Uthman ben Umara ben Khozaima
De Viquipèdia
Uthman ben Umara ben Khozaima fou ostikan d'Armènia vers el 778-785
El 778 els bizantins van derrotar als àrabs a Cilícia sota la direcció de dos exiliats armenis: Tadjat Antzevatsi i Artavasdes Mamikonian. Aquest darrer fou nomenat strategos del thema (província) dels Buccel·laris a Anatòlia. Tadjat per la seva banda va caure en desgracia el 780 al arribar al tron l'emperadriu Irene. Tadjat va passar llavors al servei dels àrabs. El Califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalíssim (càrrecs vacants des el 772) amb possessió plena del seu districte de Antzevasiq, que entrava a terres del Ardzruni (pel sud-oest). Des llavors els nakharars, sobretot els Ardzruni, no van parar de conspirar contra ell.
Vers el 782 (abans del 785) un atac dels khàzars va obligar a Uthman i Tadjat a sortir en campanya a la zona de Derbent. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tadjat va morir.
Va governar fins el 785 en que fou nomenat Khozaima ben Khazim.
