Edgar Allan Poe

De Viquipèdia

Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe (19 de gener de 1809 - 7 d'octubre de 1849) fou un escriptor romàntic en llengua anglesa dels Estats Units de Nord-Amèrica.

Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror.

És considerat el pare del conte de terror psicològic i dels relats curts del seu país. Va ser un precursor del relat detactivesc i de la literatura de ciència ficció i renovador de l'anomenada novel·la gòtica.

Va exercir una gran influència en la literatura simbolista, francesa, però la seva empremta arriba molt més lluny: són deutors seus tota la literatura de fantasmes victoriana i, en major o menor mesura, autors com Kafka, Lovecraft, Borges, etc.

[edita] Biografia

Va néixer a Boston (Massachusetts) el 19 de gener de 1809, amb el nom d'Edgar Poe.

Era el segon fill d'un matrimoni d'actors, format per David Poe, d'ascendència irlandesa, i Elizabeth Arnold, de pares anglesos.

Als dos anys de vida, el seu pare abandonà la seva muller, embarassada de nou, i quan va néixer la nena, Rosalie, anaren a viure a Richmond (Virginia), a casa d'uns parents. Poc després (1811), Elizabeth va morir i va ser adoptat per un matrimoni del que va heretar el seu cognom Allan. Amb ells, va viure a Escòcia i Anglaterra (1815-20).

Des dels setze o disset anys començà a tenir problemes amb l'alcohol, tot sovint deguts als seus nombrosos enfrontaments amb John Allan, el seu padrastre. Els seus dos primers llibres foren de poesia : Tamerlane and other poems (1827) i Al Aaraf, Tamerlane and minor poems (1829). El 14 de gener de 1832 publicà Metzengerstein, el primer dels seus 67 contes, en una revista de Baltimore.

El 1834 es casà amb la seva cosina Virginia Clemm, de només catorze anys, i durant algun temps fou director d'importants publicacions de Richmond, Boston i Filadèlfia. També visqué a Nova York, amb la seva dona malalta de tuberculosi, i allà hi publicà el seu poema més important, The Raven (El Corb , 1845).

La mort de Virgina, el gener de 1847, va afectar-lo molt, l'enfonsà en l'alcoholisme i la depressió, i va mantenir tumultuoses relacions amb altres dones. El juny de 1849 es publicà el seu darrer conte i, pòstumament, el 9 d'octubre de 1849, el darrer poema, Annabel Lee.

A part de poesia i contes, va escriure també una novel·la, Narrative of Arthur Gordon Pym(1838), un assaig filosòfic, Eureka(1848), i crítica literària i artística. Va destacar sobre tot en el gènere del misteri i de l’horror.

Va morir a Baltimore (Maryland) el 7 d'octubre de 1849, víctima del "delirium tremens", tot i que també es pensa que va morir de diabetis, deficiències enzemàtiques o fins i tot ràbia.

[edita] Obra

Molt versat, per la seva feina, en la literatura contemporània i, per la seva tendència natural, en la novel·la gòtica anterior, així com en els romàntics anglesos i alemanys, Poe va cultivar tant la narrativa com la poesia i l'assaig, realitzant aportacions originals (això era una llei per a ell) en aquests camps.

Se'l considera una gran influència en el simbolisme, dins del gènere poètic, i especialment sobre el seu traductor al francès, el poeta Charles Baudelaire, creador d'aquesta escola a França, no està de més aclarir que aquesta influència va ser estrictament temàtica i no formal.

[edita] Relats

La seva contribució més important a la història de la literatura la constitueixen els relats curts de tot gènere. En ells són destacables la seva factura equilibrada i l'elevat nivell artístic. Dotat d'una gran intel·ligència i una poderosa imaginació, Poe era el mestre absolut en el camp del misteri, així com en la recreació d'atmosferes plenes de terror, mentre que, en el terreny tècnic, el seu domini del tempo o ritme narratiu no tenia igual. Julio Cortázar, gran admirador seu, assenyalava l'economia de mitjans dels quals feia gala per tal d'aconseguir els seus propòsits.

Els seus contes més importants pertanyen al gènere fantàstic i de terror: Manuscrit trobat en una ampolla (pel qual va rebre el seu primer premi literari, El gat negre, El pou i el pèndol, El cor delator, La caiguda de la Casa Usher, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, El enterrament prematur, Ligeia, etc. Aquests relats esgarrifosos han fascinat generacions senceres de lectors i escriptors del gènere macabre, i sobre el fosc simbolisme a ells inherent han corregut rius de tinta.

Com s'ha dit, Poe - junt amb Mary Shelley i el seu Frankenstein- va anticipar la narrativa de ciència-ficció (o ficció científica) com ho proven les següents obres: L'incomparable aventura d'un tal Hans Pfaal, El poder de les paraules, Revelació mesmèrica, La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, Descens a Maelstrom, Von Kempelen i el seu descobriment...

A més a més, va ser precursor de la novel·la policíaca a través d'històries com L'escarabat d'or, a les quals es resolen analítica i lògicament problemes de gran complexitat. Són d'importància en aquest sentit les narracions detectivesques que tenen com a protagonista el cavaller Auguste Duping: Els crims del carrer Morgue, La carta robada i El misteri de Marie Rogêt'. En aquest personatge s'hi va inspirar Arthur Conan Doyle per crear el seu Sherlock Holmes.

Menys coneguts són els seus contes "grotescos", en els quals, per a alguns, mostrava un molt discutible sentit de l'humor: Bon-bon, L'alent perdut, El rei Peste, El sistema del doctor Tarr i el professor Fetjer, etc. Robert Louis Stevenson, en un conegut assaig sobre Poe arriba a afirmar: "L'home capaç d'escriure El rei Peste ha deixat de ser humà.". Malgrat tot, i degut a la seva extravagància, aquestes narracions van ser molt apreciades pels poetes surrealistes.

Menció apart mereixen els seus relats de tall poètic i metafísic, molts d'ells autèntics poemes en prosa, amb una estètica sense defectes: La conversació d'Eiros i Charmion, El col·loqui de Monos i Una, L'alce, L'illa de la fada, Silenci, Ombra, etc.

Poe és autor d'una única novel·la curta: La narració d'Arthur Gordon Pym (The Narrative of Arthur Gordon Pym of Nantucket) (1838). Es tracta d'un relat d'aventures marineres de tipus històric, centrat en l'intrèpid protagonista, qui trobaria eco posteriorment a les obres de Stevenson. Degut a l'abundància de detalls macabres que conté i el seu indesxifrable desenllaç, l'obra sempre ha estat envoltada de polèmica.

[edita] Poesia

En poesia, el seu gènere més controvertit, li devem composicions d'extraordinària musicalitat, com Les campanes i Annabel Lee, les quals, degut a les complicacions estructurals, van fer gairebé impossible la seva traducció a altres idiomes, a no ser en prosa.

El més popular de tots els seus poemes és El corb, un cant narratiu de tall romàntic on explica l'arribada d'una d'aquestes aus a l'estància d'un home solitari, una nit de tempesta. A les atribolades preguntes del personatge sobre el seu destí i la seva estimada morta, "Lenore", el sinistre ocell respon invariablement "never more" ("mai més").

[edita] Assaig

Poe també va exercir amb encert l'assaig sobre els temes més variats (la llarga meditació cosmològica Eureka, Marginalia, Criptografia, Filosofia del moblatge, entre d'altres), així com la crítica literària (a destacar les seves ressenyes sobre Longfellow, Dickens i Hawthorne), en la qual es va mostrar enemic de l'aldeanisme estatunidenc i més aviat partidari d'una creació d'índole independent i cosmopolita. Per últim, va investigar -molt tècnicament per tractar-se d'un autor romàntic, i a vegades potser irònicament-, sobre els misteris i tècniques de la composició literària: El principi poètic, així com la seva famosa Filosofia de la composició que versa sobre la seva peça més coneguda, El corb.