Datiu
De Viquipèdia
| Casos gramaticals |
|---|
| Llista de casos gramaticals |
| Cas abessiu |
| Cas ablatiu |
| Cas absolutiu |
| Cas adessiu |
| Cas adverbial |
| Cas al·latiu |
| Cas benefactiu |
| Cas causal |
| Cas causal final |
| Cas comitatiu |
| Cas datiu |
| Cas dedatiu |
| Cas delatiu |
| Cas disjuntiu |
| Cas distributiu |
| Cas distributiu temporal |
| Cas elatiu |
| Cas essiu |
| Cas essiu formal |
| Cas essiu modal |
| Cas excessiu |
| Cas final |
| Cas formal |
| Cas genitiu |
| Cas il·latiu |
| Cas inessiu |
| Cas instructiu |
| Cas instrumental |
| Cas latiu |
| Cas locatiu |
| Cas modal |
| Cas multiplicatiu |
| Cas objectiu |
| Cas oblic |
| Cas partitiu |
| Cas possessiu |
| Cas postposicional |
| Cas preposicional |
| Cas prolatiu |
| Cas prosecutiu |
| Cas separatiu |
| Cas sociatiu |
| Cas sublatiu |
| Cas superessiu |
| Cas temporal |
| Cas terminatiu |
| Cas translatiu |
| Cas vial |
| Cas vocatiu |
| Arranjament morfosintàctic |
| Cas absolutiu |
| Cas acusatiu |
| Cas ergatiu |
| Cas instrumental |
| Cas instrumental comitatiu |
| Cas intransitiu |
| Cas nominatiu |
| Declinació |
| Declinació catalana |
| Declinació anglesa |
| Declinació alemanya |
| Declinació llatina |
| Declinació grega |
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb. L'etimologia del nom ve del llatí do, das, dare, dedi, datum, és a dir: "donar".
Existeix com a cas separat i amb una forma lèxica pròpia en moltes llengües, entre elles la gran majoria de les llengües eslaves (com el rus o el txec), les llengües bàltiques com el lituà i el letó, el llatí i el grec, l'armeni o algunes llengües germàniques com ara l'islandès (que té un sistema complet de declinació), o l'alemany.
També s'anomena datiu ètic a la construcció sintàctica que fa servir un datiu que gramàticalment no actua com a objecte indirecte.
En alemany, llengua que conserva quatre casos, el datiu expressa la locació (pren la funció d'un cas locatiu), i l'acusatiu la direcció (del directiu). En romanès (que conserva dos casos), el datiu i el genitiu s'expressen amb el mateix cas indirecte.
