Vardan III Mamikonian
De Viquipèdia
Vardan III Mamikonian fou cap de la rebel·lio nacional armenia del 571.
El marzban Suren va continuar intentant establir el mazdaisme com a religió del país. El 570 (o 571) el marzban va fer matar a Manel Mamikonian cap del partit nacional. Això fou un greu error doncs tots els nakharars del partit nacionalista es van revoltar. La direcció de la rebel·lió fou assumida per son germà Vardan III Mamikonian i pel patriarca Hovhannes II Gabelian. Els rebels es van concentrar a Artaxata (primavera del 571 o febrer del 572). El poble de Dwin es va revoltar i Suren i la seva guàrdia foren massacrats. La guarnició persa va fugir, però els perses van tornar i la van recuperar. Els rebels van demanar ajut a Bizanci i l'emperador Justi II els hi va acordar (572). Vardan III va entrar per segona vegada a Dwin, després d'una lluita que va comportar la destrucció parcial de la ciutat.
El general Mihran Mihrevandak fou nomenat llavors marzban d'Armenia i va entrar al país revoltat, amb un exèrcit de vint mil homes. Vardan III Mamikonian va fer front a Mihran a la plana de Khalamakh, a Taron, el va derrotar i li va prendre els elefants. Mihran va evacuar Armènia (573 o 574).
El 575 va acabar la treva entre Pèrsia i Bizanci i es va reprendre la guerra. El mateix rei va assumir la direcció de les operacions a Armènia i va creuar el país per Artaz, Bagrevand, Basean i Karin (Erzurum) des on va arribar fins a Capadòcia, on va incendiar Sebaste (Sivas). Allí va marxar un exercit bizantí i el rei es va retirar cap a Melitene. Vardan III Mamikonian es va unir al exercit bizantí. A la plana de Melitene es va lliurar una batalla de dos dies, on els perses foren derrotats i Cosroes va haver de fugir. Cosroes va aconseguir passar per l'Arzanene cap a Pèrsia. A la batalla va morir el Mobadh dels Mobadhs (Mag dels mags, màxima figura religiosa del mazdeisme).
El 577 Cosroes va enviar un altra exèrcit a Armènia sota la direcció de Tahm-Khusro. L'exèrcit va triomfar a Bolorapahat (a Basean) i a Kethin (Bagrevand) i va arribar fins a Teodosiòpolis, on fou rebutjat pel comte bizanti Maurici (després emperador). Tahm va passar a l'Arzanene pero Maurici el va seguir i per impedir que la regió esdevingués una base contra Bizanci va deportar en massa a tota la població cap a Xipre. Els rebels armenis de Vardan III Mamkonian, sense ajut bizantí, van haver-se de limitar a xoc menors.
Vers el 581 el marzban Pahlav va guanyar una batalla al Shirak. Vardan II Mamikonian es va retirar a territori bizantí i va passar al servei del emperador junt amb els seus fidels i els nakharars aliats.
