Sant Martí del Canigó
De Viquipèdia
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.055 m d'alçada, al massís del Canigó, al terme municipal de Castell de Vernet, al Conflent.
[edita] Història
La part oriental de les esglésies superposades seria el resultat de la primera sèrie de les obres (consagració del 1009), mentre que la part occidental seria construïda després (consagració del 1014 o 1026, els documents no coincideixen). Això explicaria la divisió en dues parts del pla de l'església alta. Guifré II de Cerdanya fou el fundador de l'abadia, on es troba enterrat, i va ser regida per monjos benedictins. Les donacions dels comtes de Cerdanya impulsen, ràpidament, el creixement de l'abadia, que es converteix en un dels principals monestirs de la regió, el qual rivalitza amb el de Sant Miquel de Cuixà i el d'Arles. Els capitells del claustre daten del segle XII i del segle XIII. Al 1483, un terratrèmol va destruir el monestir. La comunitat religiosa el va abandonar entre 1783 i 1785.
De 1902 a 1932 monsenyor de Carsalade du Pont, bisbe de Perpinyà, va endreçar les ruïnes i tots els elements dispersos per la regió i va iniciar la reconstrucció de l'abadia. De 1952 a 1983, l'abat Bernat de Cabanes acaba la restauració i hi restableix la vida espiritual.
L'abadia de Sant Martí del Canigó és un lloc on encara es manté la vida religiosa, regida per una comunitat catòlica.
