Ducat d'Aquitània
De Viquipèdia
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França. Inicialment districte militar regit per un dels comtes, va derivar al segle IX cap un poder feudal hereditari.
Amb els merovingis fou un ducat. Desideri, duc vers el 570, fou lleial a Khilperic de Nèustria, i el 584, a la mort del rei, va donar suport a Gondobald, pretès fill de Clotari I (ex rei de Soissons) que estava refugiat a la cort de Bizanci i havia retornat a reclamar els seus drets, i que va obtenir també el de molts altres nobles com Gontra Bosó, suposat duc d'Alvèrnia; Gondobald es va proclamar rei a Aquitània a la ciutat de Brive, però derrotat a Lió, la rebel·lió es va acabar i molts dels nobles revoltat van ser executats (Gontra Bosó va fugir); Desideri va ser perdonat per Fredegunda per a l'any següent va voler ampliar els seus dominis cap a la Septimània visigoda, que s'havia revoltat, i va morir en un combat a Carcassona el 587. El 628 fou erigida en regne per a Caribert II, fill de Clotari II, que va establir la capital a Tolosa i es va casar amb Gisela, la filla del duc de Gascunya. El 631 el va succeir el seu fill Khilderic que fou expulsat per Dagobert d'Austràsia, però Bogis, germà de Khilderic fou reconegut duc, auxiliat pel seu germà Bertran. Van ser després ducs el tolosà Felix i Llop I. A aquest el va succeir el seu germà Bertran que va morir el 688 que nomes tenia un fil, Hubert, sacerdot, i la successió va passar a Eudes I, fill de Llop que vers el 692 no reconeixia cap autoritat i va fer expedicions a la Septimània visigoda, però cap el 700 es va haver de reconèixer vassall dels merovingis; revoltat altra cop el 711 es va aliar amb els àrabs. El 731 les incursions àrabs que sembla que tenien el pas lliure per la regió, va provocar la intervenció de Carles Martell que va guanyar la anomenada Batalla de Tours (732) que va posar fi a les incursions musulmanes. Eudes va morir entre el 735 i el 738 i el va succeir el seu fill Hunald associat amb sa germà Ató. Carles Martell va reconèixer a Hunald com a duc però aquest es va revoltar el 741 i derrotar va haver de fugir a Gascunya el 742; va passar a l'ofensiva el 743 però el 744 fou derrotat; va fer treure els ulls a sa germà Ató però es va haver de sotmetre el 745, retirant-se a un monestir però deixant el seu fill Waifré com a duc, reconegut pel majordom merovingi Pipí el breu, fill i successor de Carles Martell. La pau va durar fins el 761, any en que Waifré es va revoltar; la guerra va durar set anys i el 768 Waifré fou assassinat suposadament per un emissari de Pipí el breu i el ducat fou incorporat a la Nèustria. Uns mesos després Hunald II, fill de Waifré, es va revoltar però el 769 fou derrotat per Carlemany i va haver de fugir a Gascunya; el duc gascó Llop el va entregar a Carlemany i va rebré el títol de duc d'Aquitània; però un tal Eudes II, potser fill o germà d'Hunald, va seguir la lluita i al morir el 776 el seu fill Ató, fins que el 778 Carlemany va deixar el país pacificat i va declarar abolit el ducat.
Aquitania fou erigida en regne per Carlemany pel seu fill Lluís el Piadós el 781. L'administració reial corresponia a Lluís però el regne formava part del districte militar de Tolosa, i els comtes de Tolosa foren els ducs d'Aquitània que incloïa Septimània, separada el 816. Els successius comtes de Tolosa, legitimistes, foren ducs d'Aquitània fins que el 835 fou adjudicada a Bernat de Septimània. A la seva caiguda el 844 el seu fill es va mantenir com a comte de Tolosa (i duc) per desig del rei d'Aquitània Pipí II. La revolta d'Aquitània (que amb Pipí I i Pipí II s'havia produït sovint (vegeu Regne d'Aquitània) va culminar el 850 quant el magnat Frèdol va entregar el comtat de Tolosa i en va ser nomenat comte i de facto duc d'Aquitània. El 852 Rainulf I fill de Guerau I d'Alvèrnia i cosí de Bernat de Gòtia va rebre la investidura fins que cap el 866 fou donat a Bernat Plantapilosa en el curs de la reorganització d'honors del període anomenat dels tres Bernats. A la mort de Plantapilosa el 886, el seu fill Guillem el Piadós d'Alvèrnia i el comte de Poitou, Rainulf II (fill de Rainulf I), es van disputar el títol. El primer es va afermar a la mort del segon el 918, però amb l'extinció de la línia amb Acfred cap el 928, Ebles Manser, comte de Bordeus i Poitou, fill de Rainulf II es va consolidar com a duc. El 934 el comte de Tolosa va assolir el títol ducal, però a la seva mort el 950, el seu successor Guillem Tallaferro ja gairebé el va abandonar i el 979 va quedar en mans de Guillem Braç de ferro comte de Poitou, de la línia de Ebles Manser. A la mort del últim duc i comte d'aquesta línia, Guillem XII d'Aquitània, el 1137, la seva filla Leonor es va casar amb el rei Lluís VI de França, però el 1152 el matrimoni fou anul·lat i es va casar llavors amb el seu rival Enric I d'Anglaterra. Els reis d'Anglaterra foren ducs d'Aquitània, que mes tard van anomenar Guyena, fins que el 1449 va acabar la conquesta francesa confirmada pel final de la guerra del cent anys el 1453. El 1472 el rei de França va recrear el ducat de'Aquitania (o Guyena) pel seu germa duc de Berri, pero a la seva mort, el 1484 va tornar a la corona.
- Vegeu Ducat de Guyena
[edita] Llista de ducs
- Cram 555-560
- Desconeguts 560-570
- Desideri c. 570-587
- Seré c. 587-c. 595 ? (pare d'Aichinià, duc de Gascunya)
- Astronald c. 595-607
- Desconeguts c. 607-628
- Caribert 628-631 (rei)
- Khilderic 631-632 (rei)
- Boggis 632-660 (reconegut duc)
- Felix 660-670
- Llop I 670-676
- Bertran I 676-679
- Eudes I 679-738
- Hunald I 738-745
- Waifré 745-768
- a Pipí el breu 768
- Hunald II 768-769
- Eudes II 769-776
- Ató 776-778
- Llop II 768-781 (de Gasconya)
- als Carolingis 778-781
- Regne d'Aquitania 781-884
- Ducat d'Aquiània 781-1449
- Corsó de Tolosa 781-c. 790 (duc)
- Guillem I de Tolosa 781-806 (nominal fins el 812, duc)
- Bigó de Tolosa 806-816 (duc)
- Berenguer de Tolosa 816-835 (duc i marqués)
- Bernat de Septimania 835-844 (duc i marqués)
- Guillem II de Tolosa 844-850 (duc)
- Frèdol de Tolosa 850-852 (de facto duc)
- Rainulf I (comte de Poitou 839-44) 852-866
- Bernat Plantapilosa 866-886
- Rainulf II (comte de Poitou) 886-893
- Guillem III el Piatós (comte d'Alvèrnia 886-918) 886-918
- Guillem IV el Jove (comte d'Alvèrnia 918-926) 918-926
- Acfred (comte d'Alvèrnia i Carcassona-Rasès) 926-928
- Ebles Manser (comte de Poitou i comte d'Alvernia 928-934) 928-934
- Ramon III Ponç de Tolosa 934-950
- Guillem V (comte de Poitou 934-63; comte d'Alvèrnia 950-63)950-963
- Guillem VI Tallaferro (comte de Poitou 963-995) 963-990
- Guillem VII el gran 990-1029
- Guillem VIII el gros 1029-1038
- Odó (duc de Gasconya 1032-1040) 1038-1040
- Pere Guillem IX l'aguila 1040-1058
- Guiu Guillem X 1058-1086
- Guillem XI el jove 1086-1126 (Guillem IX de Poitiers)
- Guillem XII 1126-1137
- Leonor 1137-1152
- Lluís VI de França (espòs) 1137-1152
- Leonor (segona vegada) 1152
- Enric I 1152-1168 (rei d'Anglaterra)
- Ricard I Cor de lleó 1168-1199 (rei d'Anglaterra)
- Joan Sense terra 1199-1216 (rei d'Anglaterra)
- Enric II 1216-1254 (rei d'Anglaterra)
- Eduard I 1254-1307
- Eduard II 1307-1325
- Eduard III 1325-1362
- Eduard IV 1362-1372
- Eduard III 1372-1377
- Ricard II 1377-1399
- Enric III 1399-1413
- Enric IV 1413-1422
- Enric V 1422-1449
- A la corona francesa 1449 (1453)-1472
- Duc de Berri 1472-1484
- a la corona francesa 1484
