Arshak III d'Armènia
De Viquipèdia
Arshak III fou rei d'Armènia del 384 al 389.
Era fill de Pap i el 378 fou portat al tron per Manel Mamikonian sota la regència de la mare, la reina Zarmandukht. El 384 va ser proclamat rei principal amb son germà Valarshak com associat. El 395 va morir Manel. El 396 va quedar sol en morir el seu germà.
Ja des d'aquest any els nakharars es van començar a separar del rei i es van aliar amb Pèrsia. El rei Shapur III de Pèrsia va enviar un exèrcit a Armènia, que amb el suport de molts nakharars va establir com a nou rei a Khosrov III de la casa arsàcida, que fou reconegut a la gran Armènia mentre Arshak només va conservar la Petita Armènia, probablement després de ser derrotat a una batalla a la vora del llac Sevan.
Els romans van enviar tropes per protegir Arshak, i finalment es va produir un repartiment de fet entre les dues parts d'Armènia, una sota influència de l'Imperi romà d'orient i un altre sota influència de Pèrsia (entre 387 i 390). La frontera entre ambdues parts d'Armènia restarà estable durant uns dos-cents anys i passava per l'est de Karin (Erzurum) i a l'est de Martiròpolis (Mayyafariquin). Quedaren sota influència romana la Derzene, la Keltzene, l'Acisilene, la Khorzene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene, la Sofene, l'Anzitene i la Sofanene; a la resta se la va conèixer com a Persarmènia. Segons Procopi els nakharars de Sofanene, Anzitene, Sofene, Astianene i la Babilitene esdevingueren de fet funcionaris imperials.
Entre els nakharars que van restar fidels al rei i el van seguir a l'oest hi havia Dara, fill de Babik de la Siunia; Gazavon, senyor de Shirak i Arsharuniq; Peroz Gardmanatsi de Gardman, Atat Gnuni, Kenan Amatuni, i Sura de Mokq. En cavi alguns nakharars d'occident es van passar al costat persa, com Sahak Bagratuni d'Ispir (Sper), que va rebre dominis expropiats pels perses i va sotmetre Vanand (regió de Kars).
Vers el 389 Arshak va ocupar Vanand però fou derrotat per Sahak Bagratuni i va haver de fugir i va morir d'esgotament en arribar a Erzindjan. El país fou annexionat a l'Imperi i l'administració confiada a un comte (més tard un dux), amb un consell de nakharars presidit per Gazavon de Shirak.
