Nàutil

De Viquipèdia

Un o més viquipedistes estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest article.

És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.

? Nàutils
Nautilus pompilius
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Mollusca Classe: Cephalopoda Subclasse: Nautiloidea Ordre: Nautilida Subordre: Nautilina Agassiz, 1847 Família: Nautilidae Blainville, 1825
Gèneres
Gènere Allonautilus Gènere Nautilus

Nàutil (del grec Nautilos, 'navegant') és el nom comú de qualsevol de les criatures marines de la família cefalòpode Nautilidae, l'única família del subordre Nautilina.

Els nàutils són els únics membres vius de la subclasse Nautiloidea, han sobreviscut durant 500 milions d'anys i, per això, són considerats com a fòssils vivents.

El nom nàutil originalment es referia als Argonauta, també coneguts com a paper nautiluses, perque pretenien utilitzar els seus dos braços com a veles.

Nautilus pompilius és la espècie més gran del gènere, mentre que Nautilus macromphalus és la més petita.

[edita] Descripció

[edita] Morfologia

Es tracta de criatures amb una conquilla de càmeres múltiples com l'adornament d'un bàcul, i amb 80-90 tentàcles sense ventoses, protegides per una caputxa carnosa. En els mascles quatre d'aquests tentàcles estàn modificats com a òrgans copuladors. El bec dels nàutils és quitinòs i calcari. La seva ràdula és gran i es caracteritza perque conté nou dents i hi ha un parell de brànquies. Aquests animals poden arribar a medir fins a 20 centímetres.

Els nàutils no presenten lents als ulls. Aquests estàn constituits per una cambra negre i una pupila estreta.

[edita] Conquilla

Conquilles de nàutils: N. macromphalus (esquerra), A. scrobiculatus (centre), N. pompilius (dreta)

Els nàutils són els únics cefalòpodes vius que presenten l'estructura sòlida del cos externalitzada com a conquilla. L'animal pot refugiar-se completament dins la seva conquilla, tancant l'entrada amb una caputxa de pell formada a partir de dos tentacles plegats especialitzats. La closca és espiral, calcària i resistent a la pressió (implosionant a una fondària d'uns 800 metres). La conquilla dels nàutils està constituida per dues capes. La capa externa és de color blanc (ocre), mentre que la capa interna és de color blanc llampant amb iridiscència. La part més interna de la conquilla és blau-grisosa.

La conquilla del nàutil està dividida en diferents cambres. L'animal sempre viu a la cambra frontal i més gran. La resta de cambres també són funcionals, són utilitzades per a controlar la seva flotabilitat: per moure's a prop de la superficie o bé per a submergir-se.

La coloració de la conquilla manté l'animal camuflat en l'aigua. Quan es mira desde adalt, la conquilla té colors foscos i està marcada amb ratlles irregulars, això fa que es camufli en la foscor de les aigües profundes. Pel contrari, la part d'abaix és blanca, fent que l'animal sigui indiferenciable de les aigües properes a la superfície de l'oceà.

La conquilla dels nàutils és un dels millors exemples d'una espiral logarítmica natural.

Una conquilla de nàutil vista desde adalt

La mateixa conquilla vista desde abaix

Mitja conquilla mostrant la espiral logarítmica

[edita] L'ull

Els nàutils no tenen bona vista. L'estructura dels seus ulls està molt ben desenvolupada, però no tenen lents. Tenen unes senzilles lents "pinol" a través de les quals hi passa l'aigua i que permeten la formació d'imatges en absència de llum.

[edita] Alimentació

Els nàutils són depredadors i presenten una dieta variada, s'alimenten de crustacis i de peixos petits, així com de detrits i algues que capturen mitjançant els seus tentàcles. A diferència dels altres cefalòpodes, els nàutils no tenen molt desenvolupat el sentit de la vista i han d'utilitzar l'olfacte per a identificar i localitzar les preses.

[edita] Hàbits i comportament

Per desplaçar-se i nedar, el nàutil utilitza l'aigua com a motor de propulsió. Mitjançant l'hipònom faciliten l'entrada i sortida d'aigua de la cambra. Una vegada la cambra és plena d'aigua, l'espiracle la separa de la sal, i la difon a la sang. El nàutil controlen la seva capacitat de flotar en funció del gas (aire) que hi ha a la cambra. Nautilus belauensis pot descendir fins a 476 metres i es desplaça aproximadament 0.45-0.8 km per dia. Poden nedar o caminar pel fons de l'oceà.

Els nàutils, de la mateixa manera que la resta de cefalòpodes, poden expulsar tinta per tal de poder fugir dels perills potencials. A més, la seva conquilla externa els dona protecció davant altres animals.

[edita] Reproducció

Els nàutils són dimòrfics i es reprodueixen mitjançant la posta d'ous. Subjectats a les roques d'aigües poc profundes, els ous, triguen 12 mesos a desenvolupar-se abans que el nàutil, d'uns 30 mm de longitud, trenqui l'ou. Les femelles ponen els ous un cop a l'any i regeneren les seves gònades.

Els nàutils viuen al voltant de 20 anys, temps excepcionalment llarg per ser un cefalòpode.

[edita] Hàbitat i distribució

Viuen a les pendents de les barreres de corall a profunditats de fins a 500 metres. Els nàutils són animals nocturs que ascendeixen a l'escull de corall durant les hores fosques per tal d'alimentar-se. Només es troben a les aigües de l'Oceà Pacífic, prop d'Àsia, dels 30° N als 30° S latitud i 90° als 185° W longitud.

Les aigües en les que habiten són fredes, vora els 7º C, els nàutils poden morir si es mantenen en temperatures que superin els 25º C.

[edita] Evolució

[edita] Història natural

El registre fòssil indica que els nàutils gairebé no han evolucionat durant els últims 500 milions d'anys, i els nautiloids són molt més extensos i variats desde els últims 200 milions d'anys. La majoria que van començar a tenir conquilles rectes es troben en el gènere Lituites, ja extingit. Es van desenvolupar durant el Càmbric i, durant l'Ordovicià es van convertir en un dels depredadors més importants del mar. Algunes espècies van arribar a tenir 2'5 metres de longitud. L'altre subclasse de cefalòpodes, Coleoidea, és va separar dels nàutils fa molt temps, i els nàutils han continuat invariables desde aleshores. En els parents dels nàutils extingits s'inclouen els ammonites, els baculites i els goniatites

[edita] Filogènia

Les seqüències gèniques, el nombre de cromosomes i la morfologia s’han utilitzat com a indicadors filogenètics en l’estudi dels nàutils.

Els caràcters primitius dels nàutils han sigut explorats a partir de les dades morfològiques i mol·leculars (seqüència 18S del rDNA) per tal d’esbrinar l’evolució dels llinatges de cefalòpodes vivents. El conjunt de diferències moleculars interespecífiques dona suport a la separació de les espècies presents en dos gèneres supervivents, Nautilus i Allonautilus. Recentment, estudis filogenètics basats en seqüències gèniques nuclears i mitocondrials han ajudat a aclarir la taxonomia dels cefalòpodes. El rDNA 18S és més llarg en Nautilus que en qualsevol altre mol·lusc conegut, incloent els altres cefalòpodes.

S’especula la possibilitat que el reduit nombre de cromosomes, compartits per Nautilus i els octòpodes, és l’estat ancestral dels cefalòpodes.

Sovint es considera A. scrobiculatus com el llinatge més antic en l’evolució dels nàutils.

S'ha seqüenciat el ADN mitocondrial de Nautilus macromphalus i s'hi observà un nombre inusual de regions no codificants. El cariotip d’aquesta mateixa espècie ha sigut comparat amb el d’altres espècies.

Reconstrucció de la filogènia dels cefalòpodes a partir de trets moleculars i morfològics.

[edita] Classificació

Un nàutil a l'Aquari Himeji, Japó

La composició del gènere Nautilus no està encara ben establerta. Algunes espècies són només conegudes per la descripció de les conquilles que ha arrosegat el corrent, sense cap observació o descripció dels animals. El nombre d'espècies vàlides és encara objecte de debat. Només tres espècies són universalment acceptades: N. pompilus, N. macromphalus i N. scrobiculatus.

Tot i així podem dir que el subordre Nautilina comprén 6 espècies molt similars distribuides en dos gèneres.

• Gènere Allonautilus
  • Allonautilus perforatus
  • Allonautilus scrobiculatus
• Gènere Nautilus
  • Nautilus belauensis
  • †Nautilus clarkanus
  • †Nautilus cookanum
  • Nautilus macromphalus
  • Nautilus pompilius (Espècie tipus)
    • Nautilus pompilius pompilius
    • Nautilus pompilius suluensis
  • †Nautilus praepompilius
  • Nautilus stenomphalus

[edita] Taxons incerts o dubtosos

[edita] Explotació

Cada any es sacrifiquen milers d'aquests mol·luscs amb la finalitat de vendre'n les conquilles. Durant un periode de dos anys, 10.000 nàutils han estat capturats i matats per obtenir-ne les seves conquilles. Una petita part dels nàutils capturats es destinen al comerç d'animals. Indonèsia va prohibir la seva captura i exportació al 1987, però molts altres països segueixen capturant-los. Tot i que no es consideren en perill d'extinció, preocupen les conseqüències de l'explotació humana. Els nàutils són espècies vulnerables.

La conquilla de nàutil està prominentment representada en l'emblema oficial de Nova Caledònia

.

[edita] Referències

• Boore, J. L., The complete sequence of the mitochondrial genome of Nautilus macromphalus (Mollusca: Cephalopoda), BMC Genomics. 2006; 7: 182.
• L. Bonnaud et al., A molecular and karyological approach to the taxonomy of Nautilus,C.R. Biologies 327 (2004).
• Sweeney, M.J. 2002. Taxa Associated with the Family Nautilidae Blainville, 1825. Web del projecte Arbre de la vida.

[edita] Enllaços externs

• Funcionament dels ulls dels nàutils
• Fotografia detallada d'un ull de Nàutil de Palau

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.