Calàbria (regió històrica)
De Viquipèdia
Calàbria fou el nom que va rebre la part sud d'Itàlia antigament, aplicat especialment a lo que avui es la Pulla. Mes tard la Pulla va rebre aquest nom i Calàbria es va aplicar al Bruttium o península de Rhegium. Aquest nom s’ha conservat i avui es una regió d'Itàlia.
Vegeu: Calàbria
La Calàbria antiga era anomenada pels grecs Messàpia i Iapígia. El nom Iapígia s’aplicava mes aviat a tota la part sud-est d'Itàlia fins a la Lucània, es a dir incloent la Pulla i la Calàbria actuals. Heròdot considera la Pulla com part de Iapígia però no dona cap nom específic a la península. Heròdot i Tucídides esmenten els messapis però no Messàpia, i diuen que eren iapigis. Polibi i Estrabó utilitza Messàpia com a terme geogràfic limitat a la península i consideren el nom sinònim de Iapígia, i al país dels peuquetis i daunis l’anomenen Pulla (perquè hi vivien els apulis)
Els primers pobladors esmentats de la Calàbria històrica foren els sal·lentins, que vivien a alló que avui es la Pulla del sud fins a Tarent, i els Calabris que serien el mateix poble que els messapis, i que vivien a la part nord del territori actual de Pulla fins al país del peuquetis. Els romans van prendre el nom de Calabris (els grec els anomenaven messapis) per batejar a tota la regió (Calàbria) a la que els grecs deien Messàpia. En temps d'August ja estava imposat el nom de Calàbria a alló que avui es la Pulla. El límit occidental dels calabris o messapis no esta ben determinat.
Les produccions principals del país foren l’olivera el vi i la mel. El país era conegut pels seus cavalls, i al segle III aC els apulis i els messapis proveïen a la cavalleria romana d’excel·lents cavalls.
Els primers assentaments foren grecs. Tarent es va fundar el 708 aC i els grecs diuen que en aquell temps el iapigis o messapis ja posseïen les ciutats d'Hyria i Brundisium. Els messapis estigueren sovent en lluita contra els colons grecs. Ja el primer cap de Tarent, Falantos, es va enfrontar a l’hostilitat dels messapis i va haver de fugir un temps de la ciutat. Però els tarentins van obtenir victòries al llarg dels anys. En una d’aquestes victòries van ocupar la ciutat de Carbina, que fou destruïda. El llibre dels Fastii romà parla d’una victòria sobre els sal·lentins i els messapis (calabres) el 487 aC. Els messapis van derrotar a Tarent el 473 aC en una gran batalla. Els tarentins es van recuperar i es van aliar als apulis (peuquetis i daunis) però els messapis van trobar aliats en els lucans. La nova força va provocar que Tarent hagués de demanar ajut extern: l’espartà Arquidam, i el rei Alexandre d'Epir entre d'altres. Alexandre va morir en batalla contra els messapis a Mandúria el 338 aC. El messapis de les zones properes als grecs havien adoptats els seus hàbits refinats però els de mes lluny seguien essent guerrers. Els messapis van oferir poca resistència a la penetració romana. Aviat els messapis, lucans i tarentins es van unir contra Roma, i van demanar ajut a Pirros d'Epir, fins que aquest fou derrotat i Tarent sotmesa. Llavors els romans en una petita campanya van sotmetre als messapis (per ells calabris) de tota la península de Iapígia. Dels sal·lentins no se’n torna a parlar i degueren quedar igualment sotmesos i des llavors nomes es parla dels calabris. Els sal·lentins només tornen a aparèixer breument durant la segona guerra púnica el 213 aC sollevats contra Roma, però ràpidament subjectes.
Calàbria fou inclosa per August a la segona regió d'Itàlia, i administrativament va quedar unida força sovint a la veïna Pulla (igual com la Lucània unida al Bruttium). Després de la caiguda del Imperi, del breu domini dels hèruls, i dels ostrogots, els bizantins la van recuperar i la van mantenir fins a la conquesta normanda al segle XI. Els bizantins van dir Calàbria a totes les seves possessions al sud d'Itàlia i mentre que el territori de l’antiga Calàbria el van anar perdent, van conservar molts territoris del antic Bruttium. Així va arribar un moment en que la part principal del territori bizantí de Calàbria, estava casi bé limitat al antic Bruttium (un nom geogràfic aplicat però inexistent de fet) i fou aquest el que va rebre el nom de Calàbria. Això va passar després del segle VIII perquè en aquest segle Paulos Diaconos encara utilitza Calàbria per referir-se a la actual Pulla. Al segle X Constantí Porfirogènita i Liutprand de Cremona l’apliquen a tot el sud d'Itàlia o de vegades nomes a la Calàbria actual.
Amb la conquesta normanda ja es parla clarament de Calàbria per la actual Calàbria i Pulla per l’antiga Calàbria (nom abans aplicat només a la part al nord)
Estrabó diu que a la península dels Iapigis hi havia tretze ciutats rellevants però que al seu temps nomes eren importants Brundisium i Tarent. Les demes ciutats existents eren:
- Baletium
- Lúpia
- Rudiae
- Hydruntum
- Castrum Minervae
- Basta
- Verietum
- Leuca
- Uxèntium
- Alètium
- Callípolis
- Neretum
- Mandúria
- Caèlia
- Hyria (Úria)
- Soletum
- Sturnium
- Fratuertium Bauota (o Fratuertium Baubota) coneguda també con Baeuora
- Sal·lèntia (dubtosa, esmentada nomes per Esteve Bizantí)
- Portus Sasina
- Portus Tarentinus
Comunicacions:
- Branca de la via Trajana entre Brundisium i el promontori Iapigi
- Via entre Tarent i el promontori Iapigi
