Iroha
De Viquipèdia
L' iroha (いろは) és un poema japonès escrit probablement durant el període Heian (794-1179).
Text del poema en hiragana (amb els caràcters arcaics ゐ i ゑ):
- いろはにほへと
- ちりぬるを
- わかよたれそ
- つねならむ
- うゐのおくやま
- けふこえて
- あさきゆめみし
- ゑひもせす
Text del poema en kana i kanji:
- 色は匂へと
- 散りぬるを
- 我が世誰そ
- 常ならむ
- 有為の奥山
- 今日越えて
- 浅き夢見し
- 酔ひもせす
Transcripció directa:
- i-ro-ha-ni-ho-he-to
- chi-ri-nu-ru-wo
- wa-ka-yo-ta-re-so
- tsu-ne-na-ra-mu
- u-(w)i-no-o-ku-ya-ma
- ke-fu-ko-e-te
- a-sa-ki-yu-me-mi-shi
- (w)e-hi-mo-se-su
Transliteració moderna:
- Iro wa nioedo
- chirinuru o
- Waga yo tare zo
- Tsune naran
- Ui no okuyama
- Kyō koete
- Asaki yume miji
- Ei mo sezu.
Traducció aproximada:
- Els colors que llueixen
- s'apagaran
- En el nostre món ningú és immortal!
- La remota muntanya de la vida
- avui hauré travessat (*),
- no allotjaré més somnis frívols
- ni m'emborratxaré.
- (*) N.T: budista. Es refereix a la vida com a canvis del karma.
El poema presenta l'estructura de versos de 7 i 5 síl·labes.
L'iroha es distingeix per ser un pangrama perfecte, ja que empra tots i cada un dels kanes exactament una vegada (amb l'excepció de ん [-n], que s'afegiria posteriorment al sil·labari). Per aquest motiu, aquest poema ha estat emprat com a ordenació del sil·labari japonès fins les reformes que s'hi varen fer durant l'era Meiji (finals del segle XIX).
L'iroha també s'empra com a un indicador dels canvis de so que ha sofert el japonès parlat durant l'era Heian. És tradicionalment atribuït al monjo budista Kūkai (空海) (774-835), a qui també se li atribueix la invenció de l'escriptura kana, però això és improbable, ja que es creu que en la seva època existien sons diferents per a la e en les columnes a i ya de la taula dels kanes. El caràcter え (e) del poema s'hauria llegit ye, deixant el pangrama incomplert.
La paraula いろは (iroha) també s'empra com a "l'ABC" o "coses bàsiques" en japonès.
