Aissó
De Viquipèdia
Aissó fou el cap de la rebel·lió contra Bernat de Septimània al comtat d'Osona, del 826 al 827.
La seva personalitat és controvertida. Abadal pensa que era un magnat got, potser lloctinent o fidel de l'ex-comte de Barcelona Berà. D'altres l'identifiquen amb un àrab (Aysun) fill de Sulayman ben al-Arabí, valí de Barcelona des d'almenys el 777 fins el 780.
Aissó residia confinat a Aquisgrà des d'una data indeterminada. El 826 va fugir arribant a la Marca Hispànica, a la regió de Vic, on les guarnicions dels castells li eren favorables (per lleialtat a Berà), i se li van unir en la revolta en contra del nou comte, Bernat. Solament el castell de Roda de Ter es va resistir i fou destruït pels sublevats. Molts gots nobles es van unir a Aissó i entre ells Guillemó o Guillemundus, fill de Berà, que era comte de Rasès i Conflent. Fins i tot es varen reclutar musulmans partidaris de la pau amb els francs. Des de la zona central que ocupava, Aissó va sotmetre a càstig el comtat de Cerdanya i la regió del Vallès.
Bernat, que no tenia encara els trenta anys, va demanar ajuda a l'Emperador Lluís el Pietós i la va rebre, bastant minsa però suficient per tenir a ratlla els rebels; també el van ajudar alguns nobles locals gots o hispani. Per això Aissó es va veure obligat a sol·licitar ajuda de l'emir de Còrdova, Abd-al Rahman II, al que va enviar una ambaixada presidida pel seu germà. L'emir va enviar al general Ubayd Allah conegut també com a Abu Marwan, que va arribar a Saragossa el maig del 827. D'allí va passar a territori del comtat de Barcelona, arribant a la capital a l'estiu, i assetjant-la però sense èxit, saquejant, això sí, els voltants. Van passar llavors a Girona que tampoc van poder ocupar (10 d'octubre del 827).
Lluís el Pietós, mentrestant, assabentat de la incursió musulmana, va ordenar al seu fill Pipí I d'Aquitània, i als comtes Hug de Tours i Matfred d'Orleans, el reclutament d'un exèrcit, però el reclutament fou lent i quan va estar format Abu Merwan ja estava retornant a territori musulmà. Els rebels abandonaren el país amb ells. Probablement, Aissó es va refugiar a Còrdova, on més tard, sospitós de conspiració, fou assassinat per ordre de l'emir.
| Precedit per: Bernat de Septimània |
Comte d'Osona (en rebel·lia) 826–827 |
Succeït per: Regió despoblada fins a la repoblació de Guifré I (886) |
