Adolf Hitler

De Viquipèdia

Adolf Hitler

Data de naixament	20 d'abril de 1889
Data de la mort	30 d'abril de 1945
Partit polític	Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP)
Càrrecs polítics	Führer (Líder) del NSDAP (1921-1945) Reichskanzler d'Alemanya (1933-1945) Führer und Reichskanzler (cap d'estat) d'Alemanya (1934-1945)

Adolf Hitler (1889 – 1945) va ser un polític alemany d'origen austríac, i un dels dictadors més poderosos del segle XX.

[edita] Biografia

[edita] Infantesa i joventut

Adolf Hitler va néixer a Braunau am Inn, ciutat austríaca fronterera amb Alemanya el 20 d'abril de 1889, i era fill d'un modest funcionari de duanes (Alois Schicklgruber, més tard anomenat Hitler, cognom que fou l'usat pel fill) destinat a la ciutat i d'una camperola, Klara Pölzl, amb qui el pare es casà amb segones núpcies. Durant la seva infància residí poc temps a la seva localitat natal, doncs els freqüents canvis de destinació del pare obligaven a la família a residir en diverses ciutats fronteres austríaques. Estudià, entre d'altres establiments, a la Realschule de Linz, ciutat de la qual sempre n'aprecià el seu conservadurisme, on va ser un estudiant mediocre i mai va arribar a acabar els seus estudis d'ensenyament secundari (els abandonà als catorze anys, un cop el seu pare morí i la mare es despreocupà per la manca de disciplina del jove Adolf). Tal volta aquesta deixadesa en la seva formació intel·lectual expliqui el seu menyspreu cap al saber acadèmic. A més, tenia una actitud força rebel i violenta. Aquests fets feien que el pare estigués terriblement disgustat amb el jove Adolf que, a canvi, gaudí de la complicitat de la mare, que es desesperava en veure com cap dels seus fills mascles aconseguia arribar a la maduresa (de fet, sols Gustav i el propi Adolf ho aconseguiren). Klara Pölzl morí de càncer el 1907, el que suposà un cop moral terrible pel jove Hitler.

Pensant-se tenir un especial do pel dibuix, Hitler va sol·licitar dos cops l'ingrés a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena el 1908 però no va ser admès perquè en una Viena on els nous estils vanguardistes eren cada cop més presents, van considerar que la correcció en el seu estil no era suficient. Potser per això, durant el seu pas pel poder es considerà un gran amant de l'art, però rebutjà l'art avantguardista, que ell considerava com a decadent. Així i tot, la seva estada a Viena encara durà uns anys més, però sempre es comportà com a una persona convencional, conservadora i desarrelada, encara molt afectada per dos fets per a ell molt traumàtics com són la mort de la mare i el rebuig a l'Acadèmia de Belles Arts. A més, durant aquests anys no tingué una vida estable i econòmicament confortable i segons un amic seu, August Kubizek, cada cop es comportava d'una manera més excèntrica. Rebutjava qualsevol tipus de treball malgrat les greus conseqüències del que això suposava, doncs ho considerava una claudicació que l'impediria fer realitat les seves ambicions, i es mantenia quasi exclusivament gràcies a una pensió estatal. De tota manera a Viena forjà la seva concepció del món, tal i com més tard explicaria a Mein Kampf.

[edita] Primers contactes polítics

El 1913, un cop es sentí fracassat i marginat per la seva família i la societat, anà per primer cop a Múnic, que en aquells anys inmediatament anteriors a la I Guerra Mundial era un punt de reunió d'intel·lectuals progressistes vinguts d'arreu d'Alemanya que volien fugir de l'ortodòxia imperial que llavors estava instal·lada a Berlín. En aquesta ciutat començà a mostrar interès per les tesis racistes i pangermanistes d'alguns polítics alemanys com ara Guido von List, Lanz von Liebenfels, Karl Luger i George Schönerer. Fou allà on es començà a convèncer de la necessitat d'acabar amb la socialdemocràcia utilitzant els seus mecanismes d'agitació de masses i de l'extermini d'altres ètnies considerades inferiors, com ara la jueva i l'eslava. Tanmateix, tant durant aquesta etapa com durant l'estada a Viena mantingué relacions amb famílies jueves, el que fan pensar que el seu pensament ideològic no es consolidà fins a la fi de la I Guerra Mundial.

[edita] Primera Guerra Mundial

Quan esclata la I Guerra Mundial el 1914 s'allistà a l'exèrcit imperial per a defensar l'absolutisme i el conservadurisme del II Reich. Fou ferit al camp de batalla i ingressat a l'hospital de Pasewalk, on passà els darrers mesos de la guerra. La derrota de l'Imperi Alemany, obligada a signar el Tractat de Versalles que el desmantellava i ell considerà com un crim, li suposà un altre cop molt fort. Malgrat tot, la crisi política i econòmica desfermada a partir d'aquells fets li permeteren de desenvolupar les seves tesis feixistes i anant-se consolidant socialment.

[edita] Postguerra

El 1918 tornà a Baviera, un regió que en pocs anys s'havia convertit en feu del conservadurisme més radical. Allà l'any 1919 es va afiliar al Partit dels Treballadors Alemany, que més tard seria rebatejat com a Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (conegut vulgarment com a partit nazi) i l'any 1921 el van escollir per ser el seu president (Führer). D'aquesta manera, Hitler es convertí en un gran líder carismàtic i amb una gran capcitat d'oratòria.

Després d'un intent de cop d'estat a Múnic que el portà a la presó (on escrigué una de les obres més importants de la ideologia nacionalsocialista, Mein Kampf), el 1932 per una banda el NSDAP guanyà per dos cops amb majoria relativa (més gran en les eleccions de juliol que en les de novembre) les eleccions al Reichstag (parlament) i alhora Hitler perdé l'elecció a president. Tanmateix, després que el canceller (equivalent a primer ministre) va ser cessat per voler dissoldre el parlament i convocar eleccions per tercer cop en menys d'un any, el càrrec va passar a mans de Hitler.

[edita] Tercer Reich

Després de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934 també fou nombrat president de la República, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la República de Weimar i proclamar el III Reich, un Estat autoritari, antidemocràtic i centralitzat.

Va transformar Alemanya militaritzant completament la seva societat, sotmesa a una profunda crisi econòmica i social després del crack del 29 i la derrota d'Alemanya a la I Guerra Mundial. Va arrossegar el país i la resta del món a la II Guerra Mundial, després de l'anexió de Txecoslovàquia, Àustria i Polònia. Va utilitzar l'antisemitisme per a la seva propaganda i la seva política, per fer del partit nazi un moviment de masses.

[edita] Segona Guerra Mundial

La major part d'Europa i del nord d'Àfrica van estar sota el seu domini durant la guerra. Va ser el responsable de l'assassinat de milions de polonesos, jueus i de membres d'altres pobles, que ell considerava éssers inferiors, mitjançant l'assassinat sistemàtic en camps de concentració.

Quan es va adonar que havia perdut la guerra, es va suïcidar al soterrani del seu despatx a Berlín, el 30 d'abril de 1945. Pocs dies abans va dictar el seu testament polític en el qual nombrà un govern que havia d'ésser presidit per Karl Dönitz com a president del Reich i Joseph Goebbels com a canceller, amb l'objectiu de continuar la guerra sense cap mena de claudicació, encara que fós a costa de la destrucció d'Alemanya. El seu llegat ha estat un rastre de destrucció total i cap de les institucions o organitzacions que va crear han perdurat, essent actualment el NSDAP il·legal a Alemanya, així com qualsevol símbol nazi.

[edita] Relacions exteriors

Durant la seva dictadura, va donar suport al cop d'estat que es va realitzar a Espanya l'any 1936 i que es convertí en guerra civil. Tingué molt bones relacions amb Franco, amb qui s'entrevistà a Hendaia (País Basc Francès), al qual ajudà amb l'aportació al bàndol feixista de nombrós material de guerra de darrera generació i amb tropes (legió Còndor, responsable del bombardeig de Guernica). També va mantenir estretes relacions amb el govern feixista de Benito Mussolini, amb el Japó, amb Grècia (a la que va ajudar donant suport amb crèdits tous al règim feixista de Metaxas en el seu programa de rearmament) i amb l'URSS d'Stalin fins a l'invasió alemanya de Rússia el 1941 (signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop germano-soviètic on s'establia el repartiment de Polònia i altres països europeus entre les dues potències). El 1940, després d'ocupar França, autoritzà la detenció i extradició a Espanya de l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, exiliat a París des de la fi de la Guerra Civil, que un cop a Espanya fou empresonat, torturat, jutjat en consell de guerra i afussellat al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Precedit per: Anton Drexler	Líder del NSDAP 1921 - 1945	Succeït per: Càrrec abol·lit
Precedit per: Franz Pfeffer von Salomon	Líder de les SA 1930-1945	Succeït per: Càrrec abol·lit
Precedit per: Kurt von Schleicher	Canceller d'Alemanya^(a) 1933-1945	Succeït per: Joseph Goebbels
Precedit per: Paul von Hindenburg (com a President)	Führer d'Alemanya^(a) ^(b) 1934-1945	Succeït per: Karl Dönitz (com a President)
Precedit per: Walther von Brauchitsc	Oberbefehlshaber des Heeres (Comandant de l'exèrcit alemany) 1941-1945	Succeït per: Ferdinand Schörner
^(a) Entre els anys 1934 i 1945 la presidència i la cancelleria d'Alemanya foren fusionades sota el càrrec de Führer und Reichskanzler
^(b) Segons el significat de Führer, tècnicament Hindenburg va ser líder d'Alemanya (com a President de la República) i va precedir Hitler