Amfípolis
De Viquipèdia
Amfípolis (Amphipolis) fou una ciutat de Macedònia a la riba oriental del Estrimó a uns 5 km de la costa.
La deïtat principal de la ciutat fou Artemis Tauròpolos o Braurònia. El ciutadà més cèlebre de la ciutat fou el gramàtic Zoilos. El port es deia Èion.
La ciutat pertanyé antigament (segle VI aC) a la tribu tràcia dels edons i la ciutat es deia Ennea Hodoi (nou camins); els seus habitants controlaven la vall de l'Estrimó i el camí de Macedonia a Tràcia (que després fou la via Egnàtia). A la vora hi havia mines d'or.
Darios I el gran va enviar al general Megabazos a l'oest a sotmetre als peons a la vall alta de l'Estrimó i va arribar fins a Èion a la boca del riu que va esdevenir la capital aquemènida d'Europa; els edons van proveir en aquest temps a la guarnició persa. Quan Xerxes va envair Grècia s'esmenta un pont que creuava el riu a Ennea Hodoi, no es sap si permanentment o temporalment.
El 497 aC els atenencs van provar de conquerir Ennea Hodoi i Èion aprofitant la revolta jònia contra els perses. Aristagores de Milet el 497 aC ho va probar però fou rebutjat pels edonis, i el 492 aC els perses no solsament havien sotmès als jònics i havien pacificat Tràcia sinó que Macedònia havia estat afegida a l'imperi.
Quan els perses es van retirar el 479 aC els atenencs ho van tornar a provar. El hivern del 476 al 475 aC Cimó va assetjar Èion i la va ocupar; el darrer comandant persa Boges es va suïcidar. Deu anys després els atenencs van provar de conquerir Ennea Hodoi però foren derrotats i el cap atenenc Sofanes va morir en la lluita (465 aC).
Trenta anys després Hagnon o Agnon, fill de Nícies, ho va aconseguir. Va ocupar la ciutat el 437 o 436 aC i hi va establir molts atenencs i altres grecs; la ciutat fou rebatejada Amfípolis; també vivien a la vora molts tracis, edons o d'altres tribus. La va organitzar de manera que per tres costats era defensada pel riu Strymon i per l'altre va construir una muralla. També va construir un pont. Amfípolis va prosperar i fou una de les colònies atenenques més valuoses; la ciutat va esdevenir prou gran per eclipsar a Èion que es va convertir en el seu port.
El 431 aC va esclatar la guerra del Peloponès i l' espartà Bràsides va envair les possessions atenenques mes al nord i el 424 aC va ocupar Amfípolis es va rendir sense lluita. Tucídides, amb naus des l'illa de Tasos, va arribar massa tard per salvar la ciutat, però va aconseguir impedir la caiguda de Èion. La pèrdua de la colònia fou una de les causes principals que van provocar la caiguda de Tucidides. La ciutat fou un obstacle per l'armistici entre Esparta i Atenes. Atenes no volia signar sense recuperar Amfípolis. El 422 aC els atenencs van enviar un exèrcit dirigit per Cleon que va intentar la reconquesta i va fracassar i fou derrotat. Brasidas va morir a la lluita i també va morir Cleon.
Els atenencs van haver de cedir i signar la pau de Nícies, amb la promesa d'una futura entrega per part d'Esparta; però els colons (entre els quals els atenencs eren minoria) van refusar retornar a la lliga atenenca el que fou un motiu mes de conflicte entre Atenes i Esparta. Amfípolis va formar una estreta aliança amb Olint.
Quant el 413 aC la lluita es va reprendre un cop mes, i fins el final de la guerra el 404 aC, la reconquesta d'Amfípolis fou objectiu prioritari atenenc.
A la primera meitat del segle següent el atenenc ho van provar per via diplomàtica però cada vegada era mes difícil perquè la ciutat era cada vegada mes gran. El 365 aC el rei Perdicas III de Macedònia va necessitar l'ajut d'Atenes i va cooperar amb el comandant atenenc Timoteu en la conquesta d'Amfípolis. Però una vegada conquerida el rei de Macedonia se la va quedar per a ell mateix i va trencar l'aliança amb Atenes. El 360 aC Perdicas III va morir en lluita amb els il·liris. El va succeir Filip II de Macedonia, amb el que Atenes va entrar en negociacions, li va oferir suport i li va demanar a canvi Amfípolis. Filip II va acceptar i va retirar les forces macedònies de la ciutat que va esdevenir independent. Els atenencs esperaven que es podrien apoderar fàcilment d'Amfípolis, aïllada i sense aliats o protectors, però l'atac de Timoteu d'Atenes va ser rebutjat amb ajut d'Olint (359 aC). Tot seguit Filip II ja consolidat en el poder, va tornar a la ciutat i la va ocupar. Una guarnició es va establir a Amfípolis i els enemics de Macedonia van ser enviats a l'exili. El 357 aC una revolta entre els aliats atenencs incitada pel sàtrapa de Cària Mausol, va impedir als atenencs cap actuació.
Amfípolis va passar així a Macedonia; molts col·laboradors d'Alexandre el Gran eren nascuts a la ciutat (com Eurígios o Nearcos); Alexandre va planejar construir un temple luxós a la ciutat dedicat a Artemis Tauropolus, que finalment no fou construït. A la seva mort el 11 de juny del 323, la seva viuda Roxana es va establir a Amfípolis.
La ciutat va romandre dins Macedonia i fou una de les residencies reials. El rei Filip V de Macedonia hi va morir el 179.
Va passar a Roma amb el regne de Macedònia; Lucius Aemilius Paullus va reorganitzar Macedònia el 168 aC i la va dividir en quatre districtes; Amfípolis fou capital d'un dels districtes.
Els triumvirs la van tenir com a base l'any 42 durant la seva guerra contra Brutus i Cassius que va acabar a Filipos. Després de la batalla els triumvirs la van declarar ciutat lliure (civitas libera) es a dir nominalment independent i aliada a Roma.
L'any 50 la va visitar Sant Pau de camí a Tessalònica, i algun temps després es va crear una església i fou seu d'un bisbe. Les excavacions han trobat una antiga església del segle V però sembla que ni hauria hagut una de mes anterior.
Sota els bizantins fou anomenada Popòlia, i actualment encara existeix sota el nom de Neokhorio.
