Craniometria

De Viquipèdia

La craniometria es la ciència que estudia les mides del crani. Les mides son la llargada (diàmetre anteroposterior màxim), l'amplada (línia màxima entre els dos laterals), l'altura (distància entre el basi i el bregma o distància basibregamàtica), l'amplada de la cara (la bissigomàtica màxima, i la bimaxil·lar màxima, és a dir la distància entre els dos zigis o entre els dos punts zigimaxilars màxims).

amb les mides s'obtenen uns índex cranials, calculats per la relació centesimal de dos mesures entre si. Els índex mes corrents són:

• Índex cefàlic horitzontal: 100 x amplada dividit per la llargada.
• Índex vértico longitudinal: 100 x altura dividit per la llargada.
• Índex vertico transversal: 100 x altura dividit per l'amplada.
• Índex facial: 100 x altura de la cara dividit per amplada de la cara.

D'acord a aquests índexos, es distingeixen:

Respecte l'índex cefàlic horitzontal (o simplement índex cefàlic) els dolicocèfals, els mesocèfals (o mesaticèfals) i els braquicèfals, de menor a major índex.

Respecte l'índex vertico longitudinal: els camecèfals, ortocèfals i hipsicèfals, de menor a major índex.

Respecte l'índex vertico transversal: els tapeinocèfals, els metriocèfals i els acrocèfals, també de menor a major.

Respecte l'índex facial: els cameprosops, els leptoprosops i els mesoprosops.

Respecte a altres índexos: cameconcs, mesoconcs i hipsiconcs (índex orbitari); leptorins, mesorrins i platirrins (índex nasal); leptostafilins, mesostafilins i braquistafilins (índex palatí).

La inclinació de la línia de perfil sobre el pla horitzontal permet distingir als prògnats, ortògnats (o mesògnats) i hiperortògnats.

Els cranis en que la porció mitjana de la cara es molt ampla son eurignats.

Per la seva capacitat cranial es divideixen en nanocèfals (baixa capacitat per sota de 1.200 cm3), euricèfals (1.200 a 1600) i cèfalons (mes de 1600), amb dos subgrups intermedis: els emetrocèfals (1150 a 1300) i els encèfals (1300 a 1700). Els microcèfals (menys de 1150), els elatocèfals (1150 a 1300), els oligocèfals (1.300 a 1.400) , els metriocèfals (1.400 a 1.500) i els megalocèfals (mes de 1.500) son altres classificacions i denominacions.

Punts clau de medició

• L'acanti o punt espinal (situat en el centre inferior del forat del nas)
• el punt dental (el punt situat al centre dels dents considerant el centre tant al llarg com a l'ample)
• els dacris (situats a la part superior del buit dels ulls a la part mes propera al nas)
• els punts fronto-temporals (laterales del front)
• la glabel·la (a la part central baixa del front)
• el gnati o símfisi (la part central inferior de la barbeta)
• els gonis (laterals inferiors de la mandíbula)
• els iugals (part superior dels pòmuls)
• els infraorbitaris (lleugerament per sota de la part inferior del buit dels ulls)
• els malars o pomulars (part inferior dels pòmuls)
• els mentals (en el centre de la mandíbula un cap a l'esquerra i un cap a la dreta)
• el metopi (centre del front)
• el nasi (part superior del nas, al centre per damunt del buit nasal)
• els nasals inferiors (a dreta i esquerra del buit del nas a la part superior del buit)
• els nasals superiors (a dreta i esquerra mes amunt de part superior del vuit del nas, tenint entre ambdós el nasi)
• els orbitals (part inferior del buit dels ulls)
• l'ofri (a la part inferior del front per damunt del gnati)
• el pogoni (centre de la mandíbula tant per alt como per ample, vista de front)
• el prosti o punt alveolar (al centre de la mandíbula superior tocant als dents)
• el rini (al centre de la part superior del buit del nas)
• els supraorbitals (part superior central del buit dels ulls)
• els esfèns o pteris (senys)
• el símfisi (centre de la part superior de la mandíbula, sota les dents)
• els punts de tuberositat frontal (laterals superiores del front)
• els zigis (part exterior dels pòmuls)
• els zigimaxilars (part inferior dels pòmuls)
• els zigorbitals (part inferior central del buit dels ulls)
• el asteri (punto que es situa darrera les orelles a la seva part inferior)
• el bregma (centre del crani a la part superior)
• els auriculars (prop del punt de unió de la mandíbula inferior amb el crani, a la part en que la mandíbula inferior esta mes propera a l'orella)
• els frontomalars orbitals (part superior del buit dels ulls a la part mes propera als extrems laterals del crani)
• els frontomalars temporals (propers als anteriors, determinen el final del front en cada costat)
• l'ini (situat a la part de la base del crani, part posterior)
• els coronis (unió de la mandíbula inferior amb el crani al seu punt mes allunyat de la orella)
• el lambda (punt a la part posterior del crani, al centre)
• el crotafi (darrera els senys)
• l'estefani (mes amunt dels senys)
• l'obeli (a la part superior del crani, en el centre i proper a la part posterior)
• el basi (punt mes proper a la mandíbula del buit del crani a la seva base o posició basilar)
• l'opisti (punto mes llunyà a la mandíbula del buit del crani en norma basilar)
• el oral (a la part central de la mandíbula inferior, en norma basilar)
• el pori (situat a pocs centímetres del oral, en direcció al basi)
• l'estafilí (punto central al dibuixar una línia entre els extrems dels dents de la mandíbula superior)
• el geni (en el centre inferior de la mandíbula inferior, per la part posterior de la mateixa)
• i el lingual (en el centre superior de la mandíbula inferior, per la part posterior de la mateixa)