Taoklardjètia
De Viquipèdia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià. El nom es forma per la unió de dues regions, el Tao i la Klardjètia, al sud-oest de Geòrgia.
L'erismthavar (governador nomenat pel califa) de Kartli Achot I Bagrationi (Bagratuni) es va revoltar després del 800 contra l'emir de Tblisi i va obtenir alguns èxits a Kartli, i arribà a dominar Tblisi i Bardavi, però després d'una derrota es va haver de desplaçar cap a Chavchétia i Klardjètia, terres que reclamaven els bizantins i on en diversos moments nomenaven curopalates quan la regió escapava del control del Califat. Ashot es va aliar amb l'imperi i va obtenir el reconeixement sobre aquestes terres com a curopalata el 813.
Com que la regió estava devastada pels àrabs, Ashot va poder fer-se amo del territori sotmetent un a un cada poble i cada príncep local. Uns anys després dominava Chavchétia, Tao, Klardjétia, Nigali, Adjara, Speri, Samtskhé, Djavakhétia i Artaani. A Artanudji, una vella fortalesa va establir la seva residència, però els seus dominis directes foren el Tao i la Klardjétia (o Taoklardjétia) alhora que la resta estava governada per eristhavis que li reconeixien la supremacia. Seguí combatent els àrabs i va trobar la mort a la lluita, prop del riu Nigali, el 826. Com que només va deixar tres fills menors, els àrabs es van tornar a apoderar de la regió abans del 830 i van obligar els fills d'Achot a pagar un tribut. Van dominar la regió fins el 842 o 843, en què el fill (ara ja gran) d'Achot, Bagrat, va rebre de Bizanci el títol de « curopalata », amb els seus dos germans Adarnases i David associats al govern.
Bagrat va començar l'expansió i es va fer reconèixer a Kartli cap el 852, aprofitant les lluites de l'emir de Tblisi, rebel·lat contra el califa. El 853 un enviat del califa, Bugha al-Turki, lluitava contra l'emir i Bagrat es va declarar a favor de Bugha. L'emir estava aliat a Abkhàzia (que volia apoderar-se de Kartli) que va enviar soldats. Bagrat va rebutjar les forces abkhazes i va ajudar a Bugha.
Llavors les aliances van canviar i a Abkhàzia, després del govern de Giorgi o Jordi, fill de Lleó II, va pujar al tron la família dels Chavliani (861-881). A Kakhétia el poder passa a la família Donaüri dels Gardabani. També la lluita esclata entre els Bagrationi: Nasr, fill de Guram i nét d'Achot, va assassinar (potser el 880) a David, fill i successor de Bagrat cap el 876, que portava el títol de curopalata, i això va originar una lluita entre cosins, en la qual el rei d’Abkhàzia, Bagrat (fill de Demetri) i el príncep d'Ossétia, Bakhatar, van ajudar a Nasr, que tenia el suport bizantí. El fill de David, Adarnases, va demanar ajuda als armenis, i el 888 va derrotar al seu rival a la vora del riu Mtkvari, i va perseguir a Nasr, al que va atrapar i matar a Aspindza, a la regió del Samtskhé. Aquest mateix any 888, Adarnases es proclama rei dels Kartvels i curopalata.
A partir d'aquí els càrrecs de rei dels Kartvels i de erimsthavar i curopalata de Taoklardjétia no tindran sempre el mateix titular. Adarnases va morir el 923 i el va succeir a Taoklardjétia el seu germà Ashot II (923-954) i després un altre germà, Sumbat (que era rei dels Kartvels des del 937) reunint ambdós títols per 4 anys (954-958). A la seva mort el va substituir a la Taoklardjétia el seu cosí Adarnases V, fill de Bagrat que era germà de Sumbat i Ashot II, que només va governar tres anys. La successió a Taoklardjétia, va passar al fill d'Adarnases V, David III el Gran. Embolicat en una revolta contra Bizanci el 986, va haver de firmar un tractat cedint Taoklardjétia a Bizanci per després de la seva mort. David va morir el 1001 i els Bizantins van ocupar el territori tal com estava pactat. El rei David d'Abkhàzia la va reconquerir el 1016 però va haver-la de retornar el 1023.
