Armènia Sofene
De Viquipèdia
Armènia Sofene o Armènia Menor es va erigir en regne poc després de la derrota persa d'Arbela del 331 aC davant Alexandre el gran.
La seva gènesis es desconeguda però cal pensar que un governador persa va aprofitar el moment per independitzar-se a la zona occidental. La capital era a Ani-Kamah. La regió central era la Sofene i per això es coneix al regne com Armènia Sofene, però la seva extensió real està indeterminada. Després del 300 aproximadament el regne va ser vassall dels selèucides.
No es coneix cap rei fins el final del segle III aC en que apareix un sobirà de nom Arsames al que va succeir vers el 220 aC el seu fill Xerxes, que tenia per capital a Arsamosata (armeni Shimshat) i comprenia bàsicament el país de Kharput (Hanzith o Anzitene). Aquest any el rei selèucida Antíoc III el gran, decidit a suprimir les dinasties locals, va assetjar Arsamosata. Xerxes es va rendir i va implorar la clemència del rei, que va acceptar que conservés el tron, i li va donar com a muller a la seva germana Antiochis. Aquesta princesa no va tardar a assassinar al seu espòs i així la Sofene va tornar als dominis directes selèucides prop del 200 aC.
Antíoc va nomenat un estrateg de nom Zariadris per l’Armènia Sofene o menor. Després de la batalla de Magnèsia del Sipilos (189 aC) i el tractat d'Apamea (188 aC) es va proclamar independent, assolint el títol reial amb consentiment del senat romà. Va fundar la dinastia dels Zariàdrides. El primer rei va fer construir o engrandir algunes ciutat destacant Tomisa, que dominava l’accés al Eufrates i la ruta de caravanes entre el riu Halis i el Tigris.
Zariadres va morir vers el 160 i el va succeir el seu germà Mitrobuzanes o Merujan que va governar al tomb de trenta anys. En aquestos anys es va produir la conquesta del Taron o Taronítida (Tauranítida) i de la Akilisene o Acilisene: la primera segurament referida només a l’expulsió dels soldats selèucides i la segona arrabassada a Capadòcia (Acilisene era una part de la Cataònia).
Vers el 160 aC el rei Artaxes I d'Armènia, es va aliar amb el rei Ariarates V de Capadòcia i li va proposar de conquerir l'Armènia Sofene, on ara ja era rei Mitrobuzanes, i repartir-se-la, però el rei de Capadòcia va rebutjar participar-hi, però a canvi d’aquesta neutralitat va exigir a Sofene la cessió de Tomisa.
El successor de Mitrobuzanes va ser probablement Artan o Artanes. Vers el 120 aC el regne va patir els atacs del rei del Pont. Artanes va recuperat Tomisa dels capadocis, que va comprar al rei d'aquest país que necessitava finançament per la seva guerra amb el Pont. Vers el 94 aC Armènia Sofene fou atacada per Tigranes II d'Armènia el gran, i el rei Artanes va morir a la lluita; amb això el regne de Sofene va arribar a la fi i fou incoporat al regne d'Armènia (Gran Armènia)
La Petita Armènia fou donada a Polemó I rei del Pont vers el 35 aC. A la seva mort vers l'any 1 aC el va succeir en els territoris armenis el seu fill Zenó (Artaxis Zenó) que l'any 18 en va rebre les insignies i el va posseir fins l'any 34 en que en fou desposeit. L'emperador Claudi el va restaurar el 38 per donar-lo a Cotis, fill d'un altra Cotis de Tracia mort l'any 19 (que era fill de Remetalces), mentre que un Remetalces fill de Rescuporis va obtenir Tràcia. El 47 Cotis va intentar obtenir el tron d'Armènia (la Major) pero fou disuadit pels nobles i finalment va facilitar la continuitat de Mitridates. Al començament del regnat del emperador Neró l'any 54, el general Corbuló fou enviat amb plens poder al Orient. En primer lloc es va formar un regne a la Petita Armènia que fou donat al asmoneu Aristòbul (Nicòpolis i Satala) mentre que al àrab Sohemos, de la casa d’Emessa (Osroene), se li va donar la resta amb titol reial (Armènia Sofene). El regne fou suprimit vers l'any 61 i incorporat a la Petita Armènia (vers 63), i va ser annexionat a Roma al ser incorporat aquest regne vers el 71.
