Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions Digital Radio Mondiale - Viquipèdia

Digital Radio Mondiale

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

categoria, interwikis, estil ...

DRM (Digital Radio Mondiale). És un estàndar de radiodifusió sonora de radio digital desenvolupat pel Consorci Digital Radio Mondiale, per millorar la qualitat de les transmissions analògiques de la radio en les bandes d’ Amplitut Modulada.S’ha de destacar que cap pais es propietari d’aquest sistema de radio digital, per tan es considera mundial. Les bandes d’ Amplitut Modulada són: Ona Llarga de 150 kHz a 529 kHz (LW en anglès Long-wave), Ona Mitja de 530 kHz a 1710 kHz(MW Medium-wave) i Ona Curta de 1711 kHz a 30 MHz (SW Short-wave). Aconseguint així un senyal digital completament nítid , sense interferencies, ni soroll ni caigudes.

Taula de continguts

[edita] Antecedents

El sistema va ser desenvolupat, probat i estandaritzat en nomès cinc anys pel Consorci DRM.Tot i que va ser fundat el 5 de març de 1998 a Guangzhou (China) i amb sede a Paris, tot va sorgir d'una reunió informal a Paris al setembre de 1996. En aquesta "reunió" van arribar a la conclusió que si no feien alguna cosa, la radiodifusió tant nacional com internacional (en bandes d'amplitud modulada AM per sota els 30 MHz) arribaria a la seva fi.

Per tant van convenir la necesitat de crear un grup de treball amba la tasca de portar a terme i estructurar una organització formal denominada Digital Radio Mondiale (DRM).

Aquesta organització consta d0un grupo de més de 80 radiodifusores (50 actius + cooperants), fabricants d'equipament, organismes reguladors i operadors de xarxa, per aconseguir un sistema no propietari recomanat per la ITUi amb el recolze de l'estandar IEC 62272-1, otorgat pero la IEE (Unió Internacional de Telecomunicacions).

Les especificacions tècniques van ser publicades per ETSI (9/2001) sota la referència TS 101 980 v1.1.1, i disponibles a internet (www.etsi.org)

[edita] Especificacions tècniques

[edita] Introducció

Com ja sabem aquest tipus de senyals (AM) pateixen molt de soroll i interferències degut basicament a la reflexió de les mateixes senyals en accidents orografics, edificis, etc. Amb DRM aconseguim una mijora exponencial de la qualitat comparada amb la senyal AM, pero no nomès aixo, sino que ens acostema a la qualitat de les transmissions FM. A més de la mijora acústica d'aquestes comunicacions, també tenim la possibilitar de transmetre simultaniament dades i textos, que es visualitzaran al display dels nous receptors.

Veiem la tecnologia DAB

[edita] Parametres tècnics

Les variables que formen els parametres tècnics, es reagrupen en un multiplex (MPX) de 3 canals:

  • Canal d'accès ràpid (FAC): Informa del contingut dels paràmetres del canal, com son la ocupació de l'espectre o la profunditat del interleaving(correcció d'errors). Amb aquesta informació, el receptor, pot extreure tota l'informació sobre els serveis que transporta el multiplex (MPX).
  • Canal de servei de descripció del canal (SDC): Transporta l' informació sobre les dades d'audio i les freqüències alternatives del servei.
  • Canal de servei principal (MSC): Transporta totes les dades dels serveis MPX. L'amplitut del fluxe depèn de l'amplada del canal i del sistema de transmissió en sí.


Etapes de transmissió en sistemes de radiodifusió digitial (conceptualment)

  • Codificació de la font:
  1. El senyal d'audio es transforma en digital, normalment amb una reducció de la velocitat binaria conforme a les característiques del senyal. Conegut com Codificació de la Font.
  2. L'audio codificat es multiplexa amb altres senyals de dades que conformen el senyal a transmetre.
  • Codificació del canal:
  1. Les dades multiplexades son sotmeses a la codificació del canal per incrementar la seva robustesa i adaptar-se al medi de transmissió.
  2. Les dades codificades es trasnformen en un senyal de radiofreqüencia per a la seva transmissió.

[edita] Situació actual

Si una emissora decideix utilitzar per les seves transmissions el sistema de radio digital DRM, pot transmitir el seu senyal utilitzant un transmissor de baixa potencia i tenir una cobertura acceptable en comparació amb el sistema de radio analògic.

En molts paisos, les radiodifusores d’ Amplitut Modulada han probat aquest sistema de radio digital.Existeixen en l’actualitat moltes transmissions regulars de DRM en diferents països. Exemples:

Radio Nederland (9615 KHz), la BBC (9410 KHz) i la Deutsche Welle (15440 KHz) estan emitint ja de forma rutinaria(http://www.rnw.nl/realradio/html/drm_schedule.html).Tot i això la venta de receptors a preus asequibles encara trigarà en arribar, como qualsevol altre tecnologia emergen. A la actualitat existeixen alguns prototips a preus molt elevats, i altres alternatives tècniques per sintonitzar aquestes transmissions digitals.

Segons l'organització de DRM s'arriba a la conclusió que la comercialització del sistema DRM podrá ser un èxit si es compleixen simultaniament cuatre premises:

  1. Estandarització universal
  2. Regulació acceptada
  3. Programació de les radiodifusores en DRM
  4. Disponibilitat d'equipaments

[edita] Enllaços externs

THIS WEB:

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - be - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - closed_zh_tw - co - cr - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - haw - he - hi - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - ru_sib - rw - sa - sc - scn - sco - sd - se - searchcom - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sq - sr - ss - st - su - sv - sw - ta - te - test - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tokipona - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007:

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - be - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - closed_zh_tw - co - cr - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - haw - he - hi - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - ru_sib - rw - sa - sc - scn - sco - sd - se - searchcom - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sq - sr - ss - st - su - sv - sw - ta - te - test - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tokipona - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia 2006:

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - be - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - closed_zh_tw - co - cr - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - haw - he - hi - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - ru_sib - rw - sa - sc - scn - sco - sd - se - searchcom - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sq - sr - ss - st - su - sv - sw - ta - te - test - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tokipona - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu