Logoteràpia
De Viquipèdia
La logoteràpia és la branca de la psicologia creada per Viktor Frankl. El seu nom ve per la importància atorgada a la paraula com a alliberadora de patiment. Es basa en donar sentit positiu a una experiència negativa, fent veure la oportunitat de creixement personal que suposa i que fa que la vida sigui més intensa un cop superada.
El terapeuta anima al pacient a explicar la seva vivència (usant a vegades tècniques de la psicoanàlisi) i l'ajuda a trobar-hi un significat perqupe no esdevingui un trauma. El presupòsit bàsic és que la persona no pot evitar l'experiència negativa però sí que és lliure per trobar un sentit a la seva vida i aquesta voluntat de cerca fa que es pugui superar el dolor.
Els 7 principis claus que defineixen la manera de veure la ment de la logoteràpia són:
- l'home sempre és lliure per canviar la seva actitud davant la vida i s'ha d'acostumar a exercitar aquesta llibertat
- la persona es mou per un ànsia de sentit, buscant el significat de la pròpia existència
- cal parar atenció als petits moments de plenitud
- s'han d'evitar les actituds negatives que atempten contra el propi jo malgrat el patiment de la vida
- és útil distanciar-se d'un mateix per veure el significat d'accions i sentiments (aquí és clau la intervenció del terapeuta)
- s'ha de fomentar el sentiment de trascendència (no ncessàriament religiosa)
- es pot variar el focus d'atenció en un problema per veure'l sota un altre angle
