Guinea Equatorial
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Unidad, Paz, Justicia (Unitat, Pau, Justícia) | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Castellà[1] | ||||
| Capital | Malabo 3º 45' N, 8º 45' E |
||||
| Ciutat més gran | Malabo | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
República Teodoro Obiang Nguema Miguel Abia Biteo Boricó |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
28.051 km² (141è) 0% |
||||
| Població - Estimació 2004 - Cens - Densitat |
523.051 (159è) - 18,6 hab/km² (157è) |
||||
| Moneda | Franc CFA (XAF) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+1) (UTC+1) |
||||
| Independència - Data |
d'Espanya 12 d'octubre del 1968 |
||||
| Himne nacional | Caminemos pisando la senda | ||||
| Domini internet | .gq | ||||
| Codi telefònic | +240 |
||||
| Gentilici | Equatoguineà, equatoguineana | ||||
Guinea Equatorial és una república de l'Àfrica central, l'antiga Guinea Espanyola.
Està composta per la part continental, anomenada Mbini o Río Muni, que limita al nord amb el Camerun, a l'est i al sud amb el Gabon i a l'oest amb l'oceà Atlàntic, i inclou les illes adjacents de Corisco, Elobey Grande i Elobey Chico, situades davant la costa gabonesa; i per les illes atlàntiques de Bioko (l'antiga Fernando Poo), que es troba a uns 40 km de la costa del Camerun, i Annobón, situada a 595 km al sud-oest de Bioko.
La capital n'és Malabo, antiga Santa Isabel, a l'illa de Bioko, amb uns 150.000 habitants. A la part continental es troba el port de Bata, la ciutat principal, amb uns 170.000 habitants.
Té una extensió de 28.051 km2 i una població de 523.051 habitants l'any 2004.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'illa de Bioko fou descoberta el 1471 per l'explorador portuguès Fernão do Poo, més conegut pel nom espanyol de Fernando Poo, quan buscava una ruta cap a l'Índia. Va anomenar l'illa Flor Formosa, però aviat va agafar el nom del descobridor europeu. Les illes de Fernando Poo i Annobón foren colonitzades pels portuguesos el 1474. Els portuguesos en van mantenir el control fins al 1778, quan les illes i els drets comercials amb el continent africà entre els rius Níger i Ogooué foren cedits a Espanya en canvi de territori a l'Amèrica del Sud pel Tractat del Pardo. De 1827 a 1843, la Gran Bretanya va establir una base a l'illa per combatre el tràfic d'esclaus. La part continental, Río Muni, va esdevenir-ne un protectorat el 1885 i una colònia el 1900. La part continental fou reclamada des d'aleshores per Espanya, que en va dur l'administració durant alguns períodes. Entre 1926 i 1959, tant Fernando Poo com Río Muni van formar la colònia de la Guinea Espanyola.
El 1968 va obtenir la independència d'Espanya. Des de llavors, el país ha tingut un règim autocràtic dirigit per dos líders: Francisco Macías Nguema, antic alcalde de Mongomo sota el govern colonial espanyol, i el séu nebot Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, que va protagonitzar un cop d'estat militar, va executar el seu oncle i està en el govern des del 1979.
[edita] Economia
La principal font de riquesa és el petroli i els minerals preciosos que posseeix en abundància. També exporta canya de sucre i cafè.
Com la majoria de països de la regió, pateix greus desigualtats en el repartiment dels ingressos dels recursos naturals. Tot i això, el PIB ha augmentat molt en les darreres dècades, alhora qeue l'alfabetització, que arriba a gairebé el 80% de la població.
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- Els Pigmeus del Camerun i de la Guinea Equatorial Cultura i imatges dels primers habitants de la Guinea Equatorial
