Katxin

De Viquipèdia

Els Katxin son una nació que viu al sud de la Xina, nord-est de l’Índia (Assam), i nord de Myanmar (on son majoria al Estat Kachin). El nom deriva del cap tribal Ga hkyeng Duwas o sòl roig (de Mogaung), que fou escrit en plural (Kakhyengs) per alguns autors al segle XIX i fou simplificat per els funcionaris colonials britànics. El seu nom anterior era Jinghpaw com la llengua.

Mes de sis-cents mil viuen a Myanmar i 150.000 a la Xina. A l’Índia nomes son 25.000.

La seva llengua comuna es el Jinghpaw (o Chinghpaw) de la família tibetobirmana que es el de la tribu principal, si be es parlen altres llengües del mateix grup (Atsi, Maru o Naingvaw, Lashi, Nung o Rawang i Lisu o Yawyin).

Els katxin son una minoria reconeguda a la Xina i la seva llengua Jinghpaw es també reconeguda per a l’ensenyament i altres drets.

Es divideixen en sis tribus:

• Jinghpaw
• Maru
• Rawang
• Azi (Atsi)
• Lashi
• Lisu

El Katxins tenen la tradició de que son originaris de Majoi Shingra Bum (que vol dir "muntanya natural de plat"), un lloc mai localitzat que es suposa que es al Tibet o a la Xina vers el nord-est del Tibet, i es van desplaçar vers el segle XVI cap a la seva llar actual. Però els experts consideren que en realitat son originaris del Àsia Central que ven emigrar cap al actual Uzbekistan i de allí cap a Mongòlia i cap el sud de Xina i es van establir a la regió que avui ocupen fa uns 2600 o 2700 anys.

Els katxin vivien independents sota els seus caps locals, els Duwas. Mai van estar sotmesos en casi tres mil anys. El primer estranger occidental, un britànic, va arribar al país el 1819. El 1885 els britànics van incorporar Birmània i van considerar el país Katxin par del regne i hi van imposar la sobirania el 1889; es va establir un districte fronterer, dividit en tres zones. L' 1 d'abril de 1898 els katxins foren inclosos en la Manmaw Military Police; el 1904 i 1905 els britànics van ocupar Mali i Nmai (Mali Hkrang Walawng), i van arribar al principat de Ga Hkyeng Duwas, que tenia mes de mil esclaus; el cap fou sotmès. Els esclaus del país foren alliberats el febrer i març de 1927.

Els primers missioners van entrar al país el 1877. El cristianisme va fer grans progressos després del 1918.

El país Katxin va formar part de l’Índia Britànica fins el 1937, en que va quedar integrat en el nou govern colonial de Birmània.

El 1943 fou ocupat pels japonesos als que els katxin van resistir amb heroisme. Aquell mateix any els japonesos, que des el 1941 havien entrat a Birmània, van proclamar una República independent Birmana que es va enfonsar el 1945 amb la derrota japonesa, i els britànics van tornar al país katxin. El 1947 els delegats katxins van decidir integrar-se en un organisme administratiu dels territoris fronterers que van decidir unir-se a Birmània el 1948. En aquest, d’acord a la constitució, es va crear l'estat de Kachin dins a la Unió Birmana.

Vegeu: Kachin