Cantonalisme
De Viquipèdia
El cantonalisme és un moviment o aixecaments o insurreccions populars que va tenir lloc en diverses localitats del País Valencià, d'Andalusia i de Múrcia (Cartagena), l'any 1873. L'objectiu era instaurar un règim federal per als antics estats històrics, les províncies i els municipis (els cantons).
Els fets es van desenvolupar durant la Primera República Espanyola quan ja les corts havien votat la república federal sota el govern Pi i Margall. Els insurgents volien que la proclamació dels cantons s'hauria d'acceptar com un fet consumat.
La insurrecció fou iniciada el 12 de juliol a Cartagena i s'estengué per tota la costa meridional mediterrània, on predominava el federalisme. Pi i Margall dimití i amb el seu substitut Salmerón encara es va estendre més la insurrecció.
A Catalunya el moviment cantonalista no va tenir ressó per la gran activitat de les forces carlines.
Els anarcosindicalistes van donar suport en alguns llocs com València, Cadis i Sevilla al moviment insurrecte. L'aixecament d'Alcoi va fracassar.
Els cantons van durar poc excepte a Cartagena, que ,dotat de base naval, atacà diverses poblacions, com Almeria i Alacant. Cartagena resistí fins el 13 de gener de 1874.
Els cantons de València i Castelló erigits el 19 i 20 de juliol respectivament no van arribar a durar ni un mes i van ser reconquerides pels generals Martínez de Campos i Villacampa espectivament.
Els cantonalisme va ser obra essencialment d'un moviment petit burgès però els conservadors consideraven que era obra de la Primera internacional. En els cantons es van fer algunes reformes socials com la setmana laboral de vuit hores.
