Penó de la Conquesta
De Viquipèdia
L’anomenat Penó de la Conquesta és el senyal que els andalusins de Balansiya van hissar el 28 de setembre de 1238 per indicar la seua rendició a les tropes feudals, sobre la torre d'Alí Bufat, després dita del Temple, junt a la porta de Bab el Satxar, a la muralla de València. Coneixem el fet per l’esment que en fa Jaume I a la seua Crònica: "E nos fom en la rambla, entre'l reyal e la torre; e quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que déus nos havia feyta."
Està fet de tres tires cosides de darp tosc, de color blanc, que han estat retallats a corre-cuita de forma bocellada, sobre el que s’han pintat 4 barres vermelles. Actualment les franges blanques estan engroguides pel pas del temps, el que li dóna un aspecte de Senyera Reial, té unes mesures de 2 metres de llarg, sospitant-se que inicialment seria més llarg i ha estat retallat, i a dalt de tot figura una inscripció d'època indeterminada on hi diu Año 1238, repartida entre les diferents franges groguenques. Aquest senyal o penó va ser considerat una relíquia i sembla que Jaume I va ordenar que es conservés a l’església de l’hospital de Sant Vicent, antic lloc de culte cristià dedicat al patró de la ciutat, on va quedar fins al segle XIX.
Existeix la teoria de que aquest penó és en realitat la bandera que Jaume I va donar a la ciutat de València, però sembla una hipòtesi poc real degut al color original del drap, blanc, i al fet de que no està documentat que Jaume I donés cap bandera pròpia a la ciutat de València. De 1538 data la primera menció segura de la seua existència, el que ha servit als defensors de la teoria de la seua falsedat per defensar que és una falsificació d’aquesta època. L’argument donat és que la Senyera en temps de Jaume I era únicament de dos bastons vermells, i per tant aquest penó de quatre bastons no podria ser del segle XIII. Tanmateix, no s'ha demostrat l'existència d'una Senyera de dos bastons, i a més a més existeixen proves visuals de representacions de la Senyera Reial al segle XIII amb 4 bastons, com ara pintures del Palau d'Aguilar a Barcelona (referides a la conquesta de Mallorca en 1229, però que mostren una senyera sensiblement idèntica), les pintures del retaule de Sant Jordi de Pere Niçard (actualment en el Museu diocesà de Palma) i sobretot les pintures murals del castell d'Alcanyís, també d'època pròxima, on igualment apareixen dues senyeres de quatre barres grogues i tres roges, una bocellada i una altra en punta. A l'escut de defensa de Jaume I, conservat a València, també s'aprecien quatre barres roges. Així i tot, als anys 90, fins i tot passada la Batalla de València pels símbols, una regidora d’Unió Valenciana va proposar realitzar-li proves de Carboni 14 per demostrar la seua suposada falsedat, el que hagués suposat la destrucció física d’una bona part de la relíquia.
Va ser el cronista Pere Antoni Beuter, encarregat de fer el tradicional Sermó de la Conquesta del segon centenari (1538), qui a la seua Primera part de la Història de València va dir que el penó es conservava a la volta de l’església de Sant Vicent i va defensar que aquesta peça era el mateix penó hissat pels andalusins. Cent anys després, per al tercer centenari, està documentat que el Justícia Criminal va baixar el Penó de la volta de l’església, i va corroborar que era vertader, segurament basant-se en el seu aspecte vell. És molt provable, malgrat que no està corroborat, que fos en aquest moment quan es va afegir la inscripció de l'any, si bé tal volta fou al segle XIX.
Amb la desamortització dels bens de l’Església, al segle XIX, el Penó va passar a guardar-se a la Casa de la Ciutat junt a la Senyera de València. El 8 d'octubre de 1838, per al sisè centenari de la Conquesta, va ser exhibit a la Torre del Temple amb la Senyera Coronada i la resta de relíquies atribuïdes a Jaume I, al lloc on 600 anys abans fos hissat pels andalusins. En 1855 es va traslladar amb la resta de l’Ajuntament des de la Casa de la Ciutat a la Casa d’Ensenyança, l’actual Ajuntament de València.
A la Processó Cívica de 1939, a la celebració franquista del seté centenari de la conquesta, el Penó va eixir en substitució de la Senyera Coronada, que en aquell moment era considerada un símbol republicà, mentre que el Penó era interpretat com un símbol monàrquic del Casal d’Aragó. En 1952 va viatjar a Tarragona per al retorn de les restes dels reis de la Corona d'Aragó al monestir de Poblet, on va cobrir en tot moment el taüt de Jaume I.
Actualment pel seu estat de conservació no es mou de la vitrina de l’Arxiu Històric Municipal, a l’Ajuntament de València.
