Ferran de Saxònia-Coburg Gotha
De Viquipèdia
Ferran de Saxònia-Coburg Gotha o Ferran II de Portugal el Rei Artista ( Coburg 1819 - Lisboa 1885 ), príncep de Saxònia-Coburg Gotha, duc de Saxònia, rei de Portugal (1837-1853) i regent del Regne (1853-1855).
[edita] Orígens familiars
El príncep saxó nasqué el 29 d'octubre de l'any 1819 a Coburg éssent fill del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha i de l'aristòcrata hongaresa Antonia de Kohaly. Era nét del duc Francesc de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Augusta de Reuss-Ebersdorf i Lowenstein.
Des del seu naixament posseí els títols de príncep de Saxònia-Coburg Saafeld i duc de Saxònia, però l'any 1823 canvià el seu títol principesc pel de Saxònia-Coburg Gotha.
La seva família havia perdut els seys drets sobre el petit ducat saxó. A la vegada renunciaren a la fe protestant i abraçaren l'església catòlica enlleçant amb la millor reialesa europea a través de cases com la portuguesa o la dels Orleans.
[edita] Núpcies i descedents
El 9 d'abril de 1836 es casà a Lisboa amb la reina Maria II de Portugal filla del rei Pere IV de Portugal i l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, la parella tingué onze fills:
- el rei Pere V de Portugal (1837-1861)
- el rei Lluís I de Portugal (1838-1889)
- la infanta Maria de Bragança (1840)
- l'infant Joan de Bragança (1840), germà bessó de l'anterior
- la infanta Maria Anna de Portugal (1843-1884), casada el 1859 amb Jordi I de Saxònia.
- la infanta Antònia de Portugal (1845-1913), casada el 1861 amb el príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
- l'infant Ferran de Bragança (1846-1861)
- l'infant August de Bragança (1847-1889), duc de Coïmbra
- l'infant Leopold de Bragança (1849)
- la infanta Maria Glòria de Bragança (1851)
- l'infant Eugeni de Bragança (1854)
Ferran es tornà a casar el 10 de juny de 1869 a Lisboa amb la cantant d'opera Elisa Hendler i tingueren una filla:
El 15 de desembre de 1885 el príncep moria i deixava en herència la majoria del seus béns a la seva segona muller.
[edita] Ferran i el Govern portuguès
L'any 1836 pel seu casament amb Maria II de Portugal obtingué el títol de príncep de Portugal, i tal com marca la tradició portuguesa, un príncep consort adquireix el títol de rei consort quan la seva muller dóna a llum un hereu. D'aquesta manera, Ferran ho aconseguí l'any 1837. Malgrat que el poder seguí en mans de la seva dona, el príncep saxó actuà fermament en política oferint a la seva muller consells i afrontant moltes vegades els problemes de forma conjunta. També va actuar nombroses vegades de regent durant els embarassos de la seva muller, motiu pel qual la historiografia portuguesa el considera com un rei propi amb el nom de Ferran II de Portugal.
A la mort de la seva esposa renuncià als seus drets en favor del seu fill gran Pere V de Portugal, el primer de la dinastia Bragança-Wettin, però per la joventut d'aquest actuà de regent fins a la seva mort el 15 de desembre de 1855.
| Precedit per: Maria II |
Rei de Portugal amb Maria II 1837–1853 |
Succeït per: Pere V |
| Precedit per: — |
Regent de Portugal 1853–1855 |
Succeït per: Pere V com a rei |
