Frahat d'Armènia
De Viquipèdia
Frahat (Hrahat) fou marzban d'Armènia del 588 al 591. Sebeos li dóna el nom de Fravardin.
El 589 els perses van ocupar Martiriòpolis, i els bizantins van construir enfront la ciutat de Maurikiòpolis. El general persa Bahram Txoben (que l'any següent va usurpar el tron sassànida) fou derrotat a la zona pels bizantins.
El 590 un exèrcit bizantí sota el comandament del patrici Joan ve entrar en Persarmènia i va assetjar Dwin. Però abans de prendre-la el pretendent al tron persa, Cosroes II Abharcez, fill d'Hormidz IV, es va refugiar a Bizanci i va prometre cedir la Mesopotàmia del nord, i part d'Armènia i Ibèria fins a Nisibe als bizantins si l'ajudaven a prendre el poder. Maurici va decidir ajudar-lo i els bizantins van passar a l'ofensiva deixant la lluita davant Dwin. D'altra banda Bahram Txoben va oferir als nakharars reinstaurar el regne d'Armènia i nomenar rei a qui ells elegissin. L'oferta fou dirigida a un membre de la casa dels Mamikonian, Mushel (II), de filiació no determinada (que l'historiador Joan Mamikonian diu que fou nakharar de Mokq i que va tenir com a lloctinent a Khouth nakharar de Taron i Sanasun o Sasun), però fou rebutjada ja que els nakharars es sentien lligats per jurament a la dinastia que representava Cosroes II i a l'Imperi Bizantí per lligams religiosos.
Les forces del marzban es van desplaçar cap a Mesopotàmia per participar a la guerra contra els bizantins a la regió de Nisibe. En tornar a Armènia va guanyar una batalla prop de Txalkadjur (al Bznuniq, nord-oest del Llac Van). Les forces de Bahram i les de Cosroes i els bizantins es van enfrontar a Balaroth (armeni Vararat) prop de Gandja (grec Kantzakon) a la província d'Outi o Uti. Bahram fou derrotat i va fugir a Balkh on va morir. Cosroes fou restablert com a rei de Pèrsia. El nou rei va complir la seva paraula i va tornar als bizantins (591) la Mesopotàmia del nord i una part d'Armènia fins a Dwin (la frontera entre perses i bizantins es va establir als rius Hurazdan i Azat). Dwin ciutat restava en territori persa i cap a l'oest era bizantí. A grans trets la frontera anava des del Llac Sevan al Llac Van. També es va modificar la frontera al Curopalat de Kartli, frontera que passava per Tbilisi.
El nom de Província d'Armènia Prima fou donat a la regió de Melitene. El d'Armènia Tertia (abans Melitene) desaparegué substituït per la província de Gran Armènia que incloïa la Vall del Eufrates; l'Armènia Quarta (Mayyafariquin) es va reanomenar Mesopotàmia. Es va crear una nova província d'Armènia Quarta o Justiniana Quarta amb l'Anzitene, Astiatene i Arsamosata; i es van crear dos províncies noves Armènia interior (l'antiga Armènia Prima engrandida amb territoris cedits pels perses entre Erzurum i Kars) i l'Armènia Inferior (entre Kars i el Llac Sevan i fins als rius Araxes i Kura).
Poc després Frahat va deixar el càrrec en el qual fou substituït per Mushel II Mamikonian, nomenat ja per Cosroes II.
