Muhammad Ibn-Merwan d'Armènia
De Viquipèdia
Muhammad Ibn-Merwan fou governador militar d'Armènia del 693 al 695 i del 702 al 706.
Era fill del Califa Merwan i d'una esclava i germanastre del Califa Abd al-Malik.
Va fer una incursió a Armènia vers el 684 o 685.
El 691 va participar a la batalla de Dair al-Djathalik en que fou derrotat Musab alk-Zubair, enemic d'Abd al-Malik.
El 693, cridats pel governador bizantí Sembat II Bagratuni, els àrabs que van enviar un exèrcit dirigit per Muhammad Ibn-Merwan que va restablir el domini del Califa, als que el prefecte bizantí Symbatios va entregar el país. Va derrotar als bizantins a Sebaste o Sebastopolis (Capadòcia o Cilícia). Els àrabs van designar prefectes per controlar el país. Muhammad fou derrotat pels khàzars vinguts del Caucas, però el seu nebot Maslama els va poder rebutjar més tard. El 694 va derrotar al bizantins a Marash.
El 695 Muhammad va tornar a Síria i va deixar com ostikan (prefecte) al seu lloctinent Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili.
Altra cop Armènia en poder dels bizantins des el 698, el Califa Abd al-Malik va enviar als seus lloctinents Muhammad Ibn-Merwan i Uqba a Armènia vers el 702 i els nakharars es van rendir sense lluita.
El patriarca Sahak III va anar a veure al califa per intercedir, i va morir durant el viatge (703). Però les seves súpliques van servir perquè no hi hagués represàlies.
El 705 el nou califa Abd al-Walid va decidir eliminar als nakharars. Sembat II Bagratuni, assabentat del projecte, va demanar ajut a Bizanci. Forces gregues i de Sembat es van ajuntar i van avançar cap a Vanand però foren desfetes per Muhammad Ibn-Merwan prop de Drakhpet. El califa va encarregar llavors de l’eliminació dels nakharars al governador de Nakhichevan, Qasim. 1200 nakharars van ser cridats i per sorpresa tancats a una església de Nakhichevan i una de Khram (al sud de Nakhichevan, a la riba del Araxes) a les que es va posar foc. Entre els morts cal esmentar a Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, Grigor i Kurion Ardzruni i Varaz Shapuh Amatuni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana (706).
Vers el 706 el govern, que havia exercit Muhammad Ibn-Merwan fou confiat a Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili. Muhammad el va conservar nominalment fins el 709 en què fou nomenat el seu nebot Maslama, germà de Abd al-Walid.
