Phaistos
De Viquipèdia
Phaistos fou un dels principals centres de la civilització minoica, i la mes rica i poderosa ciutat del sud de Creta. Està situada al sud de l'illa, prop de la costa, i al sud-oest de Càndia. Era propera també a Gortina.
El seu nom segons la llegenda derivaria de Phaestos, el fill d'Hèrcules que va emigrar de Sició a Creta. El seu port es deia Matalum, a mes distancia que la que hi havia a la costa en línea recta. Es una de les ciutats mes antigues de l'illa.
Fou habitada des el neolític i va subsistir com a estat fins al període dels palaus minoics al segle XV aC. La ciutat minoica ocupa una gran extensió a les rodalies del palau. Aquest fou destruït al segle XV aC, però la ciutat va romandre habitada fins al menys el segle VIII aC. Mes tard es va construir al sud del vell palau, el anomenat temple de Rhea i va sorgir una ciutat hel·lenística, que fou també molt prospera; restes de cases d'aquest període encara es conserven al oest del palau. A la meitat del segle II aC la ciutat fou destruïda per la veïna Gortyna, que va annexionar el seu territori.
A la regió de Phaistos queden algunes restes de la presencia veneciana.
L'excavació arqueològica va començar el 1884 per obra de F. Halbherr i fou continuada per l'escola arqueològica italiana d'Atenes (dirigida per F. Halbherr i L. Pernier) el 1900-1904 i per Doro Levi el 1950-1971. L'antic palau i el barri reial i els magatzems del palau nou foren descoberts. Les ciutats minoica i hel·lènica han estat trobades a Chalara i a Aghia Photeini, respectivament al sud-est i nord-est del palau. Al oest del palau hi ha l'església veneciana de Sant Jordi de Phalandra, prop del lloc arqueològic de Aghia Triada i de Matala.
Vegeu també: Palau de Phaistos
