Expulsió dels moriscos
De Viquipèdia
El decret d'expulsió dels moriscos (1609-1610), promulgat per Felip III, ordenà l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els moriscos.
Immediatament després de la fi de la conquesta castellana del Regne de Granada amb l'entrada dels Reis Catòlics a Granada, encomanen al Cardenal Cisneros convertir a los moros pacíficament a la fe cristiana per tal de que no s'avalotaren. Aviat començaria a forçar aquesta conversió amb subornaments als representants de les comunitats musulmanes i la crema de llibres, començà amb Alcorans i seguí amb la biblioteca de Granada: llibres de poesia, matemàtiques, ciència, filosofia, història, noveles, contes, etc. Així, es van cremar milers de llibres en la plaça de la Bibrambla, la més gran de Granada. El nombre de llibres cremats s'estima en un milió. Després d'això el Cardenal Cisneros es centrà en els renegats, categoria que els posà ell mateix als cristians granadins convertits a l'Islam, o per extensió fills o néts de cristians que es convertiren a l'Islam. Cisneros pretenia que aquests tornaren a la fe cristiana i que se sotmeteren a la llei de Castella. Molts moros de l'Albayzin començaren a desconfiar de la garantia de llibertat de culte per part dels cristians, a mesura que la pressió per a convertir-los al cristianisme augmentava. Els moros granadins començaren a demanar la destitució de Cisneros, i com resposta a aquestes queixes, Cisneros empresonà als moros més respectats de Granada, tenint-los pels instigadors dels revoltosos, i amb l'objectiu d'evitar que posaren més entrebancs en el seus plans de proselitisme forçat.
Tota aquesta situació insostenible esdevinguè en 1500 en l'alçament popular de l'Albayzin, extenent-se per tot del ja desaparegut Regne de Granada. Desprès de reprimir durament l'alçament al Comtat de Tedilla per part del mateix comte, aquest demanà passar per ganivet a tots els moros que havien participat en les revoltes al que el rei Ferran li contestà: Quan el vostre cavall fa alguna desgràcia no tireu mà de l'espasa per a matar-lo, abans li doneu una palmada a les cuixes, i li tireu la capa sobre els ulls; doncs el meu vot i el de la Reina és que aquests moros es bategen, i si ells no fossin cristians ho seran els seus fills o els seus nets. Així és com es decreta a la pragmàtica del 14 de febrer de 1502 la qual ordenava la conversió o expulsió de tots els musulmans de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó, tret dels xiquets menors de catorze anys i les xiquetes menors de dotze, abans de l'abril del mateix any. Aquesta pragmàtica resultà ser un incompliment dels compromisos signats pels Reis Catòlics amb el rei Boabdill en les Capitulacions per a l'entrega de Granada, en les que els vencedors castellans garantiren als musulmans granadins la preservació de la seua llengua, religió i costums.
Per tal d'evitar l'exili la majoria de musulmans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó optaren per la conversió al cristianisme, mitjançant el bateig. Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, se'ls demominava moriscos, expressió que en aqueslla època tenia un caire clarament pejoratiu. La conversió forçada dels antics musulmans i sobretot la por a noves sublevacions va fer que molt prompte es dubtara de la sinceritat de la seua fe. També foren acusats de protegir i ajudar a la pirateria turca. Finalment, Felip III, decretà l'expulsió del territori actualment espanyol a tots els moriscos, el1609.
Aquest decret va ser especialment dur per a les terres del Regne de València i en general per tota la Corona d'Aragó, ja que la major part de l'economia estava basada en l'explotació agrària per part dels moriscos. Al Regne de València, d'on es van expulsar 200.000 moriscos, moltes terres es van veure completament despoblades, i es va haver de dur a terme un segon repoblament (per exemple, L'Orxa, a la comarca del Comtat). Així, començà la major crisi econòmica, social i cultural dels territoris pertanyents a la Corona d'Aragó.
