Diana Taurasi

De Viquipèdia

Diana Lorena Taurasi, Diana (“Dee”, “D”), va néixer a Chino, Califòrnia, l'11 de juny de 1982. És jugadora de bàsquet professional de la WNBA i una de les grans promeses d'aquest esport, per lo que ja ha rebut el títol de Rookie of the year Award 2004.

Taula de continguts

1 Dades personals de referència
2 Historia
3 Enllaços externs

[edita] Dades personals de referència

Diana, llençant suspesa a l'aire

Posició: Alera o base (és una jugadora polivalent)

Altura: 1,83

Pes: 78,0 kg

Universitat: UConn (Universitat de Connecticut)

[edita] Historia

[edita] L'herència

Dee, és la segona filla del matrimoni entre Mario Taurasi i Liliana. Té una germana gran, de nom Jessica que va nèixer a Argentina. La família del seu pare, és italiana més ell va nèixer allí, concretament al poble que duu el seu cognom, Taurasi. Tanmateix, als cinc anys, es varen traslladar a l'Argentina, on ell esdevindria jugador de futbol professional i es casaria amb Liliana.

D'aquesta manera, en els seus anys més joves, Diana va anar a l'escola Ramona Junior high on va ser originàriament una jugadora de futbol. Naturalment, en herència del seu pare.

[edita] El canvi de la Diana

Quan van haver passat uns anys en què Dee practicava el futbol, la seva mare es va adonar que la seva filla, d'altura rellevant, tenia més aviat una capacitat per naturalesa per jugar a bàsquet. Li faria descobrir la seva passió pel bàsquet, quan la jove cursava sisè grau.

En aquest instant, va aparèixer un entrenador de l'Amateur Athletic Union (AAU), un tal Lou Zylstra que la va descobrir i la va convèncer de provar aquest esport fent unes cistelles.

Zylstra aviat va trobar que les aspiracions de Diana estaven tan definides com les seves més enllà que tirant, quan després de la primera pràctica, de les primeres cistelles, Diana va observar Lou Zylstra i el seu assistent i els va dir que “potser no tenim els entrenadors més prestigiosos, però si els més grans” (en al·lusió també a la corpulència tant de l'entrenador com l'assistent).

[edita] L'inici de la carrera esportiva

Diana en una imatge per retenir, amb UConn

Va ser la temporada 2000-2001,

Diana aleshores aniria a fer la secundària a la Don Antonio Lugo High School, que estava en el mateix carrer, tot anant recte, que casa seva. Allí Diana, va obtenir uns resultats ben excepcionals, va ser capaç d'anotar un total de més de 3.000 punts, anotar més de 50 punts en quatre ocasions i de guanyar diversos premis, com algun títol. D'aquesta manera va transformar l'escola portant-la, de ser una més a ser una de les més prestigioses o de més renom.

Ella, per la seva banda, va esdevenir va esdevenir la jugadora més codiciada dels últims temps. Ella, ompliria molts titulars de diaris quan es va saber la notícia de que havia escollit jugar amb l'entrenador Geno Auriema i UConn per sobre de l'equip i Universitat “de casa” UCLA.

Abans d'això, però, quan estava sol·licitada per tantes universitats, la seva mare li havia expressat que desitjava que estudiés a la universitat, prop de casa, precisament a UCLA, però va ser ella mateixa la que va dir que no, tot escollint UConn.

[edita] UConn i la seva carrera professional a la WNBA

quan va començar a jugar per l'equip femení de bàsquet de la Universitat de Connecticut. Acabaria sent la millor jugadora mai vista a la universitat al mateix temps que es va dedicar a estudiar ciències de la comunicació.

Va aconseguir jugar amb les millors en el millor equip universitari i es va endur tres títols seguits de la NCAA; tot gràcies a la seva polivalència en les posicions, tant base com alera, i el bon percentatge de tir des de qualsevol posició.

Amb l'últim dels títols, na Diana, va aconseguir succeïr la seva amiga, a la que considera la millor passadora de la WNBA, Sue Bird, rebent el premi Naismith Award and College Player of the Year Award, el 2003. Això l'acabaria d'impulsar cap a la posició número 1 del draft de la WNBA, en una elecció a càrrec de l'equip de les Phoenix Mercury, un equip fins aquell moment amb jugadores interessants, però poc efectiu en conjunt. La temporada passada, havíen fet un rècord de vuit victòries per 26 derrotes.

Així en la seva primera temporada a la WNBA, ha revolucionat l'equip i ha fet un bon joc portant a la galeria de la lliga el bon joc de la seva companya Anna DeForge. Amb elles dos, l'equip ha arribat als playoffs, superant amb facilitat el rècord de l'any anterior. Concretament, en el partit de debut, Dee, va fer 26 punts precisament contra l'equip de la seva amiga Sue, les Seattles Storm, tot enduent-se la victòria per 84-76. Ella duu el número 3, que ha esdevingut la samarreta més venuda de la història de l'equip, superant el 7 de Michelle Timms, encara que per tradició, perquè ja el duia a UConn.

[edita] EUA

Diana, sota un focus que recorda una il·luminació de Déu

La Diana, és diferent a les altres jugadores en quant a què juga d'una manera agressiva, sincera, comparable a un home i amb seguretat en sí mateixa pertant, sense por de llençar un llunyà triple en un moment decisiu o per ocurrència.

Va ser el 19 de juny del 2004, molt a prop ja dels JJOO, quan el seleccionador de l'equip femení de bàsquet dels Estats Units, la va reclamar per la gran cita a Atenes. Aquell mateix dia, el seu equip patiria una dolorosa derrota per 76-74, però ella faria vint-i-dos punts en un gran partit. Pel que fa a Atenes, s'endugué la medalla d'or junt amb les seves companyes, derrotant en la final a Austràlia, després d'una molt tranquil·la fase prèvia i una no massa gaire més dificultosa fase final.

Consolidada ja a la selecció americana, Diana Taurasi, essent l'única jugadora salvable amb 21 punts en la debacle del partit contra Rússia (75-64) al mundial de basquetbol de 2006 a Brasil; no va poder-ne evitar l'eliminació a les semi-finals després d'un tercer quart nefast amb una anotació de sis punts. Tammateix, resultaria ser encara la màxima anotadora del seu equip, amb 28 punts, en el partit de consolidació on previsiblement van aconseguir la medalla de bronze davant Brasil per 99-59.

Dee, resulta ser una jugadora de gran mobilitat en el camp, gairebé impossible, doncs, de defensar, autoritaria defensant… això la converteix en una d'aquelles jugadores que perfectament podrien encaixar en un equip de la NBA, sense deixar ombra de dubte al seu èxit segur.