andréossy, geòmetra espert, i à fat de Castèl Nòu d'Arri el cör teg·nolòsegh de chèsta övra, per la costrüssiú del Grand Bassí. A l'è l'önega distesa d'eigua de chèsta dimensiú (7 ètar) entra Tolosa e
Sète. (cal trobar el nom occità)
La vista de la éla a l'è miràbel: d'un costat le cjüse Sant-Ròch i è una ilüstrassiú de l'art e de la tèg·nica de l'övra; de l'óter, sa la tröa l'Isola de la Sibèla (Ile de la Cybèle) conseída, en chèst paes de vènt, come diga.
En 1997 chèst bassí al è stat classificat a l'inventare del patrimone de l'ümanità, per l'Unesco.
- La colegjala St Michel
Sitüada aj confí del nöf Regn de Fransa daspus el Tratat de Paris (1229), la gesa, costrüida a partí de 1240 fí al 1270, a l'è conseída come un tempe fortessa de stil romà.
En 1317, al momènt de la creassiú del vescu·at de
Saint-Papoul (cal trobar el nom occità)
-conseít per limitá le pretese del vèscuf de Tolosa- la gesa a l'è eleada al rangh de Colegjala. Al passaas del Prínsep négher en 1355, la gesa a l'è trada zó en part.
L'edifisse al è remanesat de bú aj sécoj XIV, XV, XVIII e XIX, per parí, al dé d'encö, come un grand edifisse de stil gòtegh dotat de nöf capele laterale e d’una imposanta flessa piramidala de che la sima la cölmina a 50 méter. Grand òrghen de la fí del XVIII sécol.
- El Presidial
En 1553, la Caterina de Médicis, cöntessa del
Lauragais(cal trobar el nom occità)
a l'à fat del cöntàt un baliaas e l'andegh castèl a l'orísen de la éla al deénta un Presidial. Al serviss de prisú daspus la revolüssiú Fransesa e fí al 1926. Al dé d'encö al cüstodiss un müsé.
- El mulí de Cugarel (XVII sécol)
Castèl Nòu d'Arri al è cognossit per i sò mulí a vènt. Al deböt del XIX sécul amò, de vinte a trènta mulí i ornàa i bord del Grand Bassí. El mulí del Cugarel al costitüiss üna de le darere vestise de chèsta época gloriusa e al ofriss una vista a pèrta d'ögg sö la éla e la plana del
Lauragais. (cal trobar el nom occità)
- L'Apotecare (XVIII Sécol)
Trada sö en 1783, per i besògn de l’Ospedal, l’ofissina la repara una remarcàbela colessiú de àmpole de farmàssia en fajensa de Moustiers (XVIII sécol) e en porselana de tip Empere del XIX.
[redatá] Aenimenc
- A l'ura de la crusada di Albigés (en 1211) Simú IV de Montfort al è assesat per i cönt de Tolosa e de Fois.
- El 31 10 1355, en piena Guèra di Sènt Agn, la éla al è metida a sach per le orde del Prínsep négher, che, partide de Bordèus, i à deastat la Gascogna, pöj el
Lauragais(cal trobar el nom occità)
, fí a Narbòna, evitant con cüra le piasse le mej defendide. La éla a l'è pijada, trada zó e i abitanc massacracc.
- Al è devant Castèl Nòu d'Arri che a l'à lögh la bataja dessisía entra le tröpe realiste del maressal de Schomberg e le tröpe frondiste del Henri II de Montmorency, goernadur del Lenguadoc, el 01 09 1632. El düch al ía cospirat con la Maria de Médicis, màder de Louis XIII, e Gastú d'Orléans, fradèl del rei, contra el Cardinal de Richelieu. Catürat al deböt de la bataja, al è condanat a mort e decapitat a Tolosa el 30 09 1632.
[redatá] Figüre sélebre
- Marie-Térèse de Soubiran (Castèl Nòu d'Arri, el 16 05 1834 - Paris, 07 06 1889); la fonda la Congregassiú des Söre de Maria Ausiliatrisa che la sama a Tolosa, Paris, Liú, Bourges, e fí en Anglatèra.
- Philippe de Rigaud de Vaudreuil (1643 - 1725), guvernadur de Montréal e de la Nouvelle-France.
- Antoine François Andréossy (1761-1828), general d'Empere.
- Pierre-François-Marie-Auguste Dejean (1749-1824), general, pöj miníster de l'aministrassiú de la guèra sota Napoleú I, de 1802 a 1810.
- Alexandre Soumet (1788-1845), poèta e académich Franses.
- François-Henry Laperrine (1860-1920), offissial de l'armada d'Africa
- Antoine Marfan (1858-1942), ün di fondadur de la pediàtria en Fransa.
- Georges Canguilhem (1904-1995), filòsof e epistemòlogh, mémber de l'Académie Française.
[redatá] Gastronoméa
El cassolet al è una spessialità de Castèl Nòu d'Arri.
[redatá] Vardí apó
- El quart Régiment Étranger regimènt d'istrüssiú de la Légion Etrangère.
- Le cjüse del Canal del Mesdé.
- L'üna de le trè éle d'óe el Cassolet al saress orisinare.
- Una bötega d'ofelé : l'Alléluia de Castèl Nòu d'Arri.
- El cassolet al gh'arèss el sò nomm de la cassöla en tèra cöida smaltada fabricada a Issel mia delons de Castèl Nòu d'Arri
