Agnès de Castro
De Viquipèdia
Agnès de Castro ( Galícia v 1325 - Coïmbra 1355 ), reina consort de Portugal desprès de morir.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Filla de Pere Fernández de Castro i Aldonsa Suárez de Valladares. El seu pare, senyor de Monforte de Lemos, pertanyia a una de les famílies més antigues i il·lustres de Galícia. Per línia masculina Agnès era besnéta de Sanç IV de Castella mentre per línia femenina era descedent d'Alfons VI de Lleó.
[edita] Viatge a Portugal
De petita visqué al palau de Joan Manuel de Castella i convisqué al costat de la seva cosina Constança Manuel. Quan aquesta es traslladà a Portugal per casar-se amb l'infant Pere de Portugal, Agnès s'hi traslladà amb ella.
Agnès de Castro a l'arribar a la cort d'Alfons IV de Portugal feu crèixer un amor apassionat envers l'infant Pere, hereu al tron de Portugal, cosa que feu aparèixer la gelosia de la seva esposa, Constança Manuel. La mort d'aquesta el 13 de novembre de 1345 al llit de part possibilità l'amor lliure entre els dos joves. Secretament es casaren l'any següent i van tenir diversos fills, dels quals s'ignora la data de naixement, però es pot assegurar que van ser abans de la unió definitiva dels dos.
[edita] Infanta de Portugal
Nou anys desprès de la mort de Constança Manuel, el 1354, Agnès de Castro es va casar legalment amb Pere de Portugal davant el Bisbe de Guarda. Tot i que la unió va ser beneïda, cap document va poder presentar-se que probès l'enllaç, així mateix no hi hagué cap especificació vers els drets de la nova esposa i els dels fills, i cap dels testimonis, ni tant sols el mateix infant a l'ascendir al tron, va poder fixar una data precisa del matrimoni clandestí.
Del seu matrimoni nasqueren:
- la infanta Beatriu de Portugal (1347-1381), casada el 1373 amb Sanç d'Albuquerque, fill il·legítim d'Alfons XI de Castella
- l'infant Joan de Portugal (1349-1387), duc de Valencia de Campos
- l'infant Dionís de Portugal (1354-1397), duc de Cifuentes i Escalona
[edita] Assassinat
El 1355 Alfons IV havia traslladat la seva cort a Montemor-o-Velho, quan diversos personatges influents, enemics de la família Castro, van persuadir el rei de que era necessari disminiuir les pretensions d'aquell casal gallec poderòs, que es feia respectar arreu de Portugal i del Regne de Castella, i que el mitjà més segur per aconseguir-ho era matar a Agnès abans del seu ascens al tron.
El rei Alfons va dubtar, ja que considerava una acció cruel matar una dona inocent de tota culpa i a més veia en el seu nét, l'infant Ferran de Portugal, fruit del segon matrimoni del seu fill Pere, com l'hereu induscutible al tron portuguès. Tot i això, el rei va aprofitar un dia en que l'infant Pere havia organitzat una cacera per dirigir-se al Monestir de Santa Clara, pròxim a Coïmbra, on es trobava Agnès. Allà, Agnès de Castro assaventada de les intencions del seu sogre, va sortir al seu davant rodejada dels seus fills i va commoure el rei lusità, que partí d'allà sense haver realitzat la feina. Els cavallers organitzadors del complot veient la marxa del rei, van suplicar que els enviés a ells a fer la feina, i sembla ser que aquest no s'hi oposà, per la qual cosa Agnès de Castro fou morta a punyalades el 7 de gener de 1355.
[edita] Venjança de l'infant Pere
Els funerals van ser sumtuosos. El seu cos va ser sepultat a Alcobaça en una tomba de marbre blanc, amb una efígie coronada que Pere I havia fet preparar anteriorment, i prop de la qual va fer erigir la seva pròpia sepultura.
La llegenda i la història es confonen en aquest punt. Sembla ser que a l'arribar a ocupar el tron el 1357 va manar exhumar el cadàver d'Agnès i la va fer seure al tron per fer-se coronar conjuntament reis de Portugal, obligant als cortesans a retre-li els honors deguts a una reina.
Alguns historiadors suposen que l'origen d'aquesta llegenda pot ser el costum que a Portugal hi havia de besar la mà del cadàver dels reis, o també que als segles XIV i XV les efígies dels reis, modelades en cera, es col·locaven sobre la pira funerària, i tal vegada aquesta efígie d'Agnès fos col·locada per Pere I de Portugal al tron, obligant que a la seva imatge, i no al seu cadàver, es rendissin els regis homenatges. Dels tres instigadors de la mort d'Agnès de Castro dos, Pedro Coelho i Diego López Pacheco, van morir d'una foma terrible pel seu crim: al primer li va ser arrencat el cor pel pit i al segon per l'esquena, només Diego López va assolir escapar a la venjança del rei Pere.
La descendència d'Agnès no va ascendir directament al tron, ja que que fou apartada d'ell per il·legítima al no tenir cap document que demostrès la legalitat del seu casament. Paradoxalment, a la mort de Ferran I de Portugal, fill del rei Pere, va ascendir al tron un altre fill il·legítim d'aquest últim, Joan de Portugal, el primer de la dinastia Avís.
