Dent de lleó
De Viquipèdia
| Dents de lleó | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||
| Taraxacum officinale Weber |
La dent de lleó (taraxacum oficinale), també anomenada camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella i xicoira de burro, és una planta de la família de les asteràcies, molt comuna als prats de tot Europa. Les seves fulles i flors es poden menjar, i se li atribueixen nombroses propietats medicinals.
És molt característica i fàcil de reconéixer la flor groga composta (en forma de margarida) que en madurar fa un fruit sec recobert d'una esfera de plumalls que es dispersen d'una bufada (de vent o d'un nen).
És una herba que no sol arribar als dos pams d'alçada.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
